Seix: la cruïlla estratègica del Couserans als Pirineus d'Ariège

Redacció
Redacció
0 comentaris 13 visualitzacions
Compartir:
LA CRUÏLLA ESTRATÈGICA
Seix és on has d'anar si vols tenir colls per triar. Set-cents seixanta-dos habitants, però sis carreteres que surten com els dits d'una mà oberta. Cada D porta a un port diferent: la Core, la Latrape, l'Agnès, la Crouzette, el Portet d'Aspet... El Couserans és la província dels Pirineus centrals on el riu Salat marca el camí i les valls laterals s'obren com calaixos.

EL SALAT I EL COUSERANS
El Salat és un afluent de la Garona per la dreta que neix al cor dels Pirineus i recorre tot el Couserans de sud a nord. Seix és a la riba d'aquest riu, just on l'Alet i altres rierols s'hi ajunten venint de les muntanyes. El poble és la porta d'accés a la vall de Bethmale, una vall on encara es parla el dialecte gascon i on les masies s'enganxen als costers com si la gravetat fos opcional.

El Couserans té arrels gasconnes —no pas llenguadocianes com la resta de l'Ariège— i això es nota al parlar, a la cuina i al caràcter de la gent. La província històrica tenia per capital Sant Líssier (Saint-Lizier), una vila medieval amb catedral romànica que val la visita. Però és a Seix on la carretera es bifurca cap a les grans pujades.

ELS COLLS QUE SURTEN DE SEIX
Des de Seix tens sis carreteres departamentals (D) que pugen cap a ports de muntanya. Cadascun amb el seu caràcter:
  • Col de la Core (1.395 m) — La D618 cap a l'oest, direcció Sentenac-d'Oust. Revolts constants, bona amplada, paisatge de pastures altes. Ja tenim article.
  • Col de Latrape (1.111 m) — Cap al sud-est, direcció Aulus-les-Bains. Més curta, més salvatge, amb vistes cap a l'estació de Guzet. La "route des cols" la fa servir.
  • Col d'Agnès (1.570 m) — La més alta de la zona, direcció Le Port. Carretera estreta amb revolts tancats i desnivell important. Etang de Lers just a sota.
  • Col de la Crouzette (1.244 m) — Cap al nord-est, direcció Biert/Rivèrenert. La "route des cimes" entre Saint-Girons i Foix. Menys transitada, més silenci.
  • Col du Portet d'Aspet (1.069 m) — Cap a l'oest per la D618, direcció Galey. Història ciclista: el Tour de France hi ha passat diverses vegades.
  • Cap a Saint-Girons — D17 nord, la carretera principal que segueix el curs del Salat cap a la capital del Couserans.

EL POBLE
Seix (Sèish en occità gascon) és una comuna rural de 762 habitants el 2023. El pic de població va ser el 1846 amb 4.071 habitants —una època en què la ramaderia i la fusta sostenien l'economia de muntanya. Avui depèn de l'aire d'atracció de Saint-Girons, que és a uns 20 Km al nord per la D618.

La devise del poble és: "Que som de Seish, cap de paur" — "Soc de Seix, no tinc por". La trobaràs a les plaques dels carrers, sota les armories de la comuna. Un lema que quadra amb el caràcter de qui viu envoltat de ports de muntanya.

El poble està inclòs dins del Parc naturel régional des Pyrénées ariégeoises, i té tres llocs Natura 2000: el massís del Mont Valier, la vall del Riberot, i el curs del Salat. Paisatge protegit, carreteres obertes.

QUÈ HI TROBES
Serveis bàsics: un cafè-restaurant, una botiga de queviures, benzina a Saint-Girons (20 Km). No és un poble de gran infraestructura turística —és un poble de pas, i això és part de l'encant. Si hi passes en moto, és lloc d'aturada per esmorzar o fer un cafè abans de triar quin coll agafes.

La carretera D17 que passa per Seix és la columna vertebral del Couserans: segueix el curs del Salat des de Saint-Girons fins a Couflens, a tocar de la frontera amb Espanya per el port de Salau. És una carretera ben asfaltada, amb revolts suaus que segueixen el riu, i serveix de base per als atacs als colls laterals.

COM ARRIBAR-HI
Des de Catalunya: per l'A-16 cap a Toulouse, sortida Saint-Girons, i D17 sud fins a Seix (uns 200 Km des de Barcelona). Des de Foix: D618 oest via La Crouzette. Des del País Basc: N-125 fins a Saint-Girons i D618 sud.

RUTES RELACIONADES

I tu, quin coll t'ha deixat més bona sensació des de Seix?

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.