La Collada de Toses — La clàssica que no cansa mai (N-152, 1.787m)

Redacció
Redacció
0 comentaris 474 visualitzacions
Compartir:

La Collada de Toses 45Km de revolts

La Collada de Toses és gairebé un mite per qualsevol moter català. Una mica d'història, una mica de tècnica i una mica d'avís de respecte per la carretera.

La Collada de Toses: la clàssica que no cansa mai
Per anar de Ripoll a Puigcerdà hi ha un camí que tots els que anem en moto coneixem de nom, però que no tothom ha gaudit com cal: la Collada de Toses. És el port històric que connecta el Ripollès amb la Cerdanya, molt abans que existís el túnel del Cadí, i continua sent una de les carreteres de muntanya més entretingudes de Catalunya.
Des de Ribes de Freser (uns 910 m) la N-260 comença a pujar seguint la vall, i a mesura que deixes el poble enrere la carretera canvia de cara: s'estreny, es multipliquen els revolts i el ritme es torna 100% de port de muntanya. El punt més alt se'n va fins als 1.787 metres, un desnivell que es nota tant a les vistes com a la temperatura.

📍 Dades Tècniques (N-REVOLTS v2.3)
Altitud exacta: 1.787 m (SRTM) | Carretera: N-152 / N-260 | Coordenades coll: 42,3360°N 1,9911°E | Comarques: Cerdanya ↔ Ripollès

Anàlisi de Reviradesa IRv2 (Tram N-152 CollDeToses, 45 km)
Categoria: REVIRADA | IRv2: 56,5/100 | IRP: 8,0/10 | IDiv: 7,8/10 | IDif: 6,0/10
Paelles (revolts ≥150°): 4 | Sinuositat: 1,99 | Rev/km: 1,43 | Amplada: 1 cotxe + 1 camió

Sensació motorista: Revirada 9,0/10 | Satisfacció 8,5/10 | Dificultat 7,0/10 | Velocitat 7,5/10 | Pendent 7,5/10
La Collada obté una reviradesa subjectiva de 9 sobre 10, la més alta entre les carreteres REVIRADA del sistema. La combinació d'un IRP de 8,0 i una diversitat de 7,8 confirma que és una carretera que mai és monòtona, amb corbes de tot tipus i un pendent constant que la fa exigent però molt gratificant.

Una carretera amb història
La carretera no va néixer pensada per a cotxes, sinó com a camí de servei per construir la línia de tren que puja cap a la Tor de Querol, inaugurada el 1922. A principis de segle XX es va obrir el camí rural entre Planès i el poble de Toses, i als anys 50 els soldats van obrir la pista de la Collada cap al coll de la Creueta i Castellar de n'Hug.
La carretera "seriosa" es va anar fent amb el temps:
  • Als anys 80 es consolida com a carretera asfaltada
  • El 1994 s'asfalta el tram de Toses a la Collada
  • El 2008 arriba la variant de Planès, ja com a GIV-4016
Abans del túnel del Cadí (1984), aquesta era pràcticament l'única porta d'entrada a la Cerdanya per als qui pujàvem des de Barcelona, i qui va fer Toses amb trànsit de diumenge a la tarda ho recorda perfectament.

Per què ens agrada tant als moters
Traçat: Revolts sense fi, combinació de paelles tancades i corbes mitjanes, canvis de ritme constants; és la típica carretera on entres en "flow" si trobes poc trànsit.
Paisatge: Boscos, parets de roca, vistes sobre el Cadí, el Puigmal i tota la zona de la Cerdanya i el Ripollès. Si pares a la Collada o a algun mirador, les vistes valen la parada.
Enllaços fàcils amb altres ports: Des de la Collada pots empalmar amb La Molina – Coll de la Creueta – Castellar de n'Hug – Pobla de Lillet – Coll de Merolla, fent una circular brutal per un sol matí.
Per això molts la defineixen com una carretera "mítica": perquè combina traçat, paisatge i història en un paquet que enganxa.

Però també és una carretera que es cobra errors
Justament perquè és divertida, és una zona on no es pot anar adormit. Cada temporada hi ha accidents de moto per sortides de via, caigudes per pendents i algun ensurt amb cotxes que envaeixen carril.
  • L'asfalt no sempre és perfecte; hi ha zones amb ombres, humitats i graveta, sobretot a primera hora o a l'hivern
  • Les proteccions no són les d'un circuit: un error a la traçada pot acabar amb la moto avall per un talús o contra la muntanya
  • Per això val la pena recordar-ho: Collada de Toses sí, però amb cap, especialment si vas carregat, amb paquet o en èpoques de neu i sal

3 Rutes motoristes des de la Collada de Toses

Opció 1: La Clàssica — Coll de Merolla (90 km, circular)
Des de la Collada baixem cap a Ripoll per la N-260 i d'allà agafem la C-26 cap a Campdevànol. El plat fort: la pujada al Coll de Merolla (GI-402), conegut com els 187 Revolts de Gombrèn — tram EXTREMA amb IRP 9,0/10 i 6 Paelles en 9 km. Tornem per la Pobla de Lillet i La Molina.
  • Distància: ~90 km | Nivell: Exigent (EXTREMA al Merolla)
  • Millor per a: Sport i Naked — moltes corbes tancades
  • Tram destacat: GI-401/GI-402 — EXTREMA (IRP 9,0, IDiv 9,5)

Opció 2: Cerdanya i Coll de Bóixols (160 km, circular)
Baixem cap a Bellver de Cerdanya per la N-260, girem cap a Isona per la C-1412b i pugem al Coll de Bóixols (1.332 m) per la L-511 — un tram EXTREMA amb IRP 8,2 i 6 Paelles. Baixem cap a Coll de Nargó i tornem per la L-401 i N-260. Detalls: Article Coll de Bóixols.
  • Distància: ~160 km | Nivell: Alt (EXTREMA al Bóixols)
  • Millor per a: Trail i Sport-Touring — llarga amb variació
  • Tram destacat: L-511 Coll de Bóixols — EXTREMA (IRP 8,2, IDiv 8,4)

Opció 3: L'Anella del Cadí (200 km, només experts)
L'anella completa del Parc Natural del Cadí-Moixeró: baixem a Guardiola de Berguedà, pugem cap a Gósol i Tuixent per la C-462, i tornem per la C-16. La carretera del Coll de la Creu de Maians pot tenir asfalt degradat i restes de sorra.
  • Distància: ~200 km | Nivell: Molt tècnic
  • Millor per a: Trail o Adventure amb experiència
  • Avís: Trams amb asfalt irregular — anar amb compte

Proposta de ruta des de motos.cat
Una proposta clàssica (adaptable segons d'on vingui la colla):
  1. Punt de trobada a la C-17 abans d'entrar a Ripoll, a la típica àrea amb bar i benzina
  2. Ripoll → Ribes de Freser per N-260, tram ràpid per escalfar
  3. Collada de Toses completa fins a Urtx / Alp
  4. Enllaç cap a Das – Masella – La Molina per la GI-400
  5. Desviament al Coll de la Creueta – Castellar de n'Hug – Pobla de Lillet
  6. Tornada per Coll de Merolla fins a Campdevànol i Ripoll
És una circular rodona, amb benzinera a Ripoll i a la Pobla de Lillet, i opcions d'esmorzar/vermú a la Collada o a Castellar.

Consells de seguretat i logística
  1. Trànsit: La Collada és el pati del darrere de molts moters. Els caps de setmana hi ha "ambient", cosa que vol dir anar amb mil ulls amb els avançaments i els ciclistes que pateixen de valent a les rampes.
  2. Estat del paviment: El vessant que baixa cap a Planoles (l'antic) és més estret i pot tenir humitats o fulles a la tardor. El vessant de "la variant nova" és un billar, però no us confieu.
  3. Combustible: Ompliu a Ripoll o a Puigcerdà/Alp. A dalt del port no hi ha res més que vistes i aire pur.
  4. El temps: A 1.787 metres, la temperatura pot caure 10 graus de cop respecte a Ripoll. Porteu sempre un paravent o forro tècnic a la motxilla.

Article revisat i ampliat amb dades N-REVOLTS i història de la carretera. Ens veiem a la carretera, salut i benzina!

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.