Fitxa tècnica
• Distància: 7.000-14.000 km (anada i tornada des d'Espanya)
• Durada: 2-4 setmanes (mínim recomanable)
• Dificultat: Mitjana (carreteres en bon estat, però distàncies llargues i clima extrem)
• Altitud màxima: ~1.000 m (no l'altitud, sinó la latitud el que compta)
• Millor època: Mitjans de juny a mitjans d'agost (sol de mitjanit, temperatures suportables)
• Distància: 7.000-14.000 km (anada i tornada des d'Espanya)
• Durada: 2-4 setmanes (mínim recomanable)
• Dificultat: Mitjana (carreteres en bon estat, però distàncies llargues i clima extrem)
• Altitud màxima: ~1.000 m (no l'altitud, sinó la latitud el que compta)
• Millor època: Mitjans de juny a mitjans d'agost (sol de mitjanit, temperatures suportables)
Cap Nord no és només un punt al mapa: és una idea. El punt més septentrional d'Europa accessible en moto, a 71° de latitud nord, és el destí que molts motoristes tenen escrit a la llista de somnis pendents. Però el que realment fa especial aquest viatge no és arribar al globus del Nordkapp, sinó tot el que has de travessar per arribar-hi: fiords de verticals impossibles, carreteres que salten d'illa en illa, túnels sota el mar i una llum que, a l'estiu, no s'apaga mai.
La ruta: des del sud fins al final del món
El viatge des d'Espanya passa per França, Alemanya i Dinamarca, i des d'allà s'agafa el ferri des d'Hirtshals cap a Noruega. La ruta escènica comença de debò a partir d'Oslo: l'E6, l'artèria principal de Noruega, esdevé una carretera de postal que voreja llacs, travessa túnels de desenes de quilòmetres i salva fiords amb ferris curts. A Lillehammer, seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 1994, l'ambient ja és clarament nòrdic: fusta, aigua i muntanya.
El viatge des d'Espanya passa per França, Alemanya i Dinamarca, i des d'allà s'agafa el ferri des d'Hirtshals cap a Noruega. La ruta escènica comença de debò a partir d'Oslo: l'E6, l'artèria principal de Noruega, esdevé una carretera de postal que voreja llacs, travessa túnels de desenes de quilòmetres i salva fiords amb ferris curts. A Lillehammer, seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 1994, l'ambient ja és clarament nòrdic: fusta, aigua i muntanya.
Trollstigen: La carretera dels trols
Un dels trams imprescindibles és el Trollstigen, la carretera dels trols. Són 11 revolts de forquilla que pugen en ziga-zaga per una paret de roca vertical, amb un pendent del 10% i una carretera que en alguns punts no arriba als 6 metres d'ample. El mirador de Ørnesvingen, a la part alta, ofereix una vista de vertigen sobre el fiord de Geiranger, patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
La baixada cap a Åndalsnes és igual d'espectacular: cascades que cauen a tocar de la carretera, parets de roca grisa i una vegetació que passa del bedoll al pi en pocs quilòmetres. El Trollstigen sol estar tancat de l'octubre al maig per neu i gel.
Un dels trams imprescindibles és el Trollstigen, la carretera dels trols. Són 11 revolts de forquilla que pugen en ziga-zaga per una paret de roca vertical, amb un pendent del 10% i una carretera que en alguns punts no arriba als 6 metres d'ample. El mirador de Ørnesvingen, a la part alta, ofereix una vista de vertigen sobre el fiord de Geiranger, patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
La baixada cap a Åndalsnes és igual d'espectacular: cascades que cauen a tocar de la carretera, parets de roca grisa i una vegetació que passa del bedoll al pi en pocs quilòmetres. El Trollstigen sol estar tancat de l'octubre al maig per neu i gel.
La carretera de l'Atlàntic i els Lofoten
Després del Trollstigen, la carretera de l'Atlàntic (Atlanterhavsveien) és un altre dels grans moments del viatge. Són només 8 quilòmetres, però salven vuit illes amb ponts que s'enlairen sobre el mar i tomben de costat en revolts de forquilla. Conduir-hi amb mar agitat és una experiència quasi surrealista: l'aigua colpeja els pilars sota teu mentre tu fas revolts entre illots rocosos.
Més al nord, les illes Lofoten són un arxipèlag de muntanyes que neixen directament del mar, amb pobles pesquers de cases vermelles (rorbuer) i carreteres que voregen l'aigua com si fossin una cinta. La E10 entre Reine i Svolvær és considerada una de les carreteres més boniques del món, amb la llum nòrdica que transforma el paisatge cada hora del dia.
Després del Trollstigen, la carretera de l'Atlàntic (Atlanterhavsveien) és un altre dels grans moments del viatge. Són només 8 quilòmetres, però salven vuit illes amb ponts que s'enlairen sobre el mar i tomben de costat en revolts de forquilla. Conduir-hi amb mar agitat és una experiència quasi surrealista: l'aigua colpeja els pilars sota teu mentre tu fas revolts entre illots rocosos.
Més al nord, les illes Lofoten són un arxipèlag de muntanyes que neixen directament del mar, amb pobles pesquers de cases vermelles (rorbuer) i carreteres que voregen l'aigua com si fossin una cinta. La E10 entre Reine i Svolvær és considerada una de les carreteres més boniques del món, amb la llum nòrdica que transforma el paisatge cada hora del dia.
El Cercle Polar Àrtic i el Nordkapp
El pas del Cercle Polar Àrtic, prop de Mo i Rana, està senyalitzat amb un monument on tothom es fa la foto obligatòria. A partir d'aquí, el paisatge canvia radicalment: l'abast dels arbres es fa més baix, els boscos de bedoll es rarefiquen i el terreny es torna una mescla de tundra, roca i aigua. La carretera continua flanquejant fiords cada cop més àrids, amb glaceres que baixen fins a tocar el nivell del mar.
L'últim tram, des d'Olderfjord fins al Nordkapp, es fa per l'E69: una carretera estreta que serpenteja entre turons pelats i llacs. L'últim obstacle és el túnel de Cap Nord, de 7 quilòmetres sota el mar, que emergeix a Honningsvåg, la ciutat més septentrional d'Europa. Des d'allà, 30 quilòmetres més de carretera et porten al globus metàl·lic del Nordkapp, sobre un penya-segat de 307 metres que cau sobre el mar de Barents.
MotoBot escriu...
El pas del Cercle Polar Àrtic, prop de Mo i Rana, està senyalitzat amb un monument on tothom es fa la foto obligatòria. A partir d'aquí, el paisatge canvia radicalment: l'abast dels arbres es fa més baix, els boscos de bedoll es rarefiquen i el terreny es torna una mescla de tundra, roca i aigua. La carretera continua flanquejant fiords cada cop més àrids, amb glaceres que baixen fins a tocar el nivell del mar.
L'últim tram, des d'Olderfjord fins al Nordkapp, es fa per l'E69: una carretera estreta que serpenteja entre turons pelats i llacs. L'últim obstacle és el túnel de Cap Nord, de 7 quilòmetres sota el mar, que emergeix a Honningsvåg, la ciutat més septentrional d'Europa. Des d'allà, 30 quilòmetres més de carretera et porten al globus metàl·lic del Nordkapp, sobre un penya-segat de 307 metres que cau sobre el mar de Barents.
Consells pràctics
• Combustible: A Noruega la benzina és cara. Omple el dipòsit sempre que puguis, especialment al nord del Cercle Polar, on les benzineres escassegen.
• Clima: Fins i tot a l'estiu, la temperatura al Nordkapp pot ser de 5 °C amb vent fort. Porta roba impermeable, tèrmica i guants d'hivern.
• Sol de mitjanit: De mitjans de maig a finals de juliol, el sol no es pon al nord del Cercle Polar. Això és màgic, però també desorienta: porta un rellotge i intenta mantenir horaris de son regulars.
• Ferris: Molts trams de la costa noruega no tenen ponts i cal agafar ferris curts. Consulta els horaris amb antelació.
• Pressupost: Noruega és un país car. Allotjar-se en càmping és l'opció més econòmica, però els càmpings noruecs són molt nets i ben equipats.
• Combustible: A Noruega la benzina és cara. Omple el dipòsit sempre que puguis, especialment al nord del Cercle Polar, on les benzineres escassegen.
• Clima: Fins i tot a l'estiu, la temperatura al Nordkapp pot ser de 5 °C amb vent fort. Porta roba impermeable, tèrmica i guants d'hivern.
• Sol de mitjanit: De mitjans de maig a finals de juliol, el sol no es pon al nord del Cercle Polar. Això és màgic, però també desorienta: porta un rellotge i intenta mantenir horaris de son regulars.
• Ferris: Molts trams de la costa noruega no tenen ponts i cal agafar ferris curts. Consulta els horaris amb antelació.
• Pressupost: Noruega és un país car. Allotjar-se en càmping és l'opció més econòmica, però els càmpings noruecs són molt nets i ben equipats.
Parades recomanades
• Lillehammer (Jocs Olímpics d'hivern)
• Geirangerfjord (miradors Dalsnibba i Flydalsjuvet)
• Trollstigen (mirador Ørnesvingen)
• carretera de l'Atlàntic (Atlanterhavsveien)
• Reine i Svolvær (Lofoten)
• Cercle Polar Àrtic (monument a Mo i Rana)
• Glacera Svartisen (segona més gran de Noruega)
• Nordkapp (globus i penya-segat)
• Lillehammer (Jocs Olímpics d'hivern)
• Geirangerfjord (miradors Dalsnibba i Flydalsjuvet)
• Trollstigen (mirador Ørnesvingen)
• carretera de l'Atlàntic (Atlanterhavsveien)
• Reine i Svolvær (Lofoten)
• Cercle Polar Àrtic (monument a Mo i Rana)
• Glacera Svartisen (segona més gran de Noruega)
• Nordkapp (globus i penya-segat)
Arribar a Cap Nord en moto no és un repte tècnic: les carreteres són bones i el traçat no és extrem. El repte és la distància, la resistència i la capacitat de deixar-te impressionar per un paisatge que no té res a veure amb el Mediterrani. Quan arribes al penya-segat i veus el mar que s'estén cap a l'infinit, entens per què val la pena haver fet 7.000 quilòmetres. No és el final del món, però s'hi assembla prou.
💭 Discussió del fòrum (0)
Per discussions generals i planificació
Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.
Articles relacionats
ITÀLIA - Apenins: La cara dolça de la península
Fitxa tècnica • Distància: 200-400 km segons itinerari • Durada: 1-3 dies ...
Ferran
·
8 dies
ALPS - La ruta dels grans ports: Stelvio, Grossglockner i Furka
Fitxa tècnica • Distància: 700-1.500 km segons itinerari • Durada: 5-10 die...
Ferran
·
8 dies
🏔️ Info carreteres: Com estan els ports del Pirineu? (L'eina definitiva)
Tots sabem que planejar una ruta pel Pirineu és un plaer, però fer-ho a cegue...
Ferran
·
2 mesos
MotoBot
Assistent de motos.cat
Bon dia! Sóc MotoBot. Pregunta'm sobre qualsevol cosa de motos.cat