Moters! Avui us vull parlar d’aquells racons del Solsonès que, si us agraden les carreteres estretes, solitàries i amb encant, us acabaran robant el cor. No parlem d'un "port mític" de catàleg alpí per fregar fisonomia amb la canilla, sinó d’una d’aquelles zones que defineixen molt bé què vol dir fer moto pel Prepirineu més autèntic.
Parlem de la L-401, la carretera que enllaça el Coll de Jou amb Cambrils (Odèn) i que després baixa buscant el fil de la Ribera Salada. Un autèntic balcó de muntanya ideal per als qui fugim de les rutes massificades el cap de setmana.
1. Del Coll de Jou a Cambrils: muntanya íntima a ritme de "slow ride"
Venint de l’eix de Berga o de Sant Llorenç de Morunys, un cop corones el Coll de Jou (1.485 m) i agafes el trencall cap a Cambrils, el xip canvia completament. Entres de ple en un mode que podríem anomenar "muntanya íntima".
La carretera esdevé una successió de corbes, vistes brutals i, sobretot, una sensació d’aïllament total. Per aquí hi ha molt poc moviment (sovint només et creuaràs amb algun ciclista valent o algun pagès de la zona). La panoràmica s’obre constantment cap a la vall i es veuen clarament les serres que cauen cap a la Ribera Salada.
Nota de pilotatge: No és una carretera ampla ni pensada per córrer. És estreta, amb un ferm variable (atenció a les humitats a l'hivern/primavera i a alguna graveta solta) i requereix anar a un ritme tranquil, "llegint" l’asfalt i gaudint d’una traçada suau. Aquí la muntanya i els barrancs són els teus únics companys de viatge.
2. Altura de creuer i vistes que obliguen a parar
La gràcia d’aquesta carretera és que et mou en cotes altes, però la sensació sobre la moto és de falsa planura. No tens aquelles rampes de paor de primera velocitat, però sí unes vistes que fan venir ganes de parar cada dos per tres.
El nucli de Cambrils d'Odèn, que compta amb dos hostals-restaurants i un càmping, se situa aproximadament als 1.135 m d’altitud, al vessant sud de la serra del Port del Comte. El municipi d’Odèn és un dels més muntanyosos i feréstecs del Solsonès (amb cims que toquen els 2.000 m), però la carretera juga en aquest rang dels mil i escaig metres on el relleu és marcat però el traçat es deixa fer molt bé.
El catàleg de paisatge oficial descriu la zona com un territori de relleu abrupt, amb serres i cingles on costa trobar planures autèntiques. Des del manillar, això es tradueix en un viatge on sents que vas penjat en un balcó. Cada revolt t’obre una finestra nova: una carena, un barranc, un poble penjat... Costa no buscar una petita esplanada o una entrada de pista per aturar-te, treure’t el casc i quedar-te una estona simplement escoltant el silenci (i el clic-clic del motor i els col·lectors refredant-se).
3. Una carretera entre serres i salines
Deixant enrere el nucli de Cambrils, la carretera comença a perdre altitud buscant el fons de la vall. Cap a la banda de la Ribera Salada, la vall se situa entorn dels 640 m en la zona on conflueixen els cursos d’aigua. Des d’aquí, el riu baixa uns 40 km fins al Segre, a Bassella, sempre encaixat en un relleu trencat on no hi ha res pla.
La zona té una personalitat brutal. A tocar de la carretera podeu visitar el Salí de Cambrils, una antiga explotació de sal de muntanya on es veuen les restes del sistema d’aprofitament de l’aigua dolça i salada. És precisament d’aquí d’on la Ribera agafa el nom i la curiosa peculiaritat de les seves aigües. Si us agraden les parades curioses i teniu ganes d'estirar les cames, el lloc s'ho val.
Un cop arribes a baix de tot, passes la Ribera Salada per un pont abans d'enfilar la carretera que et portarà directament cap a la C-26 (passat Castellar de la Ribera). Un tram estret, ombrívol i preciós que posa la cirereta al pastís de la ruta.
4. Proposta de Ruta Rodona (Track per a un dissabte)
Perquè el dia de moto quedi rodó, us proposo aquest bucle ideal per fer al matí:
- La pujada: Enfilar cap a Sant Llorenç de Morunys (ja sigui per Berga o per Solsona, per la mítica carretera de la Llosa del Cavall) i coronar el Coll de Jou.
- El tram "slow": Agafar la L-401 en direcció a Cambrils d'Odèn, canviant el xip, baixant el ritme i gaudint de la solitud de l'asfalt.
- La parada: Aturada tècnica a la zona del Salí i la Font Salada per fer quatre fotos i fer bategar la vena cultural.
- El retorn: Seguir la carretera avall, creuar el pont de la Ribera Salada i anar a sortir a la C-26 (a l’altura del km 92). Des d’allà, ja som a tocar de Solsona per fer el vermut o dinar.
Consells de moter a moter
- Autonomia: No hi trobareu gasolineres a cada cantó ni tampoc els típics bars de carretera cada 5 km. Sortiu amb el dipòsit ple de Solsona o de Sant Llorenç.
- Època de l'any: A la tardor està espectacular pels colors dels boscos, i a la primavera baixa aigua per tot arreu. A l'hivern, compte amb les obagues, que l'asfalt triga a escalfar-se.
- Tipus de moto: Qualsevol moto hi passa, però les Trail (grans o petites) i les motos tipus Scrambler o Turisme amb ganes de ritme tranquil són les reines d'aquest tram. Si vens amb una R, t'hauràs de prendre la vida amb molta filosofia.
En resum: un d'aquells racons que potser no surten als grans reportatges de revistes, però que quan hi vas i veus que la carretera és gairebé tota per a tu, se't queda gravat a la memòria.
Qui s'apunta a fer-hi una escapada el pròxim cap de setmana? Ens veiem a la carretera! ✌️