Una clau mal posada allunya el cargol, un parell mal calculat el parteix, i una clau de mala qualitat acaba arrodonint l'hexàgon dins l'allen. Aquí hi ha les cinc famílies que es troben a qualsevol taller, quan en serveix cadascuna i què val la pena comprar abans de gastar-se en joglins que només ocupen espai.

Joc de fitxes amb dues angleses: les mides van marcades a la funda, que és com hauria de ser. Pittigrilli, CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons
LES CINC FAMÍLIES
- L'anglesa (regulable): una de sola per a mides estranyes i per treure cargols ràpids. La mandíbula ha de quedar el més tancada possible: si queda molt oberta, llisca i allunya les cares. No és la clau per anar a parell.
- La fixa (de forquilla): la base de tot. Crom-vanadi per al dia a dia, i de llautó o bronze quan el cargol és d'alumini o de material sensible, perquè no marca.
- La fitxa i el crick: el que més hores fa. Treu rodes, filtres i cargols de carena. Es ven per mides —de 4 a 32 mm— i en tres llargades: curta, mitjana i llarga. Les fitxes altes arriben a cargols a ras on la normal no hi cap.
- L'allen: hexàgon dins el cargol, de 1,5 a 10 mm. Amb un joc sencer en tens per a gairebé tot. Si és de mala qualitat, acaba arrodonint el caixó i aleshores ja no en surts.
- El torx (estrella): reparteix millor el parell que l'allen, i per això es troba a carenes, suports i frens. El Torx Plus no és intercanvable amb el normal.
