La nau central de l'església del monestir de Sant Llorenç del Munt (consagrada el 1064). Foto: Catalan Art & Architecture Gallery (Josep Bracons) / Wikimedia Commons (CC BY-SA 2.0)
Hi ha monestirs que s'arriba en cotxe i n'hi ha que s'han de guanyar. Sant Llorenç del Munt és dels segons: és al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme de Matadepera (Vallès Occidental), i per arribar-hi cal pujar de veritat. Però la recompensa és una de les vistes més àmplies del Vallès i un conjunt romànic que té molt en comú amb Sant Cugat del Vallès. Si t'agrada la muntanya i la pedra, aquest és el teu monestir. Aquest article explica d'on ve, què hi has de veure i com preparar-hi la pujada. UN MONESTIR NASCUT A SANT CUGAT
La semblança amb Sant Cugat no és casual: el monestir el van crear monjos de Sant Cugat. L'any 947 es mencionen per primera vegada les esglésies de Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel al cim del Munt, tot i que altres documents fan pensar que es tractava d'un sol edifici amb tres altars. Cap al 973, el comte Borrell les va cedir al monestir de Sant Cugat, que sembla que hi va enviar monjos, però la vida monàstica incipient va quedar desbaratada per la invasió d'al-Mansur el 985. El 1013 els comtes de Barcelona van recuperar la propietat, i l'any següent s'hi va fundar un monestir benedictí independent amb l'abat Borrell. L'etapa de més vitalitat va ser la de l'abat Odeguer (1029-1071): durant el seu abaciat es va construir l'església nova, consagrada el 24 de juny de 1064, i es va fundar el priorat de la Llacuna. El monestir tenia aleshores 14 monjos. EL DECLIVI I LA SALVACIÓ
Després vindria la davallada. El 1088 el monestir va ser sotmès a Sant Ponç de Torneres i el 1098 a Sant Cugat. El 1225 encara tenia 10 monjos, però el 1319 ja eren 8 i el 1418, només 5. Al segle XVI no hi havia comunitat, sinó un abat comanditari. El 1608 va morir el darrer abat, i el 1804 el darrer monjo llec va deixar el monestir. El 1786, l'escriptor Francisco de Zamora el va descriure en un estat de destrucció total. La salvació va arribar al segle XIX: entre 1868 i 1871, Mn. Antoni Vergès i Mirassó el va restaurar i en va escriure una monografia. El 1947 es va constituir l'associació d'Amics de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt, que va restaurar l'hostatgeria entre 1948 i 1950, i el 1972 es va aprovar el projecte del Parc Natural. LA PUJADA
Aquest monestir no és una parada de carretera: és una excursió. La pujada a la Mola és coneguda i hi ha diversos camins, i a dalt hi ha l'hostatgeria i el conjunt. Per a un moter ruter, la jugada és deixar la moto a baix, pujar a peu i tornar amb la satisfacció de la vista. Si vols combinar-lo amb carretera, el Parc Natural és a tocar del Bages i dels colls de la zona, que tens a la Guia de Colls de Catalunya. I si vols la llista de conjunts, mira els monestirs de Catalunya. QUÈ HI TROBARÀS
• L'església consagrada el 1064, el cor romànic del conjunt. • L'hostatgeria, restaurada entre 1948 i 1950. • Les vistes des del cim de la Mola, sobre el Vallès. • El Parc Natural, amb camins per a tots els nivells. • La semblança amb Sant Cugat, que s'explica per l'origen comú.
Fonts: Viquipèdia (Monestir de Sant Llorenç del Munt) (18/10/2026).
PARLEM-NE
Has pujat mai a la Mola a veure el monestir? Deixa-ho als comentaris 👇
Actualitzat: 18/10/2026 · v1
