Els càtars, en tres línies
El catarisme va ser una confessió cristiana de tipus gnòstic que va circular des del segle X fins al XIV —per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya—, basada en una concepció dualista: el bé i el mal, l'esperit i la matèria. Els seus fidels se nomenaven a si mateixos «bons homes» o «bons cristians»; els de fora els deien albigesos (Viquipèdia, «Catarisme»).
A Occitània hi van arrelar entre els segles XII i XIII, amb els bisbats de Tolosa, Albi, Carcassona, Agen i Llombardia com a eix (Xavier Blancafort).
La croada, i com va acabar
La Croada Albigesa (occità Crosada dels albigeses) es va dur a terme entre el 1209 i el 1229: la va convocar el papa Innocenci III per arrancar el catarisme del Llenguadoc, i la va dirigir el Regne de França, amb forts tints polítics. El resultat: menys càtars practicants, el Comtat de Tolosa sota la corona francesa i la pèrdua de vitalitat de la cultura llenguadociana (Viquipèdia, «Croada Albigesa»).
- Agost de 1209: Carcassona es rendeix després d'un setge de quinze dies a les forces de Simó de Montfort (Xavier Blancafort).
- Del 12/04/1229 (tractat de Meaux) a la primavera de 1243: la pau es trenca i comença l'últim episodi.
- El setge de Montségur: del maig de 1243 al 16 de març de 1244 —nou mesos—, entre les forces reials de Lluís IX i els bisbes d'Albi i Narbona, i Pere Roger, senyor de Mirapeis, que protegia a Montségur una comunitat de càtars amb tota la seva alta jerarquia (Viquipèdia, «Setge de Montsegur»).
- La resistència no es dona per acabada fins al 1321, amb la captura de Guillem de Belibasta (Xavier Blancafort).
Els llocs més famosos
- Montségur (Arieja): el poble deu bona part del seu prestigi al castell, aixecat sobre un antic castrum i un dels darrers centres de resistència de la jerarquia càtara al segle XIII (Viquipèdia). L'emblema del catarisme.
- Perapertusa (Peyrepertuse): castell càtar construït abans del segle XI, al municipi de Dulhac, al Perapertusès (Viquipèdia).
- Querbús (Quéribus): a 728 metres, a Cucugnan (Aude), darrer castell càtar: la seva rendició, el maig de 1255, va fer donar per acabada la croada —oficialment, s'havia acabat el catarisme (Viquipèdia en castellà).
- Els quatre castells de Lastours (Fleur Espine, Tour Régine, Cabaret i Quertinheux), el castell d'Aguilar i Roquefixade, poble-carrer reconstruït com a bastida després de la croada (Diari de Girona · Domaine de la Trille).
Albi
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat occitana del Tarn, prefectura departamental i vila principal del País d'Albi i de l'Albigès. Els seus habitants es diuen albigesos —i d'aquí ve «albigesos» de tot el conflicte. Al segle XII va ser una de les principals ciutats amb presència de càtars (Viquipèdia, «Albi (Llenguadoc)»).
Avui: ciutat agermanada amb Girona, amb el museu dedicat a Toulouse-Lautrec i la catedral de Santa Cecília, un gegant de maó que es veu des de quilòmetres (Diari de Girona).
Carcassona
La cité de Carcassona és el punt principal de la ruta dels càtars. Ciutat fortificada d'arquitectura medieval, restaurada per Viollet-le-Duc al segle XIX i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1997 (Viquipèdia). Té doble muralla, fossat i camí de ronda, i es considera la ciutat medieval millor conservada d'Europa (Diari de Girona).
Punt de partida cap als castells: Lastours al nord, Arques, Montségur i Peyrepertuse al sud, i les abadies de Sant Papul i Villellongue (mateixa font).
Foix
Foix és la ciutat dels comtes: carrers de vianants, halla del gra i el castell de tres torres que domina la ciutat (Domaine de la Trille). Prefectura amb ànima de gran poble medieval, i porta d'entrada a la Arieja càtara: Roquefixade, Montségur i Mirepoix són a mitja hora (Viquipèdia, «Foix» · Castell de Foix).
El castell poc té a veure amb els càtars —és dels comtes de Foix—, però és el millor mirador de tota la volta (Itinerari càtar).
Mirepoix (Mirapeis)
Mirepoix, en occità Mirapeis, és una bastida fundada el 1289 per Guy de Lévis al voltant de la plaça dels Couverts, vorejada de galeries de fusta i cases amb entramat —entre elles, la Maison des Consuls del segle XV, amb els seus caps esculpits. La catedral de Saint-Maurice té una de les naus més amples d'Europa (21,40 m), i el gran mercat del dilluns al matí és un dels més bonics d'Occitània (Domaine de la Trille).
I el lligam amb els càtars, de primera mà: el senyor de Mirapeis, Pere Roger, va ser qui va defensar Montségur fins al 16/03/1244 (Setge de Montsegur). Mirepoix forma part del Grand Site Occitanie «Foix-Montségur, ciutats medievals» (Domaine de la Trille).
Com fer-ho en moto
- Distàncies: Carcassona és a unes dues hores i mitja o tres des de Girona (Diari de Girona). La volta Albi – Carcassona – Foix – Mirepoix es pot fer en tres o quatre dies (mateixa font).
- Camins a peu, si en voleu un dia: el GR-107, «el camí dels bons homes», uneix el santuari de Queralt (Berguedà) amb Montségur, entre 190 i 210 km segons les variants, i es pot allargar fins a Foix (Xavier Blancafort).
- I un itinerari cultural europeu: «Els Camins Càtars per Catalunya» (guia en PDF) —l'Arieja amb el Berguedà i l'Alt Urgell, amb jornades i un festival càtar anual.
- Si ja hi aneu més enllà: Quillan, la porta dels Pirineus a l'Aude (article de casa), i el Lac de Montbel, el llac dels Pirineus Càtars (article de casa).
En una frase
Albi dona el nom, Carcassona el setge, Foix els comtes i Mirepoix el senyor que va defensar Montségur —i entre els quatre, la ruta dels càtars es pot fer en moto, en tres o quatre dies, a menys de tres hores de casa.
Fonts
- Viquipèdia, «Catarisme» — confessió gnòstica del segle X al XIV, dualisme i «bons homes».
- Viquipèdia, «Croada Albigesa» — 1209-1229, Innocenci III i el Regne de França.
- Viquipèdia, «Setge de Montsegur» — maig 1243 – 16/03/1244 i Pere Roger, senyor de Mirapeis.
- Viquipèdia, «Albi (Llenguadoc)» · «Carcassona» · «Foix» · «Castell de Foix» · «Montsegur».
- Xavier Blancafort, «Castells càtars» — bisbats, Simó de Montfort el 1209, Belibasta el 1321 i el GR-107.
- Diari de Girona, «La ruta dels càtars» — durada, distàncies i el recorregut des de Carcassona.
- Domaine de la Trille, «Els pobles més bonics de l'Arieja» — Mirepoix del 1289, Maison des Consuls, naus de 21,40 m i Foix.
- Viquipèdia, «Castell de Perapertusa» — castell càtar anterior al segle XI.
- Viquipèdia en castellà, «Castillo de Quéribus» — 728 m, rendició del maig de 1255 i fi oficial de la croada.
- Ilercavonia, «Els Camins Càtars per Catalunya» — Itinerari Cultural Europeu.
- Itinerari càtar (xtec.cat) — el castell de Foix i la volta en cinc etapes.
Articles de casa que hi toquen: Quillan · Lac de Montbel.
