El Col de Soudet (1.533 m) és el nus de comunicació dels Pirineus occidentals. A la D132, entre la vall de Barétous (Bearn) i la vall de Soule (País Basc), és un coll estratègic que connecta tres valls diferents per tres vessants ben diferents. Està a només 3 km del Col de la Pierre Saint-Martin (1.765 m), el punt més alt de la zona, i junts formen un massís que permet dissenyar rutes circulars impossibles sense ells.
Tres vessants, tres caràcters
Vessant nord — Arette (vall de Barétous)
21,7 km per la D132 des d'Arette. 1.230 m de desnivell, 5,5% de mitjana, amb trams que superen l'11%. És el vessant clàssic: la carretera s'enfila per la muntanya amb revolts progressius, el paisatge canvia de bosc a pastures alpines i les vistes s'obren cap al Pic d'Arlas. Des d'Arette es pot continuar3 km més fins al Pierre Saint-Martin. A la moto, és un vessant exigent però fluid: la D132 és ample i ben mantinguda.
Vessant sud — Izaba (Navarra)
Per la NA-137 des d'Isaba (vall de Roncal) fins al Pierre Saint-Martin, i després la D132 cap al Soudet. 27 km, 3,6% de mitjana, 7,4% màxim. És el vessant més suau i llarg: la carretera travessa el massís de Larra-Belagua amb un pendent regular i un paisatge d'alta muntanya. A la frontera (borna 262), cada 13 de juliol els alcaldes de Barétous lliuren tres vedelles als de Roncal — un tribut vigent des de 1375. Des d'Isaba, el Soudet és una extensió natural de la ruta al Pierre Saint-Martin.
Vessant oest — Sainte-Engrâce (Soule)
23,9 km des de Licq-Athérey passant per Sainte-Engrâce. 1.263 m de desnivell, 5,3% de mitjana. És el vessant més dur: després de Sainte-Engrâce, la carretera es torna brutal amb trams del 12-13% i algun punt que arriba al 17%. Els últims 5 km són constantment per sobre del 10%. A la moto, és el vessant que posa a prova: la pendent és irregular, la carretera és més estreta i el desnivell es nota. Però les vistes de la vall de Soule i del bosc d'Irati compensen amb escreix.
El nus dels Pirineus occidentals
El que fa especial el Soudet és la seva posició: des del coll, la D132 connecta amb el Pierre Saint-Martin (3 km), i des d'allà baixa cap a Isaba (Navarra). Cap a l'oest, la carretera cap a Sainte-Engrâce connecta amb el bosc d'Irati i la vall de Soule. Cap al nord, la D132 baixa cap a Arette i la vall de Barétous. Això vol dir que pots dissenyar rutes circulars que incloguin el Soudet des de qualsevol punt de la zona: Arette → Soudet → Sainte-Engrâce → Irati → Isaba → Pierre Saint-Martin → Soudet → Arette. És el coll que fa possible tota la resta.
El Tour de France
El Tour ha passat pel Col de Soudet en diverses ocasions, sempre com a dificultat de categoria 2 o 3. No és un port que decideixi curses, però és un bon complement per a etapes que travessen el Pirineu occidental.
Consells pràctics
• Millor anar-hi entre maig i octubre. A l'hivern, la D132 pot estar tancada per neu.
• Combustible: omplir a Arette (nord), Isaba (sud) o Sainte-Engrâce (oest). Al coll, res.
• Ruta recomanada: Soudet + Pierre Saint-Martin + Irati. Uns 100 km de pura muntanya.
• Atenció al vessant oest: els trams del 12-17% des de Sainte-Engrâce són exigents. Amb passatger o càrrega, vigila la temperatura del motor.
• No tenim mètriques N-REVOLTS d'aquest port. Si algú té un GPX de l'ascensió, ens ajudarà a calcular-les.
Enllaços
