La galeria nord del claustre del monestir de Pedralbes, a Barcelona. Foto: Enric / Wikimedia Commons (CC BY-SA 4.0)
Al bell mig de Barcelona hi ha un monestir que durant set-cents anys va ser un món a part, i que avui és una de les visites més tranquil·les de la ciutat. És Santa Maria de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1327 per a les monges clarisses, i declarat bé cultural d'interès nacional. Per a un moter ruter aturat a Barcelona és una escapada perfecta: hi arribes en cinc minuts i hi trobes silenci, pedra i pintura gòtica. Aquest article explica qui el va fundar, què hi has de veure i per què és tan especial. UN MONESTIR FET PER A UNA REINA
El monestir el van fundar el rei Jaume el Just i la seva dona, la reina Elisenda de Montcada, l'any 1327, amb una intenció molt concreta: servir de retir per a la reina en el moment que enviudés, cosa que es preveia propera per l'edat i la salut del rei. Tot va anar de pressa. El gener del 1326 Elisenda va comprar el mas Pedralbes, al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir; al febrer ja tenia del papa Joan XXII la facultat per fundar el monestir de clarisses que volia, amb la condició que arribés a dotze religioses. La inauguració va ser amb missa solemne el 3 de maig de 1327. La comunitat la formaven sobretot filles de nobles, i la reina el va omplir de privilegis; un d'ells el posava sota la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent. LA REINA I LA SEVA OBRA
Elisenda de Montcada va fer construir un palau annex al monestir i s'hi va traslladar cap al febrer de 1328, després de la mort del rei el novembre del 1327. Hi va viure fins a la seva mort, el 1364. Curiosament, al seu testament va ordenar que el palau fos enderrocat després de la seva mort, però no es va fer. La joia del conjunt és la cel·la de Sant Miquel, amb les pintures de Ferrer Bassa que decoren totalment la cel·la de pregària de l'abadessa. Es van fer el 1346, mostren la influència que Bassa va rebre del pintor italià Giotto i són la millor mostra de la pintura gòtica catalana del seu temps. És el motiu número u per pujar-hi. EL FINAL D'UNA ÈPOCA
Pedralbes és un dels pocs monestirs que ha tingut vida monàstica fins fa quatre dies: l'orde de Santa Clara hi ha estat present 700 anys, des del 1327 fins al 2025, quan les tres últimes monges van abandonar el monestir. Ara és patrimoni i museu, però amb la memòria de set segles de vida diària encara a les parets. UNA ATURADA A BARCELONA
És a la part alta de la ciutat, a tocar de la Diagonal, i es visita en una hora. Si estàs de pas, encaixa perfectament abans o després d'una ruta cap al Bages o cap als colls propers de la Guia de Colls de Catalunya. I si vols la llista de conjunts, mira els monestirs de Catalunya. QUÈ HI TROBARÀS
• La cel·la de Sant Miquel, amb les pintures de Ferrer Bassa del 1346. • El claustre gòtic, un dels més ben conservats de la ciutat. • La tomba d'Elisenda de Montcada, amb una estàtua jacent bifront. • El palau annex, que la reina no va poder fer enderrocar. • El barri de Pedralbes, tranquil i a un pas de la Diagonal.
Fonts: Viquipèdia (Monestir de Santa Maria de Pedralbes) (18/10/2026).
PARLEM-NE
Has visitat mai la cel·la de Sant Miquel de Pedralbes? Deixa-ho als comentaris 👇
Actualitzat: 18/10/2026 · v1
