EL MOIANÈS - L'altiplà entre el Bages, el Vallès i Osona
CAPITAL: Moià
El Moianès és la 42a comarca de Catalunya (codi 42 a l'Idescat), creada per la Llei 4/2015, de 23 d'abril. La seva capital és Moià, al centre de la comarca: 6.828 habitants (2025) en 75,3 Km², a 717 m d'altitud.
El Parlament va aprovar la comarca el 15 d'abril de 2015, amb 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions; es va publicar al DOGC el 30 d'abril i l'1 de maig de 2015 la comarca va quedar legalment constituïda. En la consulta popular prèvia del 22 de març de 2015 hi va votar el 47,38 % dels electors, amb un 80,6 % de vots a favor. El Consell Comarcal es va constituir el 20 de juliol de 2015 i el primer president va ser l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.
Fins al 2015 els deu municipis eren del Bages (Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), del Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze de Safaja) i d'Osona (Collsuspina). La comarca jove de Catalunya conserva un caràcter rural de pages i boscos, amb masos escampats per tot l'altiplà.
POBLACIÓ I DENSITAT
• Població total: 14.899 habitants (2025)
• Densitat: 44,09 hab./Km² (2025)
• Superfície: 337,93 Km²
• Municipis: 10
• Dada destacada: la població es duplica els caps de setmana i a l'estiu, per les segones residències, i ha crescut un 16 % en l'última dècada (Consell Comarcal, 2025)
És una densitat baixa, la d'un altiplà de pages i boscos: poca gent, pobles petits i carreteres secundàries per gaudir de la moto amb calma.
OROGRAFIA
El Moianès és un altiplà entre 600 i 900 m sobre el nivell del mar. La major part del territori pertany a la Depressió Central i el sector més meridional, a la Serralada Prelitoral. El clima és mediterrani continental subhumit: entre 600 i 700 mm de pluja l'any, una temperatura mitjana d'uns 12 °C i una amplitud tèrmica anual de fins a 20 °C; l'hivern és fred i l'estiu, càlid, amb nits suportables.
Cims i colls de la comarca:
• Puig de l'Oller: 1.061 m
• Puig Rodó: 1.057 m
• Puigdegollats: 1.004 m
• La Montjoia: 994 m
• El Pedró (843 m), al nord de Granera: tanca els relleus meridionals que separen el vessant moianès, del Llobregat, del vallesà, del Besòs
• Collet de Cantallops: 1.022,7 m, al terme de l'Estany — la collada més alta localitzada dins la comarca
• Coll de Pruna: 943,2 m, entre Granera i Castellterçol
• Coll de Bardissars: 938 m, a Granera
• Coll de la Pollosa: 928 m, a Collsuspina, límit amb Osona
• Coll dels Bardissars: 915,2 m, a Granera
• Coll Sobirà: 918,4 m, a l'Estany
• Coll de Nou: 909,4 m, a Sant Quirze de Safaja, prop de l'antic poble de Bertí
• Coll de Sauva Negra: 922,9 m, a Castellcir, al costat del castell
• Coll d'Ases: 867,2 m, a Granera
• Coll Roig: 798,9 m, entre Castellterçol i Granera
• Coll de Sant Llogari: 623,6 m, on es troben Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders
• Coll de Portella: 556,7 m, a Monistrol de Calders, antic camí ral de Manresa
• Coll de les Abrines: 550 m, entre Calders i Monistrol de Calders
Aquestes són collades de la cartografia oficial: la majoria les creuen camins, no carreteres. Les que estan sobre una carretera, amb les seves xifres, les trobareu a la secció de rutes.
HIDROGRAFIA
L'eix hidrogràfic de la comarca és la riera de Calders. La xarxa és densa i encaixada, i la major part de l'aigua acaba al Llobregat.
• Riera de Calders: eix de la comarca; el curs alt s'anomena riera de Fontscalents i el curs mitjà, riera de la Golarda o de Marfà
• Per la dreta hi desemboquen el torrent Mal i les rieres del Gai, de Castellnou, de l'Om i el torrent de Riusec; per l'esquerra, la riera de Sant Joan amb la de Talamanca
• Riu Calders: neix a Monistrol de Calders, de l'unió de la riera de la Golarda i la de Sant Joan (els Mesclants); travessa Monistrol de Calders i Calders i desa a l'esquerra del Llobregat, a Navarcles. El nom ve de caldarias, els forats arrodonits de la roca que hi fa l'aigua
• Llobregat: treu el cap al sud del comarcal, a la zona dels termenals de Calders i Navarcles
• Vessants: els relleus meridionals reparteixen l'aigua entre el vessant moianès, que va al Llobregat, i el vallesà, que va al Besòs
• Circulació subterrània càrstica: el Toll de Moià i el sistema de les coves del Toll i de les Toixoneres, a les calcàries
• L'antic estany de l'Estany: una conca lacustre ja desapareguda que va calar-se fins al punt que, per dessecar-la, es va construir una mina entre 1734 i 1737 (425 m de llargada, 1,10 m d'amplada i 2,40 m d'alçada). En èpoques de molta pluja la conca es torna a entollar: l'últim cop documentat va ser el 1969, quan es va omplir fins a vessar
RUTES I CARRETERES
L'eix de la comarca és la C-59, que enllaça el Vallès amb l'altiplà. La resta són carreteres locals i veïnals, ideals per anar a poc a poc.
C-59 (de la Llagosta a Santa Maria d'Oló)
• 53,5 Km de recorregut, de la C-33 (60,3 m) a la C-25 (709,7 m); cota màxima 869 m: 542,1 m de pujada total
• Dins del Moianès travessa Sant Quirze de Safaja, Castellterçol, Moià, l'Estany i Santa Maria d'Oló
• Entra al comarcal pel coll de Poses (697 m, PK 26,1); a Castellterçol arrenquen la BV-1310 i la BV-1245
• Acaba en una doble cruïlla amb la C-25, la C-670 i la BP-4313
• A Sant Quirze de Safaja el traçat actual és de nou i talla revolts; l'antic, en desús, conserva els Revolts dels Dotze Apòstols
N-141c (de Manresa a Vic, l'antiga carretera estatal)
• Entra a la comarca a Calders, passa per Moià i per Collsuspina i davalla cap a Osona
• Creua el coll de la Pollosa al punt quilomètric 36
• Avui és carretera de la Generalitat
C-25, Eix Transversal
• Uns 154 Km, de Cervera a Riudellots de la Selva
• La doble calçada des de Manresa acaba a l'enllaç de Santa Maria d'Oló; el 12 de desembre de 1997 es va inaugurar el tram Oló–Vic, que va tancar l'obra
• Velocitat màxima 100 km/h; allà s'hi aboca la C-59
B-124 (de Sabadell a Calders)
• 38,8 Km; passa pel límit entre Granera i Mura, travessa tot el terme de Monistrol de Calders i mor a l'extrem meridional de Calders
• Puja al coll de la Caseta, ressegueix la carena de les Elies, passa pel coll Blanc i pel coll de Lligabosses, on canvia de vessant
Carreteres locals i veïnals
• BV-1245 (Castellterçol – Granera): gairebé 10 Km fins a Granera, sense travessar cap altre poble; molts revolts, amb el pont del Marcet i els revolts de la Coforna, del Forat Negre i del Pas de les Illes; continua com a pista asfaltada fins al collet de la Caseta, on enllaça amb la B-124
• BV-1310 (Castellterçol – Castellcir): gairebé 3 Km des de la C-59
• C-1413b: carretera comarcal de 20 Km que travessa Sant Quirze de Safaja, amb l'ample revolt de les Ferreries i el característic Revolts del Sis
• BP-4313 (antiga carretera de Moià a Calaf, per Súria): comença dins de Santa Maria d'Oló, al quilòmetre 53,3 de la C-59
• B-431: 5 Km des del nucli de Calders fins a Artés
• BV-4315 i C-670: enllaços d'Oló; la C-670 forma part de la doble cruïlla on la C-59 s'aboca en la C-25
COLLS DE CARRETERA (els que té una via asfaltada):
• Coll de la Pollosa (928 m), a la N-141c, Km 36: des de Moià, uns 7,7 Km i uns 260 m de pujada, amb un 3 % de pendent mitjà; des de Tona, uns 7,5 Km, 300 m i un 4,5 %
• Coll de Poses (697 m): on la C-59 entra al Moianès, al PK 26,1
• Coll de Lligabosses (629 m), a la B-124: des de Monistrol de Calders, 5,6 Km i 183 m de desnivell, amb un 3,2 % de pendent mitjà i rampes del 8 %; la sortida natural cap al Vallès
• Coll Blanc (623,6 m), a la B-124, PK 27,153, entre Granera i Mura
• Collet de la Creu del Serrà (692,3 m), a la C-1413b, PK 6,4
• Coll de la Caseta, a la B-124: on la BV-1245 hi enllaça com a pista asfaltada
Rutes a peu i btt de la casa:
• Ronda del Moianès, que uneix les deu poblacions de la comarca
• Ruta dels Territoris Serens i el camí ral
OBRES I ESDEVENIMENTS QUE TOQUEN L'ACCÉS:
• Variant de la C-59 a Sant Feliu de Codines: licitada pel Govern el 2 d'octubre de 2025 per 48 MEUR; variant de 4 Km amb tercer carril en sentit Moià, un viaducte de 515 m i un fals túnel de 120 m, i un termini de 30 mesos
• Tour de França 2026: el 6 de juliol de 2026 una etapa va passar per Sant Quirze de Safaja i hi va haver talls a la C-59 i a la C-1413b
QUÈ VISITAR?
VILA CAPITAL I MUSEUS:
• Moià (capital): primera referència escrita del nom els anys 912 i 914; l'església parroquial, del 939, conserva l'acta de consagració; fira i mercat concedits el 1151 pel comte Ramon Berenguer I
• Museu de Moià – Museu Rafael Casanova: ocupa la casa on va néixer Rafael Casanova (1660–1743), darrer conseller en cap de Barcelona; hi ha el retaule del Roser de Moià (segle XVII), el fons arqueològic de la Cova del Toll i l'arxiu municipal
• Museu Arqueològic i Paleontològic – Coves del Toll de Moià: de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, gestiona el Parc Prehistòric de les Coves del Toll
• Ecomuseu del Moianès: patrimoni preindustrial in situ, amb masia, poua de gel, rentador de llana i la mina de l'Estany
PREHISTÒRIA I NATURA:
• Coves del Toll i de les Toixoneres (Moià): bé cultural d'interès local des del 3 de setembre de 1988; 1.148 m de profunditat total, dels quals 180 m són visitables; una de les coves prehistòriques més riques en fauna del Quaternari d'Europa, amb presència humana neandertal entre 100.000 i 40.000 anys; accés per la N-141c/C-641 cap a Vic, Km 32, i 3,5 Km fins a l'aparcament
• Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: el Moianès hi té Monistrol de Calders (328,72 ha) i Granera (392,43 ha)
• PEIN del Moianès i de la Riera de Muntanyola: creat el 1992, aprovat el 2000 (2.050,88 ha) i ampliat pel decret 166/2010 en més de 8.500 hectàrees, amb el sistema càrstic de les coves i l'aflorament salí prop d'Oló
• L'antic estany de l'Estany i la Mina: la mina, de 1734 a 1737, té 425 m de llargada (390 m amb volta de canó), 1,10 m d'amplada i 2,40 m d'alçada; la conca es va tornar a entollar el 1969
CASTELLS:
• Castell de Granera: sobre un penyal, majoritàriament del segle XI, esmentat el 971; bé cultural d'interès nacional des del 22 d'abril de 1949; mirador privilegiat del Moianès
• Castell de Castellterçol (castell de Sant Miquel): bé cultural d'interès nacional, a migdia de la vila, a uns 750 m del nucli vell
• Castell de Castellcir («el Castell de la Popa»): castell romànic documentat des del 1014 i monument històric
• Casa Museu Enric Prat de la Riba (Castellterçol): la casa on va néixer i va morir Enric Prat de la Riba (1870–1917), primer president de la Mancomunitat; visites guiades cada segon diumenge del mes (8 €)
ESGLÉSIES I MONESTIRS:
• Monestir de Santa Maria de l'Estany: congregació de canonges de sant Agustí fundada el 1080; església consagrada el 3 de novembre de 1133 per Sant Oleguer; claustre romànic amb 72 capitells; Monument Nacional des del 3 de juny de 1931; avui té museu i arxiu
• Sant Vicenç de Calders: restes de l'església del segle XII al primer tram de l'actual temple, ampliat a finals del segle XVI
• Sant Feliu de Monistrol de Calders: documentada des del 1105, amb rellotge de sol de 1640 a la façana
• Santa Maria i Sant Joan d'Oló: antiga parròquia, al punt més enlairat d'Oló, documentada des del 999, amb portalada gravada amb la data de 1646
• Santa Maria de Collsuspina (Mare de Déu dels Socors): construïda cap al 1600
• Sant Quirze i Santa Julita (Sant Quirze de Safaja): parròquia romànica al punt més elevat del poble, amb absis d'arcuacions llombardes
• Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina): església preromànica i romànica del segle XII, a 1.046 m d'altitud; va ser l'origen del terme de Collsuspina; al costat, el jaciment paleontològic de Sant Cugat de Gavadons
• Santa Cecília de Granera: capella documentada el 1065, amb pintures romàniques arcaiques
FIRES I MERCATS:
• Fira de Fires de Castellterçol: fira d'oficis, productes i tradicions; el 18 d'octubre de 2026 hi ha visita guiada a la Casa Museu Prat de la Riba
• Fira de Tardor de l'Estany: se celebra el 8 de desembre; el 2025 va ser la 32a edició, amb parades d'artesania entorn de la plaça Monestir i concurs de pintura ràpida
• Mercat setmanal de Moià: la Plaça Major té mercat el diumenge
CONSELLS PER MOTERS
• Altiplà alt: a l'hivern fred i gel als colls; abans de pujar, consultar l'estat de les carreteres
• Caps de setmana i estiu: la població es duplica per les segones residències, a les carreteres locals n'hi ha més
• C-59: obres a la variant de Sant Feliu de Codines (licitades el 2025); preveure retards en sentit Moià
• BV-1245: gairebé 10 Km de revolts marcats fins a Granera, sense sortida a cap altre poble; anar-hi amb compte
• Coll de Lligabosses: pujada suau des de Monistrol de Calders (5,6 Km al 3,2 %, amb rampes del 8 %); bona sortida cap al Vallès per la B-124
• Coll de la Pollosa: des de Moià, 7,7 Km al 3 %; calma i motor per al tram de la N-141c
• Amb 44,09 habitants per Km² (2025) els pobles són petits: omplir el dipòsit abans de fer una volta llarga
• Cobertura mòbil: bona als pobles, irregular als indrets alts; emergències al 112
El Moianès és una comarca tranquil·la, d'altiplà i de carreteres secundàries, per anar-hi sense presses i aturar-se el temps que calgui.
Has passat mai pel coll de la Pollosa o per la BV-1245? Quina és la teva ruta preferida pel Moianès? Deixa un comentari! 👇
MUNICIPIS DEL MOIANÈS
La comarca comprèn 10 municipis:
• Calders (~1.122 hab.)
• Castellcir (~804 hab.)
• Castellterçol (~2.754 hab.)
• Collsuspina (~391 hab.)
• Granera (~84 hab.)
• L'Estany (~390 hab.)
• Moià (~6.828 hab.) - Capital
• Monistrol de Calders (~764 hab.)
• Sant Quirze de Safaja (~663 hab.)
• Santa Maria d'Oló (~1.099 hab.)
