Fitxa tècnica
• Distància: 1.000-1.500 km segons itinerari
• Durada: 5-8 dies (mínim 4 per tastar costa i interior)
• Dificultat: Mitjana (carreteres estretes a l'interior, ferm irregular a les provincials)
• Altitud màxima en carretera: 1.246 m (Passo Correboi)
• Millor època: D'abril a juny i de setembre a octubre
• Com arribar-hi: ferri directe Barcelona–Porto Torres (unes 12 hores, ideal la travessia nocturna)
Sardenya és l'illa gran de la Mediterrània que tenim més a mà: puges la moto al ferri a Barcelona al vespre i l'endemà al matí desembarques a Porto Torres amb tot el viatge per estrenar. La fama se l'enduen les cales turqueses, però el tresor del motorista és un altre: un interior muntanyós i gairebé buit, de pastors, granit i silenci, amb carreteres que enllacen revolts durant hores. Aquí no es ve a fer quilòmetres: es ve a fer-los lentament i amb un somriure dins el casc.
SS125, l'Orientale Sarda: el clàssic
El tram vell de la SS125 entre Dorgali i Baunei és la carretera mítica de l'illa: una seixantena de quilòmetres de revolts encadenats per la roca calcària del Supramonte, coronant al pas de Genna Silana (1.017 m), balcó natural sobre el canyó de Gorropu, un dels més profunds d'Europa. La variant nova de la SS125 corre pel fons de la vall i s'emporta gairebé tot el trànsit: la carretera vella queda per als qui hi anem a rodar. Recta de referència? No n'hi ha cap.
El Gennargentu i la Barbagia: el cor dur de l'illa
Al centre de Sardenya hi mana el massís del Gennargentu, amb la Punta La Marmora (1.834 m) com a sostre de l'illa. La SS389 entre Nuoro i Lanusei el travessa: la traça nova passa per túnel, però la carretera vella corona el Passo Correboi (1.246 m), el punt asfaltat més alt de Sardenya, pelat i ventós. A la rodalia hi ha Fonni, el poble més alt de l'illa (cap als 1.000 m), i Orgosolo, famós pels murals que cobreixen les façanes. És la Barbagia: pots rodar una hora sencera sense creuar-te amb ningú que no sigui un ramat d'ovelles al mig de la calçada.
Nota de pilotatge: a l'interior, les ovelles i les cabres tenen sempre preferència — apareixen darrere de qualsevol revolt cec, també a les estatals. Ferm en general correcte a les SS, irregular i amb grava a moltes provincials (SP). Ritme tranquil i mirada llarga.
La litoral Bosa–l'Alguer: mar a l'esquerra
A la costa oest hi ha una de les cornises més boniques de la Mediterrània: els prop de 45 km entre Bosa i l'Alguer, sense cap poble pel mig, només matoll, penya-segats i mar. Bosa, amb les cases de colors arrenglerades al riu Temo, val la parada llarga. En parlem a fons a l'article dedicat a la litoral. I l'arribada és especial per a qualsevol motorista del país: l'Alguer és la ciutat de les muralles on encara es parla l'alguerès, la variant sarda del català. Sentir la nostra llengua després de dies de viatge, a 600 km de casa, no es paga amb diners.
Consells pràctics
• Ferri: reserva la plaça de moto amb antelació, sobretot de juny a setembre.
• Benzina: a l'interior les benzineres escassegen; omple abans de deixar la costa.
• Calor: al juliol i l'agost se superen fàcilment els 35 °C i l'interior té poca ombra. Primavera i tardor són una altra illa.
• Animals: ramats a la carretera també a les vies principals de l'interior.
• Ritme: les mitjanes reals són baixes; planifica etapes curtes (150-250 km) i gaudiràs el doble.
Parades recomanades
• Mirador de Genna Silana (SS125, canyó de Gorropu)
• Dorgali i Cala Gonone
• Orgosolo (murals) i Fonni
• Bosa (nucli de colors al riu Temo)
• L'Alguer (ciutat vella, muralles i el català de l'Alguer)
• Santa Teresa Gallura (ferri cap a Bonifacio, per enllaçar amb Còrsega)
Sardenya és el gran viatge insular que comença al moll de casa: sense aeroports, sense tràmits, amb la teva moto i les teves maletes. Una hora de ferri entre Santa Teresa Gallura i Bonifacio separa aquest viatge del següent: Còrsega, l'illa de la Bellesa. Hi heu estat? Expliqueu-nos als comentaris quina traçada hi vau fer i què no ens podem perdre!