La canònica de Santa Maria de Vilabertran, amb el claustre i el campanar. Foto: Albert Sarola Juanola / Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0 es)
A l'Alt Empordà hi ha un monestir romànic que va ser, durant segles, la primera parada dels pelegrins que anaven a Terra Santa, i que té una història plena de reis, comtes i templers. És Santa Maria de Vilabertran, declarat bé cultural d'interès nacional des del 1930, i avui forma part del Museu d'Història de Catalunya. Per a un moter ruter de ruta empordanesa, és una aturada curta, tranquil·la i amb molta història a dins. Aquest article explica d'on ve, què hi has de veure i com encaixar-lo en una ruta. UNA CANÒNICA FUNDADA PER UN HOME
La canònica es va erigir al lloc d'una església dedicada a Santa Maria documentada entre el 954 i el 986, i la va fundar Pere Rigald, que cap al 1060 hi va aplegar una comunitat de clergues que van adoptar la regla de Sant Agustí cap al 1080. L'any 1069 unes famílies de la zona van fer una donació de terres que incloïa un perímetre de seixanta passes per construir un cementiri i una font davant de l'església, i amb aquella base es va instituir Pere Rigau com a cap de la comunitat. El 1080 es va iniciar la construcció del monestir nou, i la nova església va ser consagrada l'11 de novembre de 1100 pel bisbe de Girona Bernat Umbert. Rigau va provar d'annexionar el monestir de Sant Joan de les Abadesses i no ho va aconseguir, però Santa Maria de Lladó va acabar sent filial de Vilabertran. Va morir entre el 1107 i el 1114 i, tot i que no hi va haver mai procés de beatificació, va acabar sent venerat com a sant. PELEGRINS, TEMPLERS I REIS
El monestir va continuar creixent, i ho va fer amb una funció molt concreta: era un centre d'acollida dels pelegrins que anaven a Terra Santa, perquè disposava d'un hospital. Els abadiats de Pere de Torroja —germà d'Arnau de Torroja, Gran Mestre de l'Orde del Temple— i de Ramon d'Usall (1152-1179) van ser especialment importants en la col·laboració amb els ordes militars i el passatge a Terra Santa. El 1176, el vescomte Gifré de Rocabertí va donar la vila de Vilabertran a l'abat Ramon. I el moment més brillant: el 29 d'octubre de 1295, a Santa Maria de Vilabertran s'hi va celebrar l'enllaç entre el rei Jaume II d'Aragó i Blanca de Nàpols, la seva segona esposa. Pocs monestirs poden dir que han acollit un casament reial. LA RUTA DE L'ALT EMPORDÀ
Vilabertran és a tocar de Figueres, en plena plana de l'Alt Empordà, i és una aturada fàcil d'encaixar en qualsevol ruta. Lliga molt bé amb la ruta dels quatre monestirs del Pirineu, que acaba a Sant Pere de Rodes, i amb els colls de la comarca de la Guia de Colls de Catalunya. Si vols la llista completa, mira els monestirs de Catalunya. QUÈ HI TROBARÀS
• L'església consagrada el 1100, el cor romànic del conjunt. • El claustre, un dels més ben conservats de l'Empordà. • El record dels pelegrins i de l'hospital que els acollia. • La memòria del casament de Jaume II i Blanca de Nàpols, el 1295. • Figueres, a tocar, amb tots els serveis. • La plana de l'Alt Empordà, per continuar la ruta cap a Sant Pere de Rodes o Cadaqués.
Fonts: Viquipèdia (Santa Maria de Vilabertran) (18/10/2026).
PARLEM-NE
Sabies que a Vilabertran s'hi va casar un rei d'Aragó? Deixa-ho als comentaris 👇
Actualitzat: 18/10/2026 · v1
