Soldadura de dipòsits: per què és delicada i què fas en lloc seu

Redacció
Redacció
0 comentaris 4 visualitzacions
Compartir:
Un dipòsit buit no és un dipòsit buit. El buides, el remenes, sembla sec — i a dins hi ha quedat una pel·lícula de benzina i una barreja de vapors que amb una espurna en té prou. És per això que soldar-ne un no és feina de diumenge, i per això la pregunta real no és com es solda, sinó què fas en lloc seu.

PER QUÈ ÉS DELICAT
La benzina s'evapora a qualsevol temperatura i dins d'un dipòsit tancat el vapor es barreja amb l'aire. Buidar-lo no n'hi ha prou: la barreja queda. Qualsevol font d'ignició —una espurna de rectificadora, una flama, un soldador ences— pot encendre-la dins la peça que tens a les mans. I la peça, a més, és un recipient metàl·lic que condueix la calor i que pot esclatar amb el que en diuen explosió de deflagració.
El segon problema és el revestiment interior. Els dipòsits d'acer porten un recobriment per evitar el rovell; la calor el crema, i el que queda al seu lloc és rovell que abans no hi era. Els dipòsits d'alumini són encara més exigents: la calor els deforma i la soldadura mal feta punxa més del que segellava.

COM HO FA UN TALLER
El procediment professional és el contrari d'intuïtiu. Es treu el dipòsit de la moto, es buida, i després s'omple d'aigua —l'aigua ocupa el volum i desplaça els vapors— o es treballa amb el dipòsit ben ventilat i ple de gas inert. Només llavors es toca la soldadura. Amb la moto freda, amb la benzina lluny, amb un extintor a l'abast i sense cap reserva de combustible a la taula.
El mètode depèn del material: TIG amb gas protector per a l'alumini, soldadura puntual o MIG per a l'acer, i la soldadura d'estany encara és habitual als tallers per a dipòsits d'acer petits —sempre amb un flux adequat, perquè una soldadura porosa no segella res, fa una fuita mesos després i és pitjor que la fissura original.

QUÈ POTS FER TU
La bona notícia: la majoria de les fuites de dipòsit que es troben a casa no necessiten soldadura. Necessiten un adhesiu que aguanti la benzina.
  • Epoxi de dues parts per a dipòsits: el que venen específicament per a combustible. Serveix per a forats petits, fissures i corrents d'aire de soldadura vella. Es treballa amb les mans, es deixa curar segons el fabricant i es resisteix a la benzina si el producte ho diu a l'etiqueta.
  • Segellador interior: resines que es despessen dins el dipòsit i tanquen el rovell puntual. Van bé per a corrosió localitzada; no serveixen per a una fuita gran ni per a una peça trencada.
  • Cinta metàl·lica de dipòsit: pedaç ràpid per arribar al taller amb el dipòsit buit, no una reparació.


El que NO és opció: enganxar un dipòsit de plàstic o un dipòsit amb el revestiment interior desprès, ni segellar una fuita que està sobre una soldadura estructural. Allà ja toca peça nova.

LA PROVA DE FUITES
Omplre'l d'aigua i mirar si degota. Aigua, no benzina, i aire a pressió tampoc: un dipòsit vell amb una pressió forta pot obrir-se d'un cop. L'aigua pesa més que la benzina, així que si aguanta aigua a la taula, a la moto aguantarà.

QUAN JA NO VAL LA PENA
Quan la xapa és fina, quan el rovell és generalitzat, quan hi ha més d'una zona afectada o quan el dipòsit està doblegat. Un dipòsit rovellat per dins torna a punxar en pocs mesos, i el cost d'un de nou és comparable al d'una reparació seriosa.

Enllaços: Canvi d'oli: cada quants Km i com fer-ho tu mateix · Pressió de pneumàtics: quina necessites i per què

I tu, has segellat mai un dipòsit o has anat directament a peça nova?

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.