ITALIA — Passo dello Stelvio (2.757 m): el rei dels Alps italians

Hi ha ports que són famosos per la seva alçada, d'altres per les seves vistes i d'altres per la seva història. El Passo dello Stelvio és famós per tot plegat: 2.757 metres, 48 revolts tancats al vessant nord i una carretera que és una obra d'enginyeria del segle XIX. És el coll asfaltat més alt dels Alps orientals i una de les rutes de moto més emblemàtiques d'Europa.

DADES DEL PORT

Carretera: SS38 (vessant nord) / SS30 (vessant sud)
Connexió: Bormio (sud, Valtellina) ↔ Prato allo Stelvio / Trafoi (nord, Val Venosta)
Altitud: 2.757 m
Revolts: 48 al nord (numerats amb pedres) / 40 al sud
Distància nord: 26 Km des de Prato allo Stelvio
Distància sud: 21,5 Km des de Bormio
Pendent màxim: 12%
Construcció: 1820-1828 per l'Imperi Austrohongarès
Obertura: Finals de juny a mitjans d'octubre (neu a l'hivern)

VESSANT NORD (Prato allo Stelvio)

El vessant famós. Des de Prato allo Stelvio (965 m), la carretera SS38 puja 26 Km fins al cim amb 48 revolts tancats numerats amb pedres blanques. Els primers quilòmetres travessen camps i boscos, però a mesura que puges el paisatge es torna alpí i desolat. Els últims revolts són els més espectaculars — parets verticals, vistes sobre la glacera dell'Ortler i la sensació d'estar en un altre planeta. Els revolts 47 i 48 són els més fotografiats del món alpí.

VESSANT SUD (Bormio)

Menys conegut però igual de bonic. Des de Bormio (10% m), la SS30 puja 21,5 Km amb 40 revolts més amples i 6 túnels a la part baixa. El paisatge és més obert i hi ha vistes sobre la Valtellina. Des del cim, es pot continuar cap a l'Umbrail Pass (2.501 m) que connecta amb Suïssa (Santa Maria Val Müstair).

COMBINACIONS

El Stelvio es pot combinar amb:
• Gavia Pass (2.621 m): des de Bormio, cap a Ponte di Legno. Una carretera estreta i salvatge, menys concorreguda que el Stelvio.
• Umbrail Pass (2.501 m): des del cim del Stelvio, cap a Suïssa. Carretera estreta, revolts tancats, trànsit mínim.
• Mortirolo Pass (1.852 m): des de Bormio, cap a Edolo. La pujada més dura del ciclisme italià, amb rampes del 18%.

CONSELLS PRÀCTICS

Quan anar-hi: De finals de juny a mitjans d'octubre. El juliol i agost són els mesos amb més trànsit — els caps de setmana pot haver-hi cues als revolts. El setembre és ideal: bon temps, menys gent i colors de tardor.

Combustible: Fes benzina a Prato allo Stelvio o a Bormio. No hi ha cap estació al port.

Allotjament: Bormio és la millor base — té balnearis, restaurants i hotels. Prato allo Stelvio i Trafoi també tenen opcions.

Atenció: El Stelvio és un port molt concorregut a l'estiu. Els revolts tancats i l'alçada requereixen concentració. Hi ha ciclistes (molts) i autobusos turístics (alguns). Circula amb precaució i no t'embaleixis als revolts — hi ha motoristes que s'han estampat contra els murs de contenció.

Vigila amb els camions: al vessant nord, els revolts són tan tancats que algun camió ha de fer maniobres complexes. Mantén la distància.

I tu, ja has pujat al Stelvio?