Anar dos en moto: normativa i ajust previ

QUÈ DIU LA LLEI
La moto pot portar un únic passatger, assegut al seient de darrere: ni dos, ni ningú entre el conductor i el manillar. Ho diu l'article 12 del Reglament General de Circulació (RD 1428/2003) i l'article 13.5 del text refós de la Llei de Trànsit (RDL 6/2015).

• Edat mínima — el reglament exigeix un passatger «major de 12 anys» i la llei prohibeix circular amb menors de 12 anys com a passatger, per qualsevol classe de via.
• La franja dels 7 anys — a partir dels 7 anys es permet anar de passatger si el conductor és el pare, la mare, el tutor o una persona major d'edat autoritzada per ells, sempre amb casc homologat i amb la resta de condicions.
• Posició — assegut a cavall, amb els peus recolzats als reposapeus laterals i amb el seient de darrere del conductor.
• Moto habilitada — només si a la llicència o al permís de circulació consta que el vehicle pot portar passatger.
• Sanció — portar un menor de 12 anys és infracció greu i se sanciona amb 200 euros. A més, el conductor respon de la no utilització del casc pel passatger i de transportar passatgers per sota de l'edat mínima.

QUÈ DEPÈN DE LA CILINDRADA I QUÈ NO
Costa desfer la idea que més cilindrada o més potència permeti un passatger més jove: la regla és la mateixa per a ciclomotors i per a motocicletes. El que depèn de la cilindrada i la potència és l'edat mínima de qui condueix, perquè cada permís té el seu llindar, segons la DGT: A1, fins a 125 cm³ i 11 kW, a partir dels 16 anys; A2, fins a 35 kW, a partir dels 18 anys; i A, sense límits, a partir dels 20 anys. La moto decideix qui condueix; l'edat i el parentiu, qui pot anar de passatger.

CASC, GUANTS I ARMILLA

• Casc — homologat segons UNECE R22 i ben subjectat, obligatori per al conductor i al passatger en qualsevol classe de via. Si el passatger no el porta, qui en respon és el conductor.
• Guants — obligatoris a les vies interurbanes, també per al passatger.
• Calçat — tancat i que cobreixi tot el peu, sigui quina sigui la via.
• Armilla reflectant — la moto ha de portar-ne una de dotació obligatòria, i el conductor s'ha de posar-la en baixar i ocupar la calçada o el voral d'una via interurbana. La norma no obliga el passatger a portar-la: la DGT la recomana perquè et vegin millor, i així ningú no queda sense.

MANS ALS MANILLARS
La llei no escriu «dues mans», però les exigeix. L'article 13.1 del text refós obliga el conductor a estar en tot moment en condicions de controlar la moto, i l'article 13.2 a mantenir la seva llibertat de moviments, el camp de visió i l'atenció permanent; també a procurar que els passatgers mantinguin la posició adequada i que no interfereixin amb qui condueix. En la pràctica: peus als reposapeus, mans als manillars i el mòbil fora de l'equació: el reglament prohibeix els dispositius de comunicació en marxa, tret dels integrats al casc per a intercomunicació o navegació.


Dos en moto en un revolt del coll d'Izoard. Ragnhild & Neil Crawford, CC BY-SA 2.0, Wikimedia Commons

ABANS DE SORTIR: L'AJUST PREVI
Cap d'aquests ajustos és opcional quan un moter ruter puja amb un passatger:

• Pneumàtics i suspensió — comprova la pressió abans de pujar-hi el passatger: una pressió inadequada pot fer perdre adherència. La guia de monitors de la DGT aconsella compensar l'extra de pes modificant la pressió, regulant la suspensió i ajustant l'alçada de les llums, segons el manual del fabricant.
• Què canvia a la moto — menys acceleració per incorporar-te o avançar, més massa al darrere, roda davantera amb menys càrrega, direcció menys precisa, fars apuntant més amunt i enlluernant els altres. Atura't i mira com queden els fars.
• Frenada i arrencada — anticipa i frena de manera moderada i progressiva, abans d'entrar al revolt i amb la moto dreta; la DGT aconsella donar més feina al fre de darrere, que és on s'ha mogut la massa. Arrencades suaus: la roda davantera ja té menys pisada.
• Els senyals, abans d'aturar-vos — expliqueu-vos abans de sortir què fareu (aturades, revolts, baixades) i què s'espera d'ell. La DGT ho diu clar: qui va de passatger sense experiència cal instruir-lo abans, perquè no acabi sent un «paquet» sinó un passatger que col·labora.

ELS ERRORS HABITUALS

• Recolzar-se al conductor — trepitjar-li els braços o tombar-s'hi en frenar: la llei obliga el passatger a mantenir la posició perquè no hi hagi interferència amb qui condueix.
• Canviar de posició dins un revolt — un passatger amb por intenta contrarestar la inclinació de la moto per no caure, i això és el contrari de deixar-se portar. Ha d'acompanyar els moviments suaument i amb el tronc relaxat.
• Peus fora dels reposapeus i moviments bruscos — trenquen l'equilibri just quan més se'n necessita: peus sempre a dalt i cap moviment sobtat.
• Pes al darrere sense ajustar — la roda davantera es queda sense càrrega, la direcció es torna lenta, els fars pugen i el fre de darrere treballa més: tot això arriba d'un cop si no has ajustat res.

PARLEM-NE
Quin senyal heu acordat tu i el teu passatger per avisar-vos abans d'una parada o d'una maniobra?