El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és el conjunt monàstic habitat més gran d'Europa. Fundat el 1150 pels monjos cistercencs de l'abadia de Fontfreda, s'aixeca al peu de les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà. Des de 1991 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La fundació
Ramon Berenguer IV va cedir les terres després de conquerir Lleida als sarraïns. La finalitat era doble: crear un focus de cristianització i conrear terres ermes. El 1151 va arribar el primer grup de monjos i el 1153, dotze van prendre possessió definitiva. Van començar la construcció de l'església, consagrada a Santa Maria seguint la tradició mariana de l'Orde del Cister.
El panteó reial
Pere el Cerimoniós va decidir el 1340 convertir Poblet en panteó oficial del Casal d'Aragó. Va encarregar les obres a mestre Aloi, Jaume Cascalls i Jordi de Déu, alguns dels millors escultors del país. Els sepulcres, tallats en alabastre de Beuda, tenien figures jacents amb lleons als peus (símbol de força) i les reines amb gossos (símbol de fidelitat).
Hi descansen Alfons el Cast, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Carles de Viana i d'altres monarques de la Corona d'Aragó. Les despulles van patir un llarg pelegrinatge: saquejades el 1835, recollides pel rector de l'Espluga de Francolí, traslladades a la catedral de Tarragona el 1843 i finalment retornades a Poblet el 4 de juny de 1952.
