EL LLOC
A tocar del Priorat, entre la plana de Reus i la serra de l'Argentera, hi ha un turó de roca vermella que corona un castell i un monestir alhora. És l'Castell Monestir d'Escornalbou, al terme de Riudecanyes, i des de dalt es gaudeix d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona: el mar a llevant i el Priorat a ponent. És bé cultural d'interès nacional, i avui és propietat de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya.
El conjunt és a uns 580 metres, en un replà enlairat del turó de Santa Bàrbara, que el corona a més de 640 metres. A sota, la muntanya s'omple de pinassa —el pi negre aguanta el vent de mestral—, i entre els pins hi ha una petita sureda que, a tota la franja prelitoral, només es repeteix a l'Albiol i a Alforja.
El Castell Monestir d'Escornalbou, sobre la roca del turó · foto: Jordi Gili, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
LA PUJADA: TP-3211, FINS AL 20%
La carretera que hi puja surt del centre de Riudecanyes —a 198 metres— i és la TP-3211: asfalt, poc tràfic i revolts tancats que s'enfilen pel vessant nord del turó. Té fitixa pròpia a la nostra Guia de Colls de Catalunya: 580 metres d'altitud · 391 metres de desnivell · 5,2 Km · un 20% de pendent màxim · coeficient 108. És una pujada curta i dura, dels que s'acaben abans que te n'adonis i deixen les mans al comandament.
Si véns de fora, els números són còmodes: 20 Km des de Reus i uns 30 minuts, o 34 Km des de Tarragona. La TP-3211 connecta Riudecanyes amb Vilanova d'Escornalbou i amb la T-313, així que es pot encadenar amb el Priorat de ponent i amb la vora de l'Ebre.
DE LA FORTALESA MUSULMANA A LA BARONIA
La muntanya és habitada des de fa molt. A la Cova Josefina, a la vora del pantà, l'arqueòleg Serra Vilaró va excavar el 1922 i va trobar-hi restes que van del Neolític fins a l'edat del ferro, amb ceràmica del vas campaniforme. A l'entorn de la muralla del castell també n'han aparegut del bronze III.
El castell, però, comença amb Roma: hi ha una fortalesa del segle III construïda sobre una muralla d'un quilòmetre que encara s'endevina entre les parets actuals. Els sarraïns la van ocupar al segle VIII i li van posar el nom de Zalòquia, «guaita», perquè mirava l'extrem del territori musulmà de Siurana. La va conquerir Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162, sota el comandament d'Arbert de Castellvell, i d'aquí va néixer la baronia d'Escornalbou: una jurisdicció senyorial centrada en el castell i el monestir que reunia Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella, sota el govern d'un batlle general.
Al cim, aprofitant les muralles romanes, s'hi va bastir un convent de canonges agustins amb església fortificada. L'església es va consagrar el 1240, i en aquella època la baronia s'estenia per deu llocs i uns 100 Km². La canònica, però, no va prosperar: la decadència del segle XIV no es va poder aturar ni amb la reforma del 1387, i el 1574 se'n va decretar la supressió. Uns anys després hi van entrar franciscans recol·lectes, que el 1686 hi van fundar un seminari per a les missions americanes —d'aquella època surt Marià Badia, que va estar més de 30 anys al Perú—.
Durant la Guerra dels Segadors el castell va canviar de mans dues vegades: el 1646 el van ocupar els castellans, i el 1647 els catalans i els francesos, que van ampliar les fortificacions. El 1654, el veguer del Camp de Tarragona va ordenar que setanta homes de deu pobles de la rodalia enderroquessin les fortificacions. Al segle XIX, amb la desamortització, el conjunt va quedar en mans privades.
EDUARD TODA, EL DIPLOMÀTIC QUE EL VA RESTAURAR
El 1911, l'historiador i diplomàtic Eduard Toda va comprar l'antic monestir i el va restaurar amb total llibertat. Toda havia estat vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai i cònsol a Egipte, on va participar en les excavacions de Tebes i va reunir una col·lecció privada d'art egipci que després va cedir al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
A Escornalbou hi va rebre les principals figures de la Renaixença, i la casa que en va quedar explica ben bé com era una residència benestant a començaments del segle XX: col·leccions de gravats i ceràmica, una biblioteca notable i, damunt de tot, un jardí que Toda va fer del claustre, des d'on es gaudeix de la vista. El relleu de la lletra tau que marca l'entrada del conjunt és el símbol de l'arquebisbat de Tarragona —per Santa Tecla i per la denominació grega de Déu—, i no la T de Toda, com sovint es creu. Toda, tot i així, la va encarregar.
La reconstrucció de Toda també va incorporar cares a llocs estratègics de la fortificació, amb l'esperit que exercissin de guardians protectors. Possiblement, van ser importats de la Xina. Encara es poden veure, per exemple, al costat de la porta de la casa senyorial.
LA VISITA
La visita té preu i cal reservar-la: no es permet fer visita lliure dins el monument, i l'accés a l'interior es fa sempre amb acompanyament, per franges horàries. La modalitat sense guia val 6 € general i 4 € reduïda; la visita guiada, 10 € i 8 €. Els menors de 16 anys no paguen, i l'últim dimars de cada mes l'entrada és gratuïta.
L'horari canvia amb l'any. De l'1 d'octubre al 30 d'abril, de dimarts a dissabte de 10.00 a 17.00 h, i diumenges i festius de 10.00 a 14.30 h. De l'1 de maig al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10.00 a 18.30 h, i diumenges i festius de 10.00 a 14.30 h. La taquilla tanca 30 minuts abans de l'hora límit. Tancat els dilluns no festius, el 25 i el 26 de desembre i l'1 i el 6 de gener.
Les visites guiades es fan dissabtes, diumenges i festius a les 11.00 h en català i a les 12.30 h en castellà. El telèfon de contacte és el 677 560 497 i el correu electrònic escornalbou.cultura@gencat.cat.
I LA VISITA VIRTUAL? NO; EL QUE HI HA ÉS AIXÒ
La resposta curta: no. La fitxa del monument a Patrimoni Cultural de la Generalitat només llista una activitat —les visites guiades—, i cap de les experiències de realitat virtual de la xarxa és aquí: són a d'altres monuments, com la Cartoixa d'Escaladei, Sant Pere de Rodes o El Cogul.
El que sí que hi ha són vídeos 360° penjats a YouTube —un de tot el conjunt i un altre de l'ermita de Santa Bàrbara, al cim—, i un joc d'escapada a l'aire lliure, l'Escornalbou Experience, que té també mode en línia. Però cap d'això substitueix la pujada.
COM ES FA, I QUÈ HI HA AL CANTÓ
Viquipèdia en català (el castell, la baronia i Eduard Toda) · Patrimoni Cultural de la Generalitat (horaris, tarifes i gestió) · OpenStreetMap (TP-3211, altituds i traçat) · la nostra Guia de Colls (la fitxa de la pujada).
A tocar del Priorat, entre la plana de Reus i la serra de l'Argentera, hi ha un turó de roca vermella que corona un castell i un monestir alhora. És l'Castell Monestir d'Escornalbou, al terme de Riudecanyes, i des de dalt es gaudeix d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona: el mar a llevant i el Priorat a ponent. És bé cultural d'interès nacional, i avui és propietat de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat de Catalunya.
El conjunt és a uns 580 metres, en un replà enlairat del turó de Santa Bàrbara, que el corona a més de 640 metres. A sota, la muntanya s'omple de pinassa —el pi negre aguanta el vent de mestral—, i entre els pins hi ha una petita sureda que, a tota la franja prelitoral, només es repeteix a l'Albiol i a Alforja.
El Castell Monestir d'Escornalbou, sobre la roca del turó · foto: Jordi Gili, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
LA PUJADA: TP-3211, FINS AL 20%
La carretera que hi puja surt del centre de Riudecanyes —a 198 metres— i és la TP-3211: asfalt, poc tràfic i revolts tancats que s'enfilen pel vessant nord del turó. Té fitixa pròpia a la nostra Guia de Colls de Catalunya: 580 metres d'altitud · 391 metres de desnivell · 5,2 Km · un 20% de pendent màxim · coeficient 108. És una pujada curta i dura, dels que s'acaben abans que te n'adonis i deixen les mans al comandament.
Si véns de fora, els números són còmodes: 20 Km des de Reus i uns 30 minuts, o 34 Km des de Tarragona. La TP-3211 connecta Riudecanyes amb Vilanova d'Escornalbou i amb la T-313, així que es pot encadenar amb el Priorat de ponent i amb la vora de l'Ebre.
DE LA FORTALESA MUSULMANA A LA BARONIA
La muntanya és habitada des de fa molt. A la Cova Josefina, a la vora del pantà, l'arqueòleg Serra Vilaró va excavar el 1922 i va trobar-hi restes que van del Neolític fins a l'edat del ferro, amb ceràmica del vas campaniforme. A l'entorn de la muralla del castell també n'han aparegut del bronze III.
El castell, però, comença amb Roma: hi ha una fortalesa del segle III construïda sobre una muralla d'un quilòmetre que encara s'endevina entre les parets actuals. Els sarraïns la van ocupar al segle VIII i li van posar el nom de Zalòquia, «guaita», perquè mirava l'extrem del territori musulmà de Siurana. La va conquerir Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162, sota el comandament d'Arbert de Castellvell, i d'aquí va néixer la baronia d'Escornalbou: una jurisdicció senyorial centrada en el castell i el monestir que reunia Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella, sota el govern d'un batlle general.
Al cim, aprofitant les muralles romanes, s'hi va bastir un convent de canonges agustins amb església fortificada. L'església es va consagrar el 1240, i en aquella època la baronia s'estenia per deu llocs i uns 100 Km². La canònica, però, no va prosperar: la decadència del segle XIV no es va poder aturar ni amb la reforma del 1387, i el 1574 se'n va decretar la supressió. Uns anys després hi van entrar franciscans recol·lectes, que el 1686 hi van fundar un seminari per a les missions americanes —d'aquella època surt Marià Badia, que va estar més de 30 anys al Perú—.
Durant la Guerra dels Segadors el castell va canviar de mans dues vegades: el 1646 el van ocupar els castellans, i el 1647 els catalans i els francesos, que van ampliar les fortificacions. El 1654, el veguer del Camp de Tarragona va ordenar que setanta homes de deu pobles de la rodalia enderroquessin les fortificacions. Al segle XIX, amb la desamortització, el conjunt va quedar en mans privades.
EDUARD TODA, EL DIPLOMÀTIC QUE EL VA RESTAURAR
El 1911, l'historiador i diplomàtic Eduard Toda va comprar l'antic monestir i el va restaurar amb total llibertat. Toda havia estat vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai i cònsol a Egipte, on va participar en les excavacions de Tebes i va reunir una col·lecció privada d'art egipci que després va cedir al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
A Escornalbou hi va rebre les principals figures de la Renaixença, i la casa que en va quedar explica ben bé com era una residència benestant a començaments del segle XX: col·leccions de gravats i ceràmica, una biblioteca notable i, damunt de tot, un jardí que Toda va fer del claustre, des d'on es gaudeix de la vista. El relleu de la lletra tau que marca l'entrada del conjunt és el símbol de l'arquebisbat de Tarragona —per Santa Tecla i per la denominació grega de Déu—, i no la T de Toda, com sovint es creu. Toda, tot i així, la va encarregar.
La reconstrucció de Toda també va incorporar cares a llocs estratègics de la fortificació, amb l'esperit que exercissin de guardians protectors. Possiblement, van ser importats de la Xina. Encara es poden veure, per exemple, al costat de la porta de la casa senyorial.
LA VISITA
La visita té preu i cal reservar-la: no es permet fer visita lliure dins el monument, i l'accés a l'interior es fa sempre amb acompanyament, per franges horàries. La modalitat sense guia val 6 € general i 4 € reduïda; la visita guiada, 10 € i 8 €. Els menors de 16 anys no paguen, i l'últim dimars de cada mes l'entrada és gratuïta.
L'horari canvia amb l'any. De l'1 d'octubre al 30 d'abril, de dimarts a dissabte de 10.00 a 17.00 h, i diumenges i festius de 10.00 a 14.30 h. De l'1 de maig al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10.00 a 18.30 h, i diumenges i festius de 10.00 a 14.30 h. La taquilla tanca 30 minuts abans de l'hora límit. Tancat els dilluns no festius, el 25 i el 26 de desembre i l'1 i el 6 de gener.
Les visites guiades es fan dissabtes, diumenges i festius a les 11.00 h en català i a les 12.30 h en castellà. El telèfon de contacte és el 677 560 497 i el correu electrònic escornalbou.cultura@gencat.cat.
I LA VISITA VIRTUAL? NO; EL QUE HI HA ÉS AIXÒ
La resposta curta: no. La fitxa del monument a Patrimoni Cultural de la Generalitat només llista una activitat —les visites guiades—, i cap de les experiències de realitat virtual de la xarxa és aquí: són a d'altres monuments, com la Cartoixa d'Escaladei, Sant Pere de Rodes o El Cogul.
El que sí que hi ha són vídeos 360° penjats a YouTube —un de tot el conjunt i un altre de l'ermita de Santa Bàrbara, al cim—, i un joc d'escapada a l'aire lliure, l'Escornalbou Experience, que té també mode en línia. Però cap d'això substitueix la pujada.
COM ES FA, I QUÈ HI HA AL CANTÓ
- La pujada: arriba a Riudecanyes per la T-313 o per l'AP-7 i continua per la TP-3211 fins al replà del conjunt.
- Dalt: l'ermita de Santa Bàrbara, al punt més alt, amb la vista sobre tot el Baix Camp. El punt és al mapa: Castell d'Escornalbou.
- Per seguir: cap al Priorat, que té article propi, i cap a Siurana, el darrer refugi musulmà de la comarca. Si t'hi acostes, el Coll de Porrera és a tocar, i el Castell de Miravet mira l'Ebre.
- Tornar: per la mateixa TP-3211 o, si et ve de gust allargar-la, per la vora del pantà de Riba-roja, amb l'article de la pujada a Berrús.
Viquipèdia en català (el castell, la baronia i Eduard Toda) · Patrimoni Cultural de la Generalitat (horaris, tarifes i gestió) · OpenStreetMap (TP-3211, altituds i traçat) · la nostra Guia de Colls (la fitxa de la pujada).
