Grup de moters per una carretera de muntanya

Rovell i oxid: on neix, com es para i quan ja no té remei

Redacció
Redacció
0 comentaris 4 visualitzacions
Compartir:
Rovella als esglaons d'una cadena: humitat i sal fan la feina. Foto: Marlith, CC BY-SA 3.0.

La pregunta

Treus la moto de l'hivernada i la veus: una taca taronja a la cadena, un punt a l'escapament, els cargols del dipòsit tots picats. La mateixa moto que estaves segur que estava bé.

La primera cosa que cal saber és que el rovell no és brutícia: és un procés químic que ja està menjant el metall, i no s'atura sol. La segona, que a casa nostra va més de pressa que enlloc. I la tercera, que fins on arriba es pot arreglar, i a partir d'un punt no.

Què és (i per què la rovella no protegeix)

El rovell és òxid de ferro: ferro + oxigen + aigua, i prou. La reacció és electroquímica: el metall cedeix electrons a l'oxigen i, amb aigua de mig, es forma l'òxid.

El detall que canvia tot és aquest: l'òxid de ferro és porós i es desprèn. No forma una capa que tanqui el metall per sota, com fan l'alumini, el coure o l'estany. Per això, una vegada començada, la rovella continua menjant cap endins mentre en quedi per sobre. És la diferència entre un metall que es protegeix sol i el ferro, que no.

Per què aquí va tan de pressa

Tres coses hi fan de accelerador, i totes tres són nostres:

  • La sal. La salmorra de l'hivern i l'esprai salat de la costa són electrolits: condueixen l'electricitat i acceleren la reacció. Un metall humit amb sal no es rovella «una mica més de pressa», es rovella molt més de pressa.
  • La humitat. Llevant, boira, pluja de tardor: l'aigua és la condició indispensable, i aquí n'hi ha gairebé sempre.
  • Els racons on queda l'aigua. La rovella no comença al lloc més exposat, sinó allò on l'aigua s'hi queda: darrere d'una placa, dins d'una junta, a la base d'un cargol, a les soldadures del bastidor.

A casa ja en tenim un article: La salmorra de l'hivern, amb com rentar-la i què hi fa mal.

On comença a la moto

En ordre de freqüència, i amb el motiu al costat:

  1. La cadena i els pinyons — oli i brutícia atrapen humitat, i la cadena és de ferro a l'exterior. És el lloc on primer es veu.
  2. L'escapament — tèrmica + aigua + sal; aguanta bé però pot foradar-se si es deixa anar.
  3. Cargols, brides i juntes — el punt més típic: surt de sota la pintura i es menja la filet.
  4. El bastidor, a les soldadures — on la pintura es clivella amb els anys.
  5. El dipòsit de benzina — un dipòsit guardat buit fa condensació per dins, i la condensació rovella per dins.
  6. Superfícies cromades i alumini a la vista — el crom es clivella i, per sota, hi ha ferro.

Com es para (l'ordre en què val la pena fer-ho)

  1. Rentar després de la sal. Si has passat per salmorra o per la costa, renta i eixuga: la sal no marxa sola.
  2. Eixugar, no deixar assecar. Deixar que s'evapori vol dir deixar-la treballant.
  3. Lubricar la cadena després de netejar-la i eixugar-la. El lubricant fa de segell: l'aigua no hi arriba. A casa la regla és revisar tensió i lubricació cada 500-1.000 km, i després de qualsevol sortida amb pluja o sal.
  4. Tocar-hi de seguida on s'ha clivellat la pintura. Un punt de pintura o un antioxidant posat al moment val més que qualsevol tractament mesos després.
  5. Protegir les superfícies amb cera o producte antioxidant als llocs exposats, un cop netes i eixutes.
  6. Guardar-la seca i amb el dipòsit ple. Un dipòsit buit i una moto humida a l'hivern és la combinació perfecta.
  7. Repàs de cargols i brides de tant en tant: el rovell de filet es veu abans que es faci problema.

Com es treu

  • Mecànic: drap abrasiu, pinzell d'acer o paper de vidre, fins al metall net. Funciona a peces accessibles i que no pateixin.
  • Químic: removedors de rovella (els de base àcid fosfònic converteixen i deixen una capa de protecció). Van bé a cargols i peces petites; sempre segons les instruccions del producte.
  • Després, sempre protecció: un cop el metall queda nu, és el moment en què es rovella més de pressa. Pintura, cera o antioxidant, a la mateixa sessió.
  • Peces grans o amb pintura: repintar bé val més que deixar «només una mica de rovell».

⚠️ No tot és bricolatge. Si la rovellada toca estructura, soldadures o alineació, no ho tractis com un treball de cap de setmana: bastidor i xassís són tema de taller especialitzat.

Quan ja no té remedi

Aquestes són les línies vermelles:

  • El bastidor — rovella a les soldadures, escorxa o deformació. Taller especialitzat, punt.
  • L'escapament foradat — ja no es segella: es canvia. (Tubs d'escapament)
  • La cadena amb enllaços rígids o rovella visible que no marxa de netejar — és el senyal de canvi, i el kit es canvia sencer (cadena, pinyó i corona), no a trossos.
  • Peces de seguretat — frens, forquilla i qualsevol element que pateixi: si hi ha rovella profunda i picat, es substitueix, no es maquilla.

La regla: tot el que és cosmètic es pot arreglar; tot el que és estructural o de seguretat es substitueix.

En una frase

El rovell és ferro que ja s'està menjant, i la sal i l'aigua li donen pressa: renta després de la sal, eixuga, lubrica la cadena i toca la pintura on s'ha clivellat — i quan toqui bastidor, escapament foradat o cadena amb enllaços rígids, no es repara: es canvia.

Fonts

Contingut de casa: paquet curat «Bastidor i materials» i «Quan canviar la cadena» (DOCS/22_MotoBot/motobot_curated_docs/).

Articles de casa que en parlen al costat: La salmorra de l'hivern · Neteja i cura · Problemes mecànics comuns.

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.