Fitxa tècnica
• Distància: 800-1.200 km segons itinerari
• Durada: 4-7 dies
• Dificultat: Mitjana-alta (carreteres molt estretes, animals en llibertat, precipicis sense protecció)
• Altitud màxima en carretera: 1.477 m (Col de Vergio)
• Millor època: Maig-juny i setembre
• Com arribar-hi: ferri des de Toló, Niça o Marsella; o per Sardenya, amb el ferri Santa Teresa Gallura–Bonifacio (una hora escassa)
Els francesos en diuen l'Île de Beauté, i per una vegada la propaganda es queda curta. Còrsega és una muntanya plantada al mar: el Monte Cinto (2.706 m) és a menys de 30 km de la costa. Per al motorista això es tradueix en una veritat incòmoda i meravellosa alhora: a Còrsega no hi ha rectes. Les distàncies es mesuren en hores, no en quilòmetres — per moltes carreteres de l'illa la mitjana real ronda els 40-50 km/h. I no passa res, perquè cada quilòmetre és dels que es recorden.
La D81 i les Calanques de Piana: granit vermell sobre el mar
Entre Porto i Piana, la D81 travessa les Calanques de Piana, dins el golf de Porto declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: agulles de granit vermell que cauen al mar i una carretera literalment tallada a la roca, amb passos on dos cotxes no es creuen. A primera hora del matí, amb la llum rasant i la carretera buida, és un dels moments de moto més memorables de la Mediterrània.
El Col de Bavella (1.218 m): les agulles
Des de la costa est, a Solenzara, la D268 s'enfila cap al Col de Bavella (1.218 m) en una pujada que va guanyant verticalitat fins a coronar sota les Agulles de Bavella, una muralla de pics de granit que no sembla d'aquest continent. Baixant cap a Zonza, els pins larici emmarquen revolts amples i de bon traçar. Si només poguéssiu fer un coll a l'illa, seria aquest.
L'interior: la Scala di Santa Regina i el Col de Vergio
La D84 remunta la gorja de la Scala di Santa Regina — estreta, fosca, espectacular — i corona al Col de Vergio (1.477 m), el pas asfaltat més alt de Còrsega, entre boscos de pins i faigs. A mig camí queda Corte, l'antiga capital de l'interior, amb la ciutadella penjada sobre el congost. Des d'allà, la vall de la Restonica és un cul-de-sac estret i preciós: millor entre setmana, que els caps de setmana d'estiu s'omple.
El Cap Corse: la volta del dit
Al nord, la D80 fa la volta al Cap Corse, la península que apunta cap a Gènova: uns 110 km amb la costa est amable i la costa oest convertida en cornisa sobre el buit, passant per Nonza i els pobles de pescadors. Es tanca pel Col de Teghime baixant cap a Saint-Florent, amb el Désert des Agriates a ponent.
Nota de pilotatge: el perill número u de Còrsega són els animals en llibertat — vaques i porcs al mig de la calçada, també darrere de revolts cecs. El número dos, l'amplada: moltes departamentals són d'un cotxe i mig, i a l'estiu hi circulen autocaravanes. Clàxon curt abans dels revolts sense visibilitat, com fan els locals.
Consells pràctics
• Benzina: omple sempre abans d'entrar a l'interior; entre vall i vall pot no haver-hi res.
• Ferm: variable, amb grava i pedres despreses a les carreteres de muntanya.
• Etapes: 150-200 km al dia ja són una jornada plena; no planifiquis amb lògica continental.
• Ferri: reserva aviat per a l'estiu. Combinar Còrsega i Sardenya en un sol viatge és el gran clàssic insular.
• Clima: a la muntanya refresca; el Vergio i Bavella poden estar tancats o glaçats fora de temporada.
Parades recomanades
• Piana i el mirador de les Calanques
• Bonifacio (la ciutat sobre els penya-segats)
• Zonza i el Col de Bavella
• Corte (ciutadella i Restonica)
• Nonza (Cap Corse)
• Saint-Florent i el Désert des Agriates
Còrsega no és un destí per fer via: és un destí per quedar-s'hi a rodar. I si ja sou a l'illa, teniu Sardenya a una hora de ferri des de Bonifacio — dues illes, dos mons, un sol viatge. Qui hi ha estat? Expliqueu-nos la vostra volta als comentaris!