Grup de moters per una carretera de muntanya

Santa Pellaia: masies, un mirador i una carretera amb el seu nom

Redacció
Redacció
0 comentaris 2 visualitzacions
Compartir:
L'església de Santa Pellaia, amb la rectoria i el campanar de cúpula. Imatge de casa.

Per què hi passareu dimecres

Ho he mesurat avui a les dades de la ruta #152 («Volta als Massissos de Les Gavarres i Cadiretes»): el punt «Església de Santa pelaia» és a 21 metres del recorregut. No és un desviament: és a la ruta.

I la carretera per on s'hi va —la GI-664— és coneguda precisament amb el seu nom: la carretera de Santa Pellaia. Entre el km 6,5 (i entre els punts 6 i 7 de l'antiga numeració) hi és l'església, a tocar del camí.

El poble

Santa Pellaia és un poble de masies disperses a la part occidental de l'antic terme de Cruïlles, en un dels punts més alts de la serra de les Gavarres, a la capçalera del Rissec (Enciclopèdia Catalana).

La seva història és la de tots els pobles de dalt del massís:

  • Primer esment escrit del lloc i de l'església: 1064 (Viquipèdia).
  • Del segle XI, el poblament era de masos aïllats: els veïns havien d'anar a missa a l'església del poble. El 1497 hi només quedaven vint cases, i el 1527 la parròquia veïna de Santa Àgata es va integrar a la de Santa Pellaia (Inventari del patrimoni de les Gavarres).
  • Va ser ens local independent fins al 1800; el 1846 es va incorporar a Cruïlles, juntament amb Sant Cebrià de Lledó i Sant Cebrià dels Alls (Viquipèdia). El 1973, Cruïlles es va fusionar amb Monells i Sant Sadurní de l'Heura —el municipi d'avui.

Avui hi queden poques cases, i l'església ja no acull missa amb regularitat (SantaPellaia.com).

L'església i el conjunt

  • L'església de Santa Pellaia: d'origen romànic, amb moltes reformes al llarg dels segles —la fitxa de patrimoni la data als segles XVI-XVII (Pobles de Catalunya)—, i els darrers treballs del barroc es van concloure el 1846, data que es veu a la llinda de la porta que dona a l'antic cementiri (Inventari de les Gavarres).
  • El conjunt: església adossada a la rectoria, dos masos i l'antic cementiri —el campanar, de planta quadrada i acabat amb cúpula, sobresurt per sobre de tot (Consorci de les Gavarres).
  • I les vistes: l'església ofereix unes vistes impressionants sobre l'interior de les Gavarres (mateixa font).

La carretera i el mirador

La GI-664 comunica Cassà de la Selva amb la Bisbal d'Empordà, i s'enfila pels costers de la serra Llarga i el Puig dels Cristians fins a l'ermita de Santa Pellaia, un excel·lent mirador (Catàleg de paisatge de les Gavarres).

Des de dalt s'obté una bona perspectiva del sector oriental de les Gavarres i de la plana de l'Empordanet fins al Montgrí i les illes Medes (mateixa font). I de baixada, cap a l'Empordà, primer surt Sant Sadurní de l'Heura i després Cruïlles —dos nuclis de cases agrupades amb el perfil de l'església que hi sobresurt—, amb el monestir romànic de Sant Miquel de Cruïlles entremig.

A peu: un sender marcat a Santa Pellaia comunica dos itineraris del massís, i permet fer una ruta circular (mateixa font). I la carretera actual va substituir el camí antic —el que anava de Cassà a la Bisbal— a principis del segle XX (Gavarres 31, «Els noms i els llocs»).

En una frase

Un poble de masies disperses documentat des del 1064, una església amb campanar de cúpula i el mirador on acaba la GI-664 —i la ruta de dimecres hi passa a 21 metres: Santa Pellaia no es visita, es troba.

Fonts

Articles de casa que hi toquen: Les Gavarres · Sant Miquel de Cruïlles · Monells · Corçà.

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.