Grup de moters per una carretera de muntanya

El Reial Monestir de Santes Creus: la pedra i el silenci de l'Alt Camp

Redacció
Redacció
0 comentaris 4 visualitzacions
Compartir:
El Reial Monestir de Santes Creus, amb l'església i el campanar entre vinyes
El Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia, entre vinyes i pedra. Foto: Maria Rosa Ferré / Wikimedia Commons (CC BY-SA 2.0)

Hi ha tres grans monestirs cistercencs a Catalunya, i un d'ells és diferent de tots els altres: Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp), és l'únic de la Ruta del Cister que no té vida monàstica. Això vol dir que el pots recórrer sense presses, sense creuar-te amb ningú que resi, i amb la sensació que el conjunt és tot teu. Per a un moter ruter és una aturada perfecta: arribes per carreteres de vinyes, hi dediques una hora i marxes amb el cap net. Aquest article explica què és, d'on ve i com encaixar-lo en una ruta per l'Alt Camp i la Conca de Barberà. UN CISTER NASCUT A COLLSEROLA

La història comença lluny d'aquí. L'orde del Cister va fundar el monestir l'any 1150 a Valldaura, a Collserola, en terres donades pels Montcada. Però el lloc no anava bé: hi faltava aigua i era massa a prop de Barcelona i del gran monestir de Sant Cugat. Dos anys més tard la comunitat va buscar un altre emplaçament. El 2 de juny de 1160, Guerau Alemany IV de Cervelló, Gerard de Jorba i Guillem de Montagut els van donar el paratge de Santes Creus, vora el riu Gaià, amb aigua abundant i terres de sobres. Una disputa entre les diòcesis de Barcelona i Tarragona va endarrerir el trasllat, fins que el papa Alexandre II va decretar la independència del monestir el 1168. El 1169 s'hi van traslladar tots els monjos. CENT ANYS DE CONSTRUCCIÓ

La primera etapa d'obres va durar un segle. Va començar amb el primer abat del país, Pere de Valldaura (1158-1184), i va seguir el més pur estil cistercenc. El 1168 es van bastir les dependències principals, el 1174 es va començar l'església, el 1211 es va cobrir l'absis i l'1226 l'església ja era acabada. El claustre anterior es va començar el 1313 i es va acabar el 1341, obra de l'arquitecte anglès Reinard Fonoll. A mitjan segle XIII la monarquia catalana s'hi va interessar de valent, i això va engrandir el conjunt. És l'època de l'abat Bernat Calvó (1226-1233), conseller de Jaume el Conqueridor, a qui va acompanyar a les conquestes de Mallorca i València. El monestir va arribar a tenir terres a la Marca del Penedès, el Tarragonès, l'Alt Camp, la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i, més lluny, al Baix Ebre, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. L'ARRIBADA I LA RUTA

Santes Creus és al cor de l'Alt Camp, a tocar de la Conca de Barberà, i s'hi arriba per carreteres secundàries de vinyes i marges de pedra seca. És una zona ideal per lligar dos o tres monestirs en un dia: si vols la visió de conjunt, mira els monestirs de Catalunya. I si el teu pla és la Ruta del Cister sencera, el tens a tocar del Reial Monestir de Poblet i de Vallbona de les Monges. QUÈ HI VEURÀS

• L'església, coberta el 1226, amb l'absis i la nau cistercenca neta de decoració. • El claustre, començat el 1313 i acabat el 1341 per Reinard Fonoll, una de les peces gòtiques més valuoses del conjunt. • L'hospital de Sant Pere, bastit el 1229, testimoni de l'obra assistencial del monestir. • El conjunt complet: dormitori de monjos (primera pedra el 1191), refetor i les dependències de la vida quotidiana dels cistercencs. • El poble de Santes Creus, petit i tranquil, que ha crescut a l'ombra del monestir.

Fonts: Viquipèdia (Monestir de Santes Creus) (18/10/2026).

PARLEM-NE
Has fet la Ruta del Cister sencera en moto? Deixa-ho als comentaris 👇

Actualitzat: 18/10/2026 · v1

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.