El monestir de Sant Pere de Casserres, damunt el meandre del Ter. Foto: PMRMaeyaert / Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0 es)
Hi ha monestirs que impressionen per la pedra i n'hi ha que impressionen pel lloc. Sant Pere de Casserres, a les Masies de Roda (Osona), és dels segons: està dins la part interior d'un meandre engorjat del riu Ter, avui mig envoltat pel pantà de Sau, i la primera vegada que el veus et costa creure que hi hagi un conjunt així enmig d'enlloc. És, a més, l'únic monestir benedictí d'Osona, i per a un moter ruter és una destinació amb caràcter. Aquest article explica d'on ve, què hi has de veure i com encaixar-lo en una ruta. DUES VESCOMTESSES I UNA BASÍLICA
El monestir es va erigir sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. La promotora va ser la vescomtessa Ermetruit, que va rebre el domini de Casserres del comte Ramon Borrell de Barcelona amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere. Ermetruit va fer començar les obres el 1006, i sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I la comunitat es va aplegar el 1012, amb l'abat Acfred, i es va iniciar la gran basílica actual, consagrada el 1050 amb l'abat Bofill al capdavant. Abans del monestir, en aquell indret ja hi havia un castell termenat documentat des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes van decidir convertir en monestir. Els fundadors i les grans famílies de la comarca —els Tavertet, els Cabrera, els Savassona, els Sau— s'hi van interessar fins avançat el segle XII i s'hi feien enterrar. Entre els enterraments hi ha la vescomtessa Eugòncia (1039) i la vescomtessa Almodis de Barcelona (1131), germana de Ramon Berenguer III. LA LLEGENDA DEL COS SANT
Com passa amb gairebé tots els monestirs vells, hi ha una llegenda que explica per què és on és. Diuen que en una família molt rica i poderosa dels vescomtes d'Osona i Cardona va néixer un infant que, al cap de tres dies, ja parlava com una persona gran. El nen va dir als pares que es moriria aviat i que, un cop mort, l'havien de carregar damunt una burra cega: que no la guiés ningú, que ja caminaria sola, i que allà on s'aturés havien de construir un monestir en honor de Sant Pere. I així, diu la llegenda, es va triar el lloc. LA RUTA FINS AL MEANDRE
Casserres és a la vall del Ter, i l'accés —avui amb el pantà de Sau a tocar— és una carretera de caràcter que et porta fins al monestir. És una aturada perfecta d'una ruta per Osona, i lliga molt bé amb la ruta dels quatre monestirs del Pirineu i amb els colls de la zona de la Guia de Colls de Catalunya. Si vols la llista completa de conjunts, mira els monestirs de Catalunya. QUÈ HI TROBARÀS
• La basílica del 1050, l'obra romànica del conjunt. • El lloc: el meandre engorjat del Ter i el pantà de Sau. • El castell del 898, l'origen de tot plegat. • Els enterraments nobiliaris de les vescomtesses Eugòncia i Almodis. • El pantà de Sau, a tocar, si vols completar la visita amb paisatge. • Les Masies de Roda, amb els serveis bàsics a prop per fer la parada completa.
Fonts: Viquipèdia (Sant Pere de Casserres, les Masies de Roda) (18/10/2026).
PARLEM-NE
Coneixies la llegenda de la burra cega de Casserres? Deixa-ho als comentaris 👇
Actualitzat: 18/10/2026 · v1
