Grup de moters per una carretera de muntanya

Albarracín: la serra de Teruel i les carreteres que hi porten

Redacció
Redacció
0 comentaris 126 visualitzacions
Compartir:
Albarracín des del vessant: les cases vermelles, la torre de la catedral i el recinte amuratllat pujant pel turó. Foto: Jamebla, Commons (CC BY-SA 4.0).

La vila

  • Albarracín és una vila de Teruel, al sud-oest de la província, a1.171 metres, encaixada en un meandre del riu Guadalaviar ([Viquipèdia en castellà](https://es.wikipedia.org/wiki/Albarrac%C3%ADn)).
  • Té la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts des del1996, és Monumento Nacional des del1961 i està proposta de la UNESCO per al Patrimoni de la Humanitat (Viquipèdia). I és membre de l'associació Los Pueblos Más Bonitos de España des de la seva creació (Viquipèdia).
  • Hi viuen998 persones (INE,2025) — al juny i a l'agost els cotxes de la carretera i les motos del cap de setmana ho multipliquen (Viquipèdia).
  • La serra que la tanca fa60 Km de llarg, de nord-oest a sud-est, amb el sostre al Caimodorro:1.936 metres, vèrtex geodèsic de l'IGN i el cim més alt dels Montes Universales ([Viquipèdia, Caimodorro](https://es.wikipedia.org/wiki/Caimodorro)). La Sierra Alta, més enllà, arriba als1.856 metres.
  • És terra d'aigües: aquí dins neix el Tajo, i el Guadalaviar comença a la Muela de San Juan per travessar Villar del Cobo i Tramacastilla abans d'arribar a la vila (Viquipèdia).

El nucli: de la taifa al señorío

  • El nucli es va aixecar sobre una vil·la romana del segle II aC, de la qual queda un aqüeducte excavat a la roca ([Conjunto Histórico, Patrimoni Cultural d'Aragó](https://patrimonioculturaldearagon.es/patrimonio/conjunto-historico-de-albarracin)).
  • Cap a l'any965 la dinastia bereber dels Banu Razín es va instal·lar aquí i al segle XI Albarracín va ser capital d'una taifa independent, la de Santa María de Oriente ([Viquipèdia, Taifa d'Albarracín](https://es.wikipedia.org/wiki/Taifa_de_Albarrac%C3%ADn) · [Recinto fortificado, Patrimoni Cultural d'Aragó](https://patrimonioculturaldearagon.es/patrimonio/recinto-fortificado)).
  • Del1170 al1284 el poble va ser un señorío dels Azagra que no reconeixia cap senyor feudal sinó la Verge — «vasallos de nadie sino de Santa María» — i va durar114 anys; el1284 Pere III el va conquerir ([tourdecastles.com](https://tourdecastles.com/castles/albarracin) · Patrimoni Cultural d'Aragó).
  • La muralla conserva tram del segle XI, el castell —o Torre del Andador— és una torre albarrana islàmica del segle X, Monumento Nacional des del1931, i la catedral d'El Salvador és gòtica, del segle XIII, amb reformes del XVI, amb un palau episcopal barroc al costat (Patrimoni Cultural d'Aragó · [Viquipèdia, Torre del Andador](https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Andador_(Albarrac%C3%ADn))).
  • L'església de Santa María es va refer el1567, d'obra de Quinto Pierres Vedel (Patrimoni Cultural d'Aragó). El conjunt és Monumento Nacional des del1961 i bé d'interés cultural des del1985; la delimitació actual del recinte i del seu entorn de protecció es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó el30/05/2011.
  • Les pintures rupestres de la rodalia són Patrimoni Mundial des del1998 (Arte Rupestre de l'Arc Mediterráneo) i van fer que la vila i el seu territori formin un parc cultural ([UNESCO, llista381](https://whc.unesco.org/en/list/381)).

Segueix llegint: registra't a motos.cat

Veus el primer terç de l'article. Amb el compte gratuït el llegeixes sencer i pots comentar-lo.

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.