L'Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Abbaye Saint-Michel de Cuxa en francès) és un dels monestirs benedictins més importants dels Pirineus catalans. Està a Codalet, a 1 Km de Prades de Conflent, a 460 metres d'altitud, al peu del massís del Canigó. El claustre de marbre que avui es pot visitar va inspirar el museu The Cloisters de Nova York.
La història del monestir comença el 840, quan un grup de benedictins va fundar el monestir de Sant Andreu d'Eixalada, més amunt a la vall de la Tet. La tardor del 878, una riuada del Tet va destruir el monestir i els 35 monjos supervivents es van traslladar a Cuixà, on ja hi havia una petita comunitat dedicada a Sant Germà. El 879, Protais es va convertir en el primer abat i va signar un tractat fundacional amb el comte Miró el Vell del Conflent i el Rosselló.
L'ÈPOCA D'OR D'ABAT OLIBA
Entre el 1008 i el 1046, l'abat Oliba va portar el monestir al seu màxim esplendor. Va ser un dels grans constructors del seu temps: va afegir dues esglésies superposades (La Crèche i La Trinitat), tres absis nous i campanars bessons d'estil llombard. Oliba era bisbe de Vic i una de les figures culturals més importants de la Catalunya medieval. Va morir a Cuixà el 30 d'octubre de 1046.
