Els Pirineus francesos tenen 41 colls asfaltats per on passa la Route des Cols, una ruta de 911 km que va des d'Hendaye (Atlàntic) fins a Cerbère (Mediterrani). Però la realitat és que n'hi ha molts més: des dels 500 metres del Col d'Osquich fins als 2.215 del Col de Portet, cada departament té els seus ports, amb carreteres que van des de l'autovia fins a la pista de muntanya. Aquest article recull els colls pirinencs francesos que val la pena fer en moto, organitzats per zona i alçada, amb la informació de carretera i trànsit que necessites per planificar la ruta.
LA ROUTE DES COLS
La Route des Cols és la ruta oficial dels Pirineus francesos, mantinguda per l'Agence des Pyrénées. Va d'est a oest (o a l'inrevés), creuant sis departaments: Pyrénées-Atlantiques (64), Hautes-Pyrénées (65), Haute-Garonne (31), Ariège (9), Aude (11) i Pyrénées-Orientales (66). Són 911 km, 15 hores i mitja de conducció, i 15.937 metres de desnivell positiu acumulat. La ruta passa pels colls més famosos dels Pirineus, però també per carreteres secundàries que són una delícia per als moters.
La ruta es pot fer en qualsevol direcció, però la majoria de moters la fan d'oest a est, començant per la costa atlàntica i acabant al Mediterrani. Això permet gaudir de la llum del matí als colls de l'oest i de la posta de sol als de l'est.
═══ COLL PER ALÇADA ═══
+2.000 METRES — EL CEL DELS PIRINEUS
Els colls per sobre dels 2.000 metres són els més exigents i els més espectaculars. La majoria estan tancats a l'hivern (de novembre a maig) i només són accessibles a l'estiu i la tardor. L'aire és fred fins i tot a l'agost, i les tempestes poden aparèixer de cop.
- Col de Portet (2.215 m) — Hautes-Pyrénées. El coll asfaltat més alt dels Pirineus francesos. Carretera D-6113, estreta i revirada, amb revolts tancats i pendent constant. Trànsit baix: és un cul-de-sac que porta a l'estació d'esquí de Saint-Lary-Soulan. Ideal per a moters que busquen repte i silenci.
- Col du Tourmalet (2.115 m) — Hautes-Pyrénées. El rei dels Pirineus. Carretera D-918 (costat nord, des de Luz-Saint-Sauveur) i D-918 (costat sud, des de Sainte-Marie-de-Campan). Asfalt bo, revolts constants, 17,2 km al 7,3% de mitjana. Trànsit alt a l'estiu (Tour de France, ciclistes, turistes). Categoria HC. El coll més famós dels Pirineus, amb un monument al ciclista Octave Lapize.
- Port de Pailhères (2.001 m) — Ariège. Carretera D-613, asfaltada però estreta. Connecta Ax-les-Thermes amb Mijanès. Trànsit baix: és un coll poc conegut fora del món ciclista. Vistes espectaculars sobre el massís de Tabe. Obert de juny a octubre.
1.500-2.000 METRES — LA ZONA D'OR
Aquesta franja d'altitud és on hi ha la majoria de colls famosos dels Pirineus. Carreteres bones, revolts constants i paisatges que canvien a cada gir. És la zona ideal per a una escapada de moto d'uns dies.
- Port de Balès (1.755 m) — Haute-Garonne. Carretera D-618, asfaltada. Connecta Mauléon-Barousse amb Bagnères-de-Luchon. Trànsit baix: és un dels colls més tranquils dels Pirineus centrals. Revolt tancats i vistes sobre la vall de la Garona. Obert de maig a novembre.
- Col de la Pierre Saint-Martin (1.765 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-132, asfaltada. Connecta Arette amb la frontera espanyola. Trànsit baix: és un coll remot, al cor del Bearn. El cim és un altiplà amb un forat (gouffre) de 300 metres de profunditat. Obert de maig a novembre.
- Col de Peyresourde (1.569 m) — Hautes-Pyrénées. Carretera D-618, asfaltada. Connecta Bagnères-de-Luchon amb Arreau. Trànsit mitjà: és un dels colls de la Route des Cols i del Tour de France. Revolt constants i bones vistes. Obert tot l'any, excepte en cas de neu.
- Col d'Azet (1.580 m) — Hautes-Pyrénées. Carretera D-618, asfaltada. Connecta Saint-Lary-Soulan amb Arreau. Trànsit baix: és un coll secundari que sovint s'usa per evitar el Tourmalet. Revolt tancats i paisatge de muntanya alta.
- Col d'Aspin (1.489 m) — Hautes-Pyrénées. Carretera D-618, asfaltada. Connecta Arreau amb Sainte-Marie-de-Campan. Trànsit mitjà: és un dels colls clàssics del Tour de France. Revolt suaus i bones vistes sobre la vall de la Neste. Obert tot l'any.
- Col de Soulor (1.474 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-918, asfaltada. Connecta Argelès-Gazost amb Arthez-d'Asson. Trànsit mitjà: és el coll que porta a l'Aubisque. Revolt constants i vistes sobre la vall d'Ossau. Obert tot l'any.
- Hourquette d'Ancizan (1.564 m) — Hautes-Pyrénées. Carretera D-918, asfaltada. Connecta Ancizan amb Sainte-Marie-de-Campan. Trànsit baix: és una alternativa al Tourmalet, amb menys trànsit i paisatges similars. Obert de maig a novembre.
- Col de Soudet (1.533 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-132, asfaltada. Connecta Arette amb Issor. Trànsit baix: és un coll remot al cor del Bearn. Vistes sobre el massís de l'Anie. Obert de maig a novembre.
- Port de Lers (1.517 m) — Ariège. Carretera D-618, asfaltada. Connecta Massat amb Aulus-les-Bains. Trànsit baix: és un coll poc conegut, al cor del Coserans. Revolt tancats i vistes sobre el massís de Mont Valier. Obert de maig a novembre.
- Col de la Core (1.395 m) — Ariège. Carretera D-618, asfaltada. Connecta Seix amb Sentença. Trànsit baix: és un coll tranquil al Coserans. Revolt constants i paisatge de muntanya verda. Obert de maig a novembre.
1.000-1.500 METRES — ELS COLS SECRETS
Per sota dels 1.500 metres hi ha colls que no surten als rànquings però que són una delícia per a la moto. Carreteres estretes, poc trànsit i paisatges que no es veuen des de l'autovia.
- Col d'Aubisque (1.709 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-918, asfaltada. Connecta Laruns amb Arrens-Marsous. Trànsit mitjà: és un dels colls de la Route des Cols i del Tour de France. Revolt constants i vistes espectaculars sobre el massís de l'Anie. Obert de maig a novembre.
- Col de Spandelles (1.378 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-126, asfaltada. Connecta Argelès-Gazost amb Ferrières. Trànsit baix: és un coll secundari que sovint s'usa per evitar l'Aubisque. Revolt tancats i paisatge de muntanya.
- Col de Marie Blanque (1.035 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-294, asfaltada. Connecta Escot amb Béost. Trànsit baix: és un coll curt però intens, amb revolt tancats i pendent forta. Ideal per a una escapada curta.
- Col de Chioula (1.432 m) — Ariège. Carretera D-613, asfaltada. Connecta Ax-les-Thermes amb Ignaux. Trànsit baix: és un coll tranquil al cor de l'Arieja. Vistes sobre el massís de Tabe.
- Col de la Quillana (1.714 m) — Pyrénées-Orientales. Carretera D-618, asfaltada. Connecta La Quillane amb Font-Romeu. Trànsit baix: és un coll al Capcir, amb prats alpins i vistes sobre el massís del Canigó. Obert de maig a novembre.
- Col de Mantet (1.760 m) — Pyrénées-Orientales. Carretera D-11, asfaltada. Connecta Mantet amb Py. Trànsit molt baix: és un dels colls més tranquils dels Pirineus orientals. Paisatge de muntanya verda i boscos de faig.
- Col de la Llose (1.866 m) — Pyrénées-Orientales. Carretera D-4, asfaltada. Connecta La Llagonne amb Angostrina. Trànsit baix: és un coll al Conflent, amb vistes sobre el massís del Canigó.
- Coll de Brilles (1.969 m) — Pyrénées-Orientales. Carretera D-4, asfaltada. Connecta Angostrina amb les Bolqueres. Trànsit baix: és un coll al Conflent, amb prats alpins i vistes sobre el massís del Canigó.
MENYS DE 1.000 METRES — ELS ACCESSIBLES TOT L'ANY
Els colls per sota dels 1.000 metres són accessibles tot l'any, fins i tot a l'hivern. Són ideals per a una escapada curta o per a moters que no volen arriscar-se a les carreteres de muntanya alta.
- Col d'Osquich (500 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-918, asfaltada. Connecta Saint-Jean-Pied-de-Port amb Cambo-les-Bains. Trànsit mitjà: és el coll més baix de la Route des Cols, però el paisatge és preciós: boscos de roure i faig, i el riu Nive al fons.
- Col du Porteigt (875 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-35, asfaltada. Connecta Laruns amb Eaux-Bonnes. Trànsit baix: és un coll curt però intens, amb revolt tancats i vistes sobre la vall d'Ossau.
- Col Haltzako (782 m) — Pyrénées-Atlantiques. Carretera D-428, asfaltada. Connecta Mendive amb Lecumberry. Trànsit baix: és un coll al País Basc, amb paisatge de muntanya verda i el bosc d'Irati al fons.
═══ COLL PER ZONA ═══
PIRINEUS OCCIDENTALS — PYRÉNÉES-ATLANTIQUES (64)
El País Basc i el Bearn. Els colls d'aquesta zona són els més verds dels Pirineus, amb boscos de roure i faig que canvien de color a la tardor. Les carreteres són bones i el trànsit és moderat. La cuina basca (pintxos, sidra, formatge) és un complement perfecte per a la ruta.
Els colls principals són: Col d'Aubisque (1.709 m), Col de Soulor (1.474 m), Col de Spandelles (1.378 m), Col de Marie Blanque (1.035 m), Col de Soudet (1.533 m), Col de la Pierre Saint-Martin (1.765 m), Col d'Osquich (500 m), Col du Porteigt (875 m), Col Haltzako (782 m).
PIRINEUS CENTRALS — HAUTES-PYRÉNÉES (65)
La Bigorra. Els colls d'aquesta zona són els més famosos dels Pirineus, amb el Tourmalet com a rei indiscutible. Les carreteres són bones i el trànsit és alt a l'estiu (Tour de France, ciclistes, turistes). La cuina bigordana (garbure, pastís, formatge) és un complement perfecte per a la ruta.
Els colls principals són: Col du Tourmalet (2.115 m), Col de Portet (2.215 m), Col d'Aspin (1.489 m), Col de Peyresourde (1.569 m), Col d'Azet (1.580 m), Hourquette d'Ancizan (1.564 m).
PIRINEUS CENTRALS — HAUTE-GARONNE (31)
El Comenge. Els colls d'aquesta zona són menys coneguts però no menys bonics. Les carreteres són bones i el trànsit és baix. La cuina gascona (confit, foie gras, armagnac) és un complement perfecte per a la ruta.
Els colls principals són: Port de Balès (1.755 m).
PIRINEUS ORIENTALS — ARIÈGE (9)
El Coserans i el Donasà. Els colls d'aquesta zona són els més tranquils dels Pirineus, amb paisatges de muntanya verda i boscos de faig. Les carreteres són bones i el trànsit és baix. La cuina arietega (cassoulet, formatge de cabra) és un complement perfecte per a la ruta.
Els colls principals són: Port de Pailhères (2.001 m), Port de Lers (1.517 m), Col de la Core (1.395 m), Col de Chioula (1.432 m).
PIRINEUS ORIENTALS — PYRÉNÉES-ORIENTALES (66)
El Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir. Els colls d'aquesta zona són els més mediterranis dels Pirineus, amb paisatges de muntanya seca i vistes sobre el Canigó. Les carreteres són bones i el trànsit és moderat. La cuina catalana (escalivada, botifarra, vi del Conflent) és un complement perfecte per a la ruta.
Els colls principals són: Col de la Quillana (1.714 m), Col de Mantet (1.760 m), Col de la Llose (1.866 m), Coll de Brilles (1.969 m).
═══ CONSELLS MOTERS ═══
- Època: de maig a octubre és la finestra ideal per als colls per sobre dels 1.500 metres. Per sota, són accessibles tot l'any. A l'hivern, comprova l'estat de la carretera abans de pujar.
- Combustible: benzineria a cada vall, però als colls no n'hi ha. Omple el dipòsit abans de pujar.
- Trànsit: el Tourmalet, l'Aubisque i el Peyresourde tenen trànsit alt a l'estiu (Tour de France, ciclistes, turistes). Els altres són tranquils.
- Carreteres: totes són asfaltades, però algunes són estretes amb revolts tancats. Amb precaució, especialment als revolts cecs.
- Allotjament: hotels, cases rurals i campings a cada vall. Reserva amb antelació a l'estiu.
- Cuina: cada zona té la seva especialitat. No deixis de provar la garbure (sopa de col), el confit d'ànec, el formatge de cabra i el vi del país.
- Seguretat: porta roba d'abric fins i tot a l'agost. L'aire fred és traïdor als colls per sobre dels 1.500 metres.
MAPA INTERACTIU
Tots els colls dels Pirineus francesos al mapa: https://motos.cat/maps/colls
I tu, quins colls pirinencs francesos has fet? Quin t'ha sorprès més?
