Tarascon-sur-Ariège: confluència de valls, confluència de carreteres

Redacció
Redacció
0 comentaris 8 visualitzacions
Compartir:
Tarascon-sur-Ariège és un d'aquells pobles que el moter agraeix trobar-se a mitja ruta. No és un port de muntanya, no és una carretera revirada — és el lloc on la vall de l'Ariège es creua amb la del Vicdessos, i on la N20, la D618 i la D8 es troben. Confluència de rius, confluència de carreteres. 3.085 habitants que viuen al cor del Sabarthès, a 13 Km de Foix, amb la muntanya tancant-los per tot arreu.

Si vens del nord per la N20, Tarascon és on la vall es tanca i els Pirineus comencen a ser presents. Si vens del sud, és el primer poble amb serveis de debò després dels ports. En qualsevol cas, és un bon lloc per aturar-s'hi, fer benzina, menjar alguna cosa o quedar-s'hi a dormir.

LA CONFLUÈNCIA
L'Ariège travessa Tarascon de sud a nord — neix a prop de Porta, al Capcir, i recorre 163 Km abans d'abocar-se a la Garona. A l'altura del poble, rep el Vicdessos per la dreta, un riu de 36,8 Km que baixa d'Auzat i de les mines de ferro del Rancié. La ciutat s'ha construït exactament en aquesta confluència: la part baixa, comercial, a tocar del riu; la part alta, medieval, encimbellada al turó amb la Tour du Castella vigilant-ho tot des de dalt.

La vall de l'Ariège cap al sud és la porta d'entrada als grans ports: Puymorens (1.915m), Pailhères, la ruta cap a Andorra. Cap al nord, la D618 s'enfila cap al Col de Port (1.249m) i connecta amb el Couserans i Saint-Girons. I cap a l'oest, la D8 remunta la vall del Vicdessos fins a Auzat i la Grotte de Niaux. Tres direccions, tres experiències diferents.

UN POBLE AMB HISTÒRIA
Tarascon no és un poble qualsevol. Al segle XII va ser una de les quatre viles del Comtat de Foix, amb muralles, pont sobre l'Ariège i mercats que atreien comerciants de tot el Pirineu. La part vella encara conserva els porxos, els carrers estrets i la Porte Lacaussade, una de les antigues portes de la muralla.

La història càtara hi és molt present. El castell va ser enderrocat el 1632 per ordre de Lluís XIII i Richelieu — avui només queda la Tour du Castella, una torre rodona del segle XVIII que corona el turó. A la zona hi va néixer Antonin Gadal (1877-1962), místic i historiador dedicat als estudis càtars. I la capella de Sabart, amb orígens preromànics, és una de les més antigues de l'Arieja.

La part industrial també hi va deixar empremta: un alt forn des del 1869, les mines de ferro del Rancié i un tramvia que unia Tarascon amb Auzat fins al 1932. Avui, el poble viu del comerç, l'hostaleria i el turisme — amb el Parc pirinenc de l'art prehistòric com a principal reclam.

LES COVES
La zona és terra de coves. La Grotte de Niaux, amb pintures rupestres de fa 14.000 anys, és a pocs Km per la D8 direcció Auzat. La Grotte de Lombrives, una de les més grans d'Europa, també és a la zona. I si has fet Mas d'Azil, són el complement perfecte per entendre per què l'Arieja és la capital europea de la prehistòria.

CONSELLS MOTERS
Parar a sopar i dormir: Tarascon és un bon lloc per trencar una ruta llarga. Té hotels, restaurants i serveis. És a 13 Km de Foix (més opcions) i a 30 Km de Montsegur (visita obligada si tens temps).

Ruta circular des de Tarascon: Puja per la D618 al Col de Port (1.249m, 16 Km, 4,7% mitjà), baixa cap a Massat i el Couserans, i torna per la N20. Una volta de mig dia que combina port de muntanya i valls diferents.

Vall del Vicdessos: La D8 cap a Auzat és una carretera estreta i bonica que segueix el riu entre penya-segats de calcària. Val la pena fins i tot si no visites les coves.

Combinar amb els ports del sud: Des de Tarascon, la N20 cap al sud puja cap a Ax-les-Thermes i Puymorens. És la ruta natural cap a Andorra o cap a la Cerdanya.

Quan anar-hi: Primavera i tardor són ideals. A l'estiu, la N20 pot estar congestionada. A l'hivern, els ports alts (Puymorens, Pailhères) poden estar tancats per neu, però Tarascon sempre és accessible.

Salut i bona ruta.

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.