EL MOIANÈS - L'altiplà entre el Bages, el Vallès i Osona
CAPITAL: Moià
El Moianès és la 42a comarca de Catalunya (codi 42 a l'Idescat), creada per la Llei 4/2015, de 23 d'abril. La seva capital és Moià, al centre de la comarca: 6.828 habitants (2025) en 75,3 Km², a 717 m d'altitud.
El Parlament va aprovar la comarca el 15 d'abril de 2015, amb 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions; es va publicar al DOGC el 30 d'abril i l'1 de maig de 2015 la comarca va quedar legalment constituïda. En la consulta popular prèvia del 22 de març de 2015 hi va votar el 47,38 % dels electors, amb un 80,6 % de vots a favor. El Consell Comarcal es va constituir el 20 de juliol de 2015 i el primer president va ser l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.
Fins al 2015 els deu municipis eren del Bages (Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), del Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze de Safaja) i d'Osona (Collsuspina). La comarca jove de Catalunya conserva un caràcter rural de pages i boscos, amb masos escampats per tot l'altiplà.
POBLACIÓ I DENSITAT
• Població total: 14.899 habitants (2025)
• Densitat: 44,09 hab./Km² (2025)
• Superfície: 337,93 Km²
• Municipis: 10
• Dada destacada: la població es duplica els caps de setmana i a l'estiu, per les segones residències, i ha crescut un 16 % en l'última dècada (Consell Comarcal, 2025)
És una densitat baixa, la d'un altiplà de pages i boscos: poca gent, pobles petits i carreteres secundàries per gaudir de la moto amb calma.
OROGRAFIA
El Moianès és un altiplà entre 600 i 900 m sobre el nivell del mar. La major part del territori pertany a la Depressió Central i el sector més meridional, a la Serralada Prelitoral. El clima és mediterrani continental subhumit: entre 600 i 700 mm de pluja l'any, una temperatura mitjana d'uns 12 °C i una amplitud tèrmica anual de fins a 20 °C; l'hivern és fred i l'estiu, càlid, amb nits suportables.
Cims i colls de la comarca:
• Puig de l'Oller: 1.061 m
• Puig Rodó: 1.057 m
• Puigdegollats: 1.004 m
• La Montjoia: 994 m
• El Pedró (843 m), al nord de Granera: tanca els relleus meridionals que separen el vessant moianès, del Llobregat, del vallesà, del Besòs
• Collet de Cantallops: 1.022,7 m, al terme de l'Estany — la collada més alta localitzada dins la comarca
• Coll de Pruna: 943,2 m, entre Granera i Castellterçol
• Coll de Bardissars: 938 m, a Granera
• Coll de la Pollosa: 928 m, a Collsuspina, límit amb Osona
• Coll dels Bardissars: 915,2 m, a Granera
• Coll Sobirà: 918,4 m, a l'Estany
• Coll de Nou: 909,4 m, a Sant Quirze de Safaja, prop de l'antic poble de Bertí
• Coll de Sauva Negra: 922,9 m, a Castellcir, al costat del castell
• Coll d'Ases: 867,2 m, a Granera
• Coll Roig: 798,9 m, entre Castellterçol i Granera
• Coll de Sant Llogari: 623,6 m, on es troben Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders
• Coll de Portella: 556,7 m, a Monistrol de Calders, antic camí ral de Manresa
• Coll de les Abrines: 550 m, entre Calders i Monistrol de Calders
Aquestes són collades de la cartografia oficial: la majoria les creuen camins, no carreteres. Les que estan sobre una carretera, amb les seves xifres, les trobareu a la secció de rutes.
HIDROGRAFIA
L'eix hidrogràfic de la comarca és la riera de Calders. La xarxa és densa i encaixada, i la major part de l'aigua acaba al Llobregat.
• Riera de Calders: eix de la comarca; el curs alt s'anomena riera de Fontscalents i el curs mitjà, riera de la Golarda o de Marfà
• Per la dreta hi desemboquen el torrent Mal i les rieres del Gai, de Castellnou, de l'Om i el torrent de Riusec; per l'esquerra, la riera de Sant Joan amb la de Talamanca
• Riu Calders: neix a Monistrol de Calders, de l'unió de la riera de la Golarda i la de Sant Joan (els Mesclants); travessa Monistrol de Calders i Calders i desa a l'esquerra del Llobregat, a Navarcles. El nom ve de caldarias, els forats arrodonits de la roca que hi fa l'aigua
• Llobregat: treu el cap al sud del comarcal, a la zona dels termenals de Calders i Navarcles
• Vessants: els relleus meridionals reparteixen l'aigua entre el vessant moianès, que va al Llobregat, i el vallesà, que va al Besòs
• Circulació subterrània càrstica: el Toll de Moià i el sistema de les coves del Toll i de les Toixoneres, a les calcàries
• L'antic estany de l'Estany: una conca lacustre ja desapareguda que va calar-se fins al punt que, per dessecar-la, es va construir una mina entre 1734 i 1737 (425 m de llargada, 1,10 m d'amplada i 2,40 m d'alçada). En èpoques de molta pluja la conca es torna a entollar: l'últim cop documentat va ser el 1969, quan es va omplir fins a vessar
