El Col de Montsegur és un d'aquells ports que queden gravats a la memòria. No és el més alt, ni el més dur, ni el més revirat del Pirineu, però té quelcom que cap altre coll pot oferir: just al costat, dalt d'un penya-segat impressionant, s'alça una fortalesa que va ser escenari d'un dels episodis més dramàtics de la història medieval occitana.
DADES DEL COLL
El Col de Montsegur es troba a 1.056 metres d'altitud (sovint indicat a 1.059 m) al Massís de Tabe, al cor dels Pirineus de l'Arieja. La D9 el travessa de nord-oest a sud-est, unint la vall del Touyre amb la vall de l'Hers. Coordenades: 42,874° N, 1,824° E.
ELS DOS VESSANTS
El vessant nord-oest, des de Lavelanet, té 10,8 km amb 529 m de desnivell i un pendent mitjà del 4,9%, amb punts màxims de l'11%. És la pujada més curta i més exigent: el percentatge mitjà ja és notable i els trams més durs et fan treballar de valent. Ideal si vols una ascensió intensa i directa.
El vessant sud-est, des de Bélesta, fa 15 km amb 566 m de desnivell i un pendent mitjà del 3,77%, amb màxims del 8,5%. Més llarg però més progressiu, amb trams més suaus que et permeten agafar ritme. Bones vistes sobre la vall de l'Hers a mesura que guanyes alçada.
Tots dos vessants conflueixen al coll per la D9, una carretera ben asfaltada i poc trànsit que travessa un paisatge de pastures i bosc típic del Prepirineu ariègès.
EL CASTELL DE MONTSEGUR: LA VERITAT HISTÒRICA
Just al costat del coll, dalt d'un esperó rocós de 1.207 m, s'alça la fortalesa de Montsegur. Però cal una precisió històrica important: el castell que veiem avui NO és el que van defensar els càtars el 1244. El Montsegur original, anomenat pels arqueòlegs Montsegur II, va ser reconstruït cap al 1204 per Raymond de Péreille i es va convertir el 1233 en la seu i cap de l'Església càtara, amb unes 500 persones refugiades entre perfectes, creients i combatents.
El setge va començar el 1242, quan Hugues de Arcis va dirigir un exèrcit d'uns 10.000 soldats reials contra la fortalesa. Els defensors eren uns 100 combatents i 211 perfectes —pacifistes que no combatien— a més de refugiats civils. Després de nou mesos de resistència, el castell es va rendir el març de 1244. Prop de 220 càtars que es van negar a abjurar la seva fe van ser cremats en una pira col·lectiva als peus del pog. Uns 25 havien pres el vot suprem del consolamentum en les dues setmanes anteriors a la rendició. Els que van renunciar a la fe van ser autoritzats a marxar.
El que és fonamental entendre és que les forces reials victorioses van DESTRUIR completament el castell càtar. El Montsegur que podem visitar avui, conegut com a Montsegur III, és una reconstrucció posterior, típica de l'arquitectura defensiva reial francesa dels segles XIII-XVII. Les úniques traces autèntiques de l'època càtara són unes petites ruïnes d'habitatges en terrassa, immediatament fora del perímetre dels murs actuals, al flanc nord-est del castell.
ELS "CASTELLS CÀTARS": UN MALNOM HISTÒRIC
Aquesta distinció entre el castell càtar original i la fortificació posterior no és exclusiva de Montsegur. Amb matisos diferents, una situació semblant es dona a la majoria dels anomenats "châteaux cathares" de l'Arieja i el Llenguadoc. El terme mateix és un malnom: molts d'aquests castells van ser reconstruïts o directament aixecats de nou pels vencedors de la Croada Albigesa.
Peyrepertuse, la més impressionant de les fortaleses del Fenolledès, va ser refugi de Guillaume de Peyrepertuse, excomunicat el 1224 per negar-se a sotmetre's a la Croada. Es va rendir finalment el 1240, però la gran fortalesa que podem visitar avui va ser ampliada per Saint Louis a partir de 1242, amb la construcció del Sant Jordi dungeon entre 1250 i 1251. Es va convertir en un dels Cinc Fills de Carcassona, una xarxa de fortaleses reials que defensaven la frontera amb la Corona d'Aragó fins al Tractat dels Pirineus del 1659.
Quéribus, sovint considerat l'últim bastió càtar, va caure el 1255 quan un exèrcit francès sota el comandament d'Olivier de Termes —un antic cavaller càtar que havia canviat de bàndol— va assetjar la fortalesa. Chabert de Barbaira la va rendir sense lluitar, possiblement després d'un pacte amb el seu antic amic. El destí dels ocupants càtars és desconegut: possiblement van escapar cap a Aragó o el Piemont. El castell actual és una fortificació reial reconstruïda després de la conquesta.
Termes va caure davant Simon de Montfort després d'un setge de quatre mesos, d'agost a novembre de 1210 —el setge més difícil del primer període de la Croada. El castell va ser reconstruït al segle XIII com a guarnició reial. Puilaurens va acollir perfectes càtars entre 1240 i 1246, però cap al 1250 va passar a mans de la corona i Lluís IX va ordenar-ne la fortificació el 1255. Puivert, amb senyors càtars des del 1170, va ser sotmès per l'exèrcit croat el 1210 i el castell actual va ser construït a inicis del segle XIV per Thomas de Bruyère, net del conqueridor original.
En tots els casos, el patró és el mateix: hi va haver presència o refugi càtar, però les estructures que han arribat fins avui corresponen majoritàriament a la xarxa militar implantada pels vencedors. Els veritables castells càtars estaven envoltats d'assentaments murallats —des de petits pobles fins a ciutats considerables— coneguts com a castrum. Pocs en queden restes visibles.
LA FE CÀTARA
El catarisme era una confessió dualista que professava l'existència de dos principis: un déu bo del cel i un déu malvat, identificat amb Satanàs o el Déu de l'Antic Testament, creador del món material. Les àrees humanes eren considerats esperits àngelics sense sexe, atrapats en el regne material. La salvació s'aconseguia mitjançant el consolamentum, un baptisme espiritual administrat generalment a la mort, que permetia a l'ànima retornar al déu bo com a Perfecte. L'Església catòlica va denunciar el catarisme com a heretgia i va llançar la Croada Albigesa (1209-1229), seguida de la Inquisició medieval, que va eradicar el moviment cap al 1350.
EL CAMÍ DELS BONS HOMES (GR 107)
El coll és punt de pas del GR 107, el Camí dels Bons Homes, que uneix Foix (Arieja) amb Berga (Berguedà) en 224 km travessant els Pirineus. Aquest sender commemora la ruta que van seguir els càtars en la seva fugida cap a Catalunya. Per als moters, és un bon recordatori que la carretera que estàs recorrent té segles d'història al darrere.
EL TOUR DE FRANCE I EL COL
El Col de Montsegur ha estat escenari del Tour de France en diverses ocasions. El 2002 va ser la primera aparició, com a port de 3a categoria, amb Laurent Jalabert passant-hi en primera posició. El 2019, ja com a 2a categoria, va aparèixer en l'etapa Limoux-Foix/Prat d'Albis, amb Michael Woods al capdavant. El 2021 va ser escenari de l'etapa Carcassonne-Quillan, amb Wout Poels liderant el pas. El 2026 està programat per a la 4a etapa del Tour d'enguany. A més, la Route d'Occitanie 2018 i la Ronde de l'Isard també hi han passat en múltiples edicions.
CONSELLS MOTERS
Quan anar-hi: de maig a octubre. A l'hivern la D9 pot estar tallada per neu o gel, especialment als trams superiors. L'asfalt està en estat correcte en general, amb algun tram de revolts tancats al versant de Lavelanet. Res extraordinari, però la combinació de traçat i paisatge fa que valgui la pena. Trànsit força tranquil fora de temporada turística; a l'estiu, especialment els caps de setmana de juliol i agost, pot haver-hi més cotxes i autocars pels visitants del castell.
Al poble de Montsegur, just passat el coll en direcció sud-est, hi ha algun cafè i restaurant. A Lavelanet i Bélesta trobaràs tots els serveis. Pots encadenar el Col de Montsegur amb el Port de Pailhères (2.001 m), que és a pocs quilòmetres cap al sud-oest, o bé amb el Col de la Croix des Morts. Una bona volta des de Foix pot incloure Montsegur, la D9 fins a Bélesta i retorn per carreteres secundàries.
VEREDICTE
El Col de Montsegur no és un port que busquis per la dificultat tècnica. El busques perquè la carretera et porta fins als peus d'una fortalesa amb vuit-cents anys d'història al darrere, perquè els dos vessants ofereixen perfils diferents i complementaris, i perquè el paisatge del Prepirineu ariègès té una bellesa discreta que no necessita superlatius. El castell que veus des de la carretera no és el que van defensar els càtars —és el que els vencedors van aixecar sobre les seves cendres. Però això no fa el lloc menys impressionant. Al contreri: saber que sota aquelles pedres hi ha una història de resistència i de fe fins a la mort dona al paisatge una profunditat que cap altre coll pot oferir. Una parada obligada si rodés per l'Arieja.
Salut i bona ruta!
═══════════════════════════════════════════════════
INFORME N-REVOLTS — Col de Montségur (D9)
═══════════════════════════════════════════════════
Fitxa Tècnica Global
Distància: 11,8 km | Desnivell positiu: +785 m | Paelles: 0
Índexs N-REVOLTS — IRP: 63% | IDif: 6 | IDiv: 7 | Sinuositat: 1,25
═══════════════════════════════════════════════════