EL PANTÀ
El pantà de Riudecanyes és l'embassament de la riera de Riudecanyes, al Baix Camp, a tocar de la serra de l'Argentera i del Priorat. Omple 40,3 hectàrees i guarda fins a 5,3 hectòmetres cúbics d'aigua. És propietat de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, i la major part del cabal que emmagatzema ve del transvasament del sistema hidrogràfic del Siurana.
A sota hi ha la plana de Reus; a ponent, els contraforts de la serra de l'Argentera, on ja comença el Priorat. El paisatge és de pineda de pi blanc i brolles, amb eucaliptus de notable alçada al marge esquerre, i a la vora hi ha la urbanització del Mar de Riudecanyes, construïda als volts del 1970, amb vistes sobre l'aigua.
El pantà de Riudecanyes, amb el nivell baix · foto: Jorge Franganillo (2022), CC BY 2.0, via Wikimedia Commons
LA PRESA, EL POBLE I LA CARRETERA
La presa és a tocar del poble de Riudecanyes, i la carretera que la voreja és la T-313: surt de Montbrió del Camp, passa per Riudecanyes i continua cap a l'Argentera, Colldejou i Pratdip, al vessant del Priorat. Des de la presa, la TP-3211 s'enfila fins al Castell Monestir d'Escornalbou, a 4,6 Km.
El pantà és conegut per la pesca: hi ha black bass, carpa, bagra ibèrica i gardí. I per les vistes —des de la T-313 es veu l'aigua estesa sota la pineda.
COM VA COMENÇAR
La idea va néixer a Reus. El 1897, l'Ajuntament de Reus, davant les dificultats d'abastiment d'aigües, va encarregar als enginyers Francesc Macià, Josep Mora i Alfons Benavent un estudi per portar aigua a la ciutat i per irrigar els camps. L'estudi incloïa la conca del riu de Siurana i la derivació d'aigua a Riudecanyes mitjançant un canal.
El 1901 es va constituir la Comisión de Pantanos, amb l'industrial Josep Maria Tarrats, l'advocat Julià Nougués i l'advocat i bibliòfil Pau Font de Rubinat, que van proposar a l'estat la construcció dels pantans del Francolí i de Riudecanyes.
L'obra es va construir entre el 1905 i el 1917, a l'empara d'una concessió de 1904, i va entrar en servei el 1918 amb els canals i séquies. La conca era d'uns 30 Km² i la capacitat inicial, de 3,4 hectòmetres cúbics.
EL TRANSVASAMENT DEL SIURANA
Poc després d'entrar en servei es va veure que la conca era petita. El 1927 es va plantejar transvasar aigua des del riu Siurana; el projecte contemplava dos assuts i uns 11 Km de canal, i va servir perquè el 1930 s'atorgés la primera concessió del riu.
Les obres van començar el 1935 i van finalitzar el 1948, entrant en funcionament el maig de 1949. Amb el transvasament, la conca de l'embassament va passar de 30 a 120 Km².
Encara hi va haver una segona peça: l'embassament de Siurana, a l'altre costat de la serra. Les obres es van adjudicar el 1961, es van paral·litzar i es van reprendre el 1967; van finalitzar el 1971 i van entrar en servei l'any següent. Sense aquesta infraestructura, els regants del Baix Camp tornarien de secà.
QUI HO TÉ, I ON ÉS LA SEU
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes treballa des del 1918. Proporciona aigua per regadiu a més de 3.800 hectàrees i beneficia més de 2.000 famílies del Baix Camp i del Tarragonès. En els últims 25 anys ha invertit més de 16 milions d'euros.
Té la seu al carrer de Vallroquetes de Reus, i just a la plaça de la Farinera —que fa xamfrà amb aquest carrer— hi ha la Casa seu del pantà, un edifici de l'Inventari del Patrimoni Arquitectòric de Catalunya amb esgrafiats que reprodueixen un arbre banyat per les aigües d'un pantà i la inscripció Aqua fons vitae.
L'AIGUA AVUI
La Comunitat publica l'estat dels embassaments amb actualització diària. Avui, el sistema Riudecanyes-Siurana és al 58,49%: 10.136 hectòmetres cúbics d'un màxim de 17.329. L'embassament de Siurana és el més ple, al 71,89%. Riudecanyes, en canvi, és el més baix: 28,26%, amb 1.504 hectòmetres cúbics i la cota a 206,72 metres, quan la cota màxima és de 219,50 metres.
És un pantà que viu de pocs: la Viquipèdia recull que el 2008 hi havia 2 hectòmetres cúbics embassats i el 2009, 3. Quan baixa, la vora queda descoberta —com es veu a la foto—, i quan puja, l'aigua arriba fins a la carretera.
COM ES FA, I QUÈ HI HA AL CANTÓ
Viquipèdia en català (el pantà, el Siurana i el Mar de Riudecanyes) · la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (història i estat dels embassaments, dades del 06/10/2026) · OpenStreetMap (T-313, TP-3211 i traçat) · la nostra Guia de Colls.
El pantà de Riudecanyes és l'embassament de la riera de Riudecanyes, al Baix Camp, a tocar de la serra de l'Argentera i del Priorat. Omple 40,3 hectàrees i guarda fins a 5,3 hectòmetres cúbics d'aigua. És propietat de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, i la major part del cabal que emmagatzema ve del transvasament del sistema hidrogràfic del Siurana.
A sota hi ha la plana de Reus; a ponent, els contraforts de la serra de l'Argentera, on ja comença el Priorat. El paisatge és de pineda de pi blanc i brolles, amb eucaliptus de notable alçada al marge esquerre, i a la vora hi ha la urbanització del Mar de Riudecanyes, construïda als volts del 1970, amb vistes sobre l'aigua.
El pantà de Riudecanyes, amb el nivell baix · foto: Jorge Franganillo (2022), CC BY 2.0, via Wikimedia Commons
LA PRESA, EL POBLE I LA CARRETERA
La presa és a tocar del poble de Riudecanyes, i la carretera que la voreja és la T-313: surt de Montbrió del Camp, passa per Riudecanyes i continua cap a l'Argentera, Colldejou i Pratdip, al vessant del Priorat. Des de la presa, la TP-3211 s'enfila fins al Castell Monestir d'Escornalbou, a 4,6 Km.
El pantà és conegut per la pesca: hi ha black bass, carpa, bagra ibèrica i gardí. I per les vistes —des de la T-313 es veu l'aigua estesa sota la pineda.
COM VA COMENÇAR
La idea va néixer a Reus. El 1897, l'Ajuntament de Reus, davant les dificultats d'abastiment d'aigües, va encarregar als enginyers Francesc Macià, Josep Mora i Alfons Benavent un estudi per portar aigua a la ciutat i per irrigar els camps. L'estudi incloïa la conca del riu de Siurana i la derivació d'aigua a Riudecanyes mitjançant un canal.
El 1901 es va constituir la Comisión de Pantanos, amb l'industrial Josep Maria Tarrats, l'advocat Julià Nougués i l'advocat i bibliòfil Pau Font de Rubinat, que van proposar a l'estat la construcció dels pantans del Francolí i de Riudecanyes.
L'obra es va construir entre el 1905 i el 1917, a l'empara d'una concessió de 1904, i va entrar en servei el 1918 amb els canals i séquies. La conca era d'uns 30 Km² i la capacitat inicial, de 3,4 hectòmetres cúbics.
EL TRANSVASAMENT DEL SIURANA
Poc després d'entrar en servei es va veure que la conca era petita. El 1927 es va plantejar transvasar aigua des del riu Siurana; el projecte contemplava dos assuts i uns 11 Km de canal, i va servir perquè el 1930 s'atorgés la primera concessió del riu.
Les obres van començar el 1935 i van finalitzar el 1948, entrant en funcionament el maig de 1949. Amb el transvasament, la conca de l'embassament va passar de 30 a 120 Km².
Encara hi va haver una segona peça: l'embassament de Siurana, a l'altre costat de la serra. Les obres es van adjudicar el 1961, es van paral·litzar i es van reprendre el 1967; van finalitzar el 1971 i van entrar en servei l'any següent. Sense aquesta infraestructura, els regants del Baix Camp tornarien de secà.
QUI HO TÉ, I ON ÉS LA SEU
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes treballa des del 1918. Proporciona aigua per regadiu a més de 3.800 hectàrees i beneficia més de 2.000 famílies del Baix Camp i del Tarragonès. En els últims 25 anys ha invertit més de 16 milions d'euros.
Té la seu al carrer de Vallroquetes de Reus, i just a la plaça de la Farinera —que fa xamfrà amb aquest carrer— hi ha la Casa seu del pantà, un edifici de l'Inventari del Patrimoni Arquitectòric de Catalunya amb esgrafiats que reprodueixen un arbre banyat per les aigües d'un pantà i la inscripció Aqua fons vitae.
L'AIGUA AVUI
La Comunitat publica l'estat dels embassaments amb actualització diària. Avui, el sistema Riudecanyes-Siurana és al 58,49%: 10.136 hectòmetres cúbics d'un màxim de 17.329. L'embassament de Siurana és el més ple, al 71,89%. Riudecanyes, en canvi, és el més baix: 28,26%, amb 1.504 hectòmetres cúbics i la cota a 206,72 metres, quan la cota màxima és de 219,50 metres.
És un pantà que viu de pocs: la Viquipèdia recull que el 2008 hi havia 2 hectòmetres cúbics embassats i el 2009, 3. Quan baixa, la vora queda descoberta —com es veu a la foto—, i quan puja, l'aigua arriba fins a la carretera.
COM ES FA, I QUÈ HI HA AL CANTÓ
- Arribar-hi: per l'AP-7, sortida de Reus o de Riudecanyes, i després la T-313. Des de Reus són 16 Km; des de Tarragona, 30 Km.
- Vorejar-lo: la T-313, de Montbrió del Camp a Pratdip, passa pel costat de la presa i segueix cap a l'Argentera i el Priorat.
- Cap amunt: la TP-3211 fins al Castell Monestir d'Escornalbou, amb la seva pujada al 20%.
- Si t'hi acostes: el Priorat, que té article propi, i el poble de Siurana, d'on ve l'aigua. El punt és al mapa: Embassament de Riudecanyes.
Viquipèdia en català (el pantà, el Siurana i el Mar de Riudecanyes) · la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (història i estat dels embassaments, dades del 06/10/2026) · OpenStreetMap (T-313, TP-3211 i traçat) · la nostra Guia de Colls.
