
Sant Pere de Rodes, a la serra de Verdera, amb el Cap de Creus i la Mediterrània al fons. Foto: IM027 / Wikimedia Commons (CC BY-SA 4.0)
Hi ha quatre monestirs catalans que es poden llegir com un sol viatge: Santa Maria de Ripoll, Sant Miquel de Cuixà, Sant Quirze de Colera i Sant Pere de Rodes. Tots quatre són benedictins, tots quatre van néixer entre els segles IX i X, tots quatre es van fer grans amb el poder dels comtes i tots quatre tenen una carretera que ja val la pena només per arribar-hi. La ruta que els enllaça fa uns 264 Km i es pot fer en dos dies sense pressa: comença al Ripollès, travessa la Cerdanya i el Conflent, baixa pel Pertús fins a l'Albera i acaba damunt del mar, al Cap de Creus. Cada monestir té el seu article; aquí el que fem és la ruta que els uneix. RIPOLL: ON COMENÇA TOT
L'abadia de Santa Maria de Ripoll la va fundar cap a l'any 880 Guifré el Pilós, i l'església es va consagrar el 20 d'abril de 888. Va ser el lloc d'enterrament dels comtes de Barcelona i de Besalú i un dels grans centres culturals de la Catalunya medieval. La portada del segle XII, en forma d'arc de triomf amb la Maiestas Domini i l'apostolat, és una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana. El 9 d'agost de 1835 la bullanga la va cremar i en va destruir l'arxiu; el que veus avui és la reconstrucció d'Elies Rogent, reconsagrada l'1 de juliol de 1893. CUIXÀ: EL MARBRE QUE VA TRAVESSAR L'ATLÀNTIC
Després de creuar la Cerdanya i la collada de la Perche, ja a França, la D66 baixa per la vall del Tet fins a Sant Miquel de Cuixà, a Codalet, a 460 metres i al peu del Canigó. El 878 una riuada del Tet va destruir el monestir de Sant Andreu d'Eixalada i els monjos es van traslladar a Cuixà, on el 879 el primer abat, Protais, va signar el tractat fundacional amb el comte Miró el Vell. L'època d'or és la de l'
