Foto: Isidro Jabato · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia CommonsLa Riera de Merlès és un racó del Lluçanès que la gent coneix pels gorgs: basses d'aigua clara entre roques de calcària, cascades petites i un silenci que no trobes enlloc més. És una Reserva Natural Parcial, a més de Zona d'Especial Conservació i espai de la Xarxa Natura 2000, i això es nota: l'aigua és neta, el bosc és espès i la fauna hi és abundant.
D'ON VÉ I ON ARRIBA
Neix prop del Molí de Moreta, a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l'Estanys, que davallen dels Rasos de Tubau, als termes de les Llosses i Sant Jaume de Frontanyà. La cota inicial és de 1.150 metres.
De nord a sud passa per Sant Jaume de Frontanyà, les Llosses, Borredà, La Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, i voreja el Ripollès, el Berguedà, el Lluçanès i el Bages. El seu traçat està ben comunicat per carretera: s'hi pot baixar des de Puig-reig, Gironella, Prats de Lluçanès, les Llosses o Borredà.
ELS GORGS
L'erosió de l'aigua sobre la calcària ha creat una successió de basses profundes i cascades. Els més coneguts:
- La Gola de les Heures — una cascada amb la seva bassa. La llegenda diu que era lloc de trobada de bruixes.
- El Gorg Blau — un espai gran amb cascada. El més fotogènic.
- Gorg de Cara de Boc — on comença la Riera de Merlès, amb aigua que baixa dels Rasos de Tubau.
- Gorg Rodon i Gorg Negre — més avall, més tranquils.
EL BOSC, SEGONS ON BAIXES
Al curs baix, bosc mediterrani amb pi blanc, roures i alzines. Al curs mitjà i al superior, bosc eurosiberià: pi roig, avellanoses i alguna fageda. I a la vora mateix de l'aigua, el bosc de ribera, amb arbres de bona talla —freixes, oms, gatells i salzes—.
Foto: Maria Aulet · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia CommonsMOLINS, MASIES I UN POBLE
A banda de la ramaderia i l'agricultura, la vall ha viscut de l'aigua: fargues i molins fariners moguts per la força hidràulica. Els molins eren edificis independents de les masies i s'havien de construir al costat de la riera: encara se'n veuen alguns, amb la reclosa, el canal que desviava l'aigua cap a la bassa i el rec que la portava fins al molí.
El nucli de Santa Maria de Merlès —església, rectoria, Ajuntament i hostal— és l'únic poble de tota la vall; la resta són masies, algunes habitades i moltes d'elles enrunades pel despoblament.
COM S'HI VA
La carretera d'accés és estreta i sense cobertura mòbil en molts trams. Des de la BV-4405, al Lluçanès, prens la carretera local cap a la riera. No hi ha transport públic: cal la moto o el cotxe.
Al mapa de la casa hi ha tres punts que serveixen de referència: la Riera de Merlès, el Pont Romà i el coll de Borredà.
REGLES I L'ESTAT ACTUAL
És una àrea protegida i les normes són estrictes:
- El bany està prohibit al tram alt (fins al Km 7 de la riera). L'Ajuntament de Santa Maria de Merlès hi té publicat un decret de prohibició de bany al seu tauler d'anuncis.
- No es pot saltar des de les roques.
- No s'hi pot acampar ni fer pícnic.
- Cal endur-se la brossa. No hi ha papereres.
A començament de juny de 2026 un fort aiguat va malmetre tres ponts al terme de Santa Maria de Merlès, entre ells el de Sant Martí. Abans d'anar-hi, consulta l'estat als anuncis de l'Ajuntament de Sagàs o del Berguedà.
QUAN ANAR-HI
Entre setmana. Els caps de setmana d'estiu s'omple. La primavera i la tardor són ideals: menys gent i l'aigua va més plena.
RUTES RELACIONADES
- El Lluçanès: l'altiplà estratègic on el temps s'atura
- El Lluçanès: la comarca dels roures i les masies
- Coll de Borredà (937 m): el preludi de Montgrony
- Puigcercós: on es troben el Berguedà, el Ripollès i el Lluçanès
- Casino d'Alpens: cuina casolana al cor del Lluçanès
- 1a MotoRuta: volta dextro al Lluçanès
I tu, ja has banyat al Gorg Blau?
