Adhesius i carenats: epoxi, poliuretà i cinta doble cara

Redacció
Redacció
0 comentaris 3 visualitzacions
Compartir:
Tenir la colada correcta a casa estalvia un taller sencer. I tenir-la equivocada deixa la peça pitjor que abans: un carenat enganxat amb cianoacrilat es trenca al primer colze perquè el superglue no aguanta vibració. L'adhesiu no és el problema; triar-lo mal és.

QUÈ SABER ABANS D'OBRIRE LA TUBA
El material de la peça mana. Els carenats són gairebé sempre ABS o polipropilè; els interiors negres, sovint PP; les peces transparents, policarbonat. Una prova a un racó amagat amb una gota d'adhesiu et diu més que l'etiqueta: si la peça es deforma o l'adhesiu no agafa, canvia de colada.
I la superfície mana encara més que la colada: neta, seca i desengreixada. Una peça oliosa no l'enganxa ni el millor adhesiu del mercat.

QUÈ TRIAR
  • Cianoacrilat (superllim, superglue): ràpid i rígid. Va bé per a peces petites, rígides i que no vibren —un retol, una petita peça plàstica. Trencat a les peces que pateixen vibració, es trenca per la línia d'enganxament.
  • Poliuretà: elàstic, omple buits i aguanta vibració i cops. És la colada per a carenats, peces flexibles i reparacions grans. S'expandeix una mica mentre cura —compta-ho, perquè sobra surt fora.
  • Epoxi: molt rígid i molt adherit. El de les dues parts aguanta metall i plàstic, i hi ha variants resistents a benzina —les que serveixen per a dipòsit. No el triïs per a una peça que s'ha de moure.
  • Cinta doble cara: escuma acrítica de grau automoció per a retrovisors, motllures i peces que no suporten claus. Aguanta el sol i la vibració si la superfície s'ha preparat bé; la cinta d'escuma barata es desprèn amb el primer estiu.
  • Vinil: s'aplica amb calor i pressió, i les cantonades també amb calor. No l'estiris més del que diu el fabricant ni deixis els cantos sense sellar: el sol i la vibració hi entren.


ELS TRES ERRORS QUE MÉS ES VEIEN
  • Enganxar sense assajar: munta la peça a sec, comprova que encaixa i que les vores s'ajusten abans de posar-hi colada. Un cop enganxada, no hi ha volta enrere.
  • Forçar el temps de curat: la peça es pot tocar abans que la colada agafi; s'ha de manipular després, i carregar-la abans d'hora trenca l'acabat.
  • Enganxar peces que han de tornar a treure's: taperies, portafiltres, cubs: claus o cargols, no colada. La propera revisió t'ho agrairà.


LA PROVA
Un cop sec, mira la vora amb la llum de costat: si la junta es veu i la peça juga, la vibració la farà créixer. Si la junta és invisible i la peça no es mou, ho has fet bé.

Enllaços: Canvi d'oli: cada quants Km i com fer-ho tu mateix

I tu, quina colada et guarda al calaix?

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.