Col de Pailhères (2.001 m): el cor de l'Arieja

Si hi ha un port de muntanya que separi el que és una carretera bonica del que és una carretera llegendària, aquest és el Coll de Pailhères. No és tan famós com el Tourmalet ni tan mediàtic com l'Izoard, però entre els moters que saben llegir un mapa i els ciclistes que compten ports, el Pailhères té una reputació de temerari. És estret, té pendent, té revolts que et fan suar darrere del visor i, quan arribes dalt, les vistes són d'aquelles que et reconcilien amb la moto i amb la vida.

El Coll de Pailhères —o Port de Pailhères— és un port de muntanya de 2.001 metres d'altitud situat al departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània del sud de França. Es troba a la carretera departamental D25, entre Ax-les-Thermes (oest) i Mijanès (sud-est). Hi ha un punt proper, el Port de Pailhères a 1.963 m, que és el pas més baix entre les valls, però la carretera D25 en direcció a Mijanès continua pujant fins al coll de 2.001 m.

L'Arieja és un departament francès que limita al sud amb Catalunya (província de Lleida), Andorra i l'Alta Cerdanya. És una zona de muntanya, amb pobles petits, carreteres estretes i un paisatge que recorda el Pirineu català però amb un toc més salvatge i menys transitat.

La fama del Pailhères va trascendir l'àmbit motorista el 2005, quan el Tour de France hi va pujar per primera vegada, convertint-lo en un mite ciclista. Però nosaltres no venim a parlar de bicicletes: venim a parlar d'asfalt, reviradesa i sensacions.

Ax-les-Thermes és una vila termal de l'Arieja, situada a la vall del riu Arieja. És un poble conegut per les seves aigües termals i per ser un centre de turisme de muntanya, però no té la massificació d'altres estacions pirinenques. Des d'Ax, la carretera D25 surt cap al sud-est i comença a guanyar altitud de seguida, deixant enrere els prats de la vall i entrant al bosc de pins i faigs.

Si véns de la frontera (La Jonquera o Portús), Ax-les-Thermes és el punt de partida lògic: és el primer poble amb serveis (benzineres, restaurants, allotjament) abans de començar la pujada al port. És un bon lloc per fer parada tècnica, omplir el dipòsit i posar-se la roba d'abric, perquè a dalt la temperatura pot ser 15 graus inferior.

A partir d'Ax, la carretera es fa més exigent a cada revolt. El pendent és sostingut, amb trams que superen el 8% i revolts que et fan canviar de direcció constantment. La calçada és estreta: en alguns revolts no hi ha espai perquè dos cotxes grans es creuin còmodament. L'asfalt està generalment en bon estat, però amb alguns trams desgastats per l'acció del gel hivernal i les llastres que baixen de la muntanya.

La vegetació canvia a mesura que puixes: els pins de la vall deixen pas als faigs, i més amunt als prats d'alta muntanya i a les zones de pedra i roca. La carretera no té voral en molts trams i els marges són de pedra o terra. És una carretera que exigeix atenció total: un error de trajectòria pot tenir conseqüències greus.

Quan arribes al Coll de Pailhères (2.001 m), la sensació és d'haver conquerit alguna cosa. El port no té un mirador gran ni un restaurant: només un petit aparcament, una fita que indica l'altitud i, en dies nets, una vista que abasta des de la plana de l'Arieja fins als cims del Pirineu central. És un lloc de silenci, de vent i de pedra. Si atures la moto, el primer que notes és el fred: encara a l'estiu, a 2.000 metres el vent és glaçat.

Des del coll, la carretera baixa cap a Mijanès amb revolts que són l'espill de la pujada: tancats, amb pendent pronunciat i calçada estreta. La baixada requereix tanta o més atenció que la pujada: la gravetat et pot enganyar i la frenada ha de ser precisa i constant. En alguns trams, la carretera passa per zones de bosc dens on la llum del sol no arriba, creant contrastos de llum i ombra que poden desorientar.

Mijanès és un poble petit de l'Arieja, situat prop de dos castells càtars (el Château d'Usson i el Château de Quérigut). Durant la Segona Guerra Mundial, els habitants de Mijanès van rescatar sis aviadors britànics de la Royal Air Force després que el seu avió s'estavellés al Pic de la Camisette, una muntanya propera, el desembre de 1944. Restes de l'avió es mostren avui al Château d'Usson. És un poble amb història, petit i tranquil, ideal per fer una parada abans de continuar la ruta.

L'asfalt de la D25 entre Ax-les-Thermes i el Coll de Pailhères està generalment en bon estat, però amb trams més desgastats a mesura que puixes. A partir del quilòmetre 10, la carretera pot tenir petites grietes, reparacions de trossos i llastres ocasionals. La calçada és estreta: en molts revolts no arriba als 6 metres d'amplada. No hi ha voral en trams importants i els marges són de pedra o terra.

Els revolts són de radi curt i mitjà, amb alguns trams d'espiral que pugen o baixen decididament. El traçat no és fluid: alterna revolts tancats amb trams rectes curts i canvis de pendent sobtats. És una carretera que premia la tècnica de pilotatge i la capacitat de llegir la trajectòria. La gravetat no t'enganya: si baixes, la frenada ha de ser precisa i constant, amb especial atenció als revolts tancats de l'esquerra on la visibilitat és nul·la.

El Pailhères no és un coll on aprendre a prendre revolts. És un coll on aplicar el que ja saps. La clau és la regularitat: mantenir un ritme constant, no forçar la frenada d'entrada i deixar que la moto flueixi per les forquilles. Les rampes exigeixen una conducció activa — has de jugar amb l'accelerador per mantenir la inèrcia sense cremar el fre de darrere.

Els trams més tècnics es concentren entre el km 8 i el 13, on la reviradesa s'intensifica i els revolts es fan més tancats. Aquí és on el Pailhères es diferencia d'altres colls: no et deixa respirar. Just quan penses que el pitjor ha passat, apareix una forquilla de 180 graus amb una rampa del 9% a la sortida.

Vila termal de l'Arieja coneguda per les seves aigües termals. Té restaurants, bars, benzineres i allotjament. És el punt de partida lògic i un bon lloc per fer parada tècnica abans de la pujada.

El cim del port és el lloc d'arribada. No hi ha serveis, només un petit aparcament i una fita amb l'altitud. Les vistes són espectaculars: la plana de l'Arieja, els cims del Pirineu central i, en dies nets, el Canigó a la llunyania. És un lloc per aturar-se, fer una foto i gaudir del silenci.

Poble petit de l'Arieja amb història: el rescat dels aviadors britànics durant la Segona Guerra Mundial. Té un bar i una font. És una bona parada abans de continuar la ruta o tornar cap a Ax-les-Thermes.

Dos castells càtars propers a Mijanès. El Château d'Usson té restes de l'avió estavellat de 1944. Són una excursió a peu si vols completar la jornada amb una mica d'història.

El Pailhères es combina bé amb altres ports de la zona per fer una jornada completa:

Combustible: Ax-les-Thermes té benzineria; Mijanès no. Si puges per la nord, omple el dipòsit abans.

El Coll de Pailhères no és el coll més difícil dels Pirineus, però és un dels més complets. Té reviradesa, desnivell, vistes i un asfalt que convida a gaudir. És el tipus de carretera que et fa sentir un moter de veritat: no per la velocitat, sinó per la precisió. Per la capacitat de llegir la traça tres revolts abans i de deixar que la moto es mogui sota teu sense forçar-la.

Article publicat a motos.cat. Totes les distàncies i desnivells verificats amb GPS. Les dades de reviradesa corresponen a l'índex ICRv2. Coordenades del coll: 42.7783°N 1.9953°E.