Si hi ha un racó dels Pirineus que sembla sortit d'un conte basc, són els Alts d'Iraty. Aquí no trobaràs grans ports de muntanya amb revolts tancats ni carreteres de somni per a motos esportives. El que trobaràs és alguna cosa més rar: silenci, bosc de faigs infinit, colls on el vent t'expulsa de la moto i una sensació d'estar al límit del món civilitzat. És el tipus de ruta que no oblides perquè no és només una carretera: és una experiència.
DADES DE LA ZONA
Massís: Pirineus occidentals (País Basc del Nord / Navarra)
- Departament: Pirineus Atlàntics (64)
- Províncies històriques: Zuberoa i Baixa Navarra
- Altitud mitjana: 1.000-1.400 m
- Forest d'Iraty: 17.194 hectares (la fageda més gran d'Europa occidental)
- Clima: Atlàntic de muntanya, pluges freqüents, boira habitual
LA FOREST D'IRATY: UN OCEÀ DE FAIGS
La forest d'Iraty és immensa. 17.194 hectares de faigs, roures i freixes que s'estenen a cavall entre França i Navarra, des del cim d'Okabe (1.466 m) fins al Pic d'Orhy (2.017 m). És la fageda més gran d'Europa occidental i, a la tardor, quan les fulles es tornen daurades i vermelles, és un espectacle que no té res a envejar als boscos de Nova Anglaterra.
La forest és al vessant mediterrani dels Pirineus —el més proper a l'Atlàntic (a només 60 km)—, cosa que li dona un microclima particular. Els hiverns són freds i nevats, els estius frescos i humits. La carretera d'accés no es va obrir fins al 1964; abans, només s'hi podia arribar a peu o a cavall.
COL D'ORGANBIDEXKA: EL COLL DELS OCELLS
A 1.283 metres d'altitud, al terme de Larrau i a tocar dels Chalets d'Iraty, el Col d'Organbidexka (literalment «el petit camí de les carretes» en basc) és un dels colls més significatius de la zona. No pas per la seva dificultat tècnica, sinó pel que s'hi veu: cada any, de mitjans de juliol a finals de novembre, el col es converteix en una autopista aèria per a milers d'ocells migradors.
Des de 1979, la LPO (Lliga per a la Protecció dels Ocells) hi fa un seguiment científic de la migració: rapinyaires, cigonyes, orenetes i milers d'altres ocells creuen el coll en el seu viatge cap al sud. És un dels llocs de seguiment de migració més importants de tot Europa. Si t'atures al coll a la tardor i mires amunt, veuràs passar ocells en formació constant.
La zona és també hàbitat d'ós bru, la rosalpina alpina i el tritó pirinenc. No és broma: als Alts d'Iraty encara hi ha óssos.
COL D'APHANITZE I ORGANBIDE: ELS COLLS MENORS
A part d'Organbidexka, la zona és plena de colls menors que connecten les valls basques entre si. El Col d'Aphanitze és un d'ells: un pas de muntanya discret, lluny de les rutes turístiques, que utilitzen els pastors i els excursionistes locals. No trobaràs gaires indicadors ni cartells: és el tipus de coll que descobreixes per casualitat o perquè algú te l'ha recomanat.
Organbide (variant del nom d'Organbidexka) designa el camí històric que travessa la zona: un traçat de terra i pedra que els carreters utilitzaven per creuar els Pirineus. En moto, pots recórrer alguns trams d'aquest camí —no apte per a motos esportives, però perfecte per a una trail o una scrambler amb ganes d'aventura.
ORISSON: L'ÚLTIM REFUGI ABANS DEL CIMS
Orisson és un nucli de cases i un refugi situats a la vessant nord del Pic d'Orhy, a la ruta que puja des de Saint-Jean-Pied-de-Port cap als cims pirinencs. És l'últim punt habitat abans d'endinsar-se a l'alta muntanya. El refugi d'Orisson és conegut entre els caminants del Camí de Sant Jaume i del GR10, però en moto és també un punt de parada obligada: les vistes sobre la vall de Baigorri i els cims del País Basc són impressionants.
La carretera que hi puja és estreta i revirada, amb algun tram de ferm irregular. No és per córrer: és per gaudir del paisatge i de la sensació de pujar cap al cel basc.
LA CAPELLA DE SANT SALVADOR D'IRATY
A Mendive, al cor de la muntanya basca, hi ha la capella de Sant Salvador d'Iraty. És una construcció romana del segle XII, amb una sola nau i una absis semicircular coberta de pissarra. Va ser una parada del Camí de Sant Jaume i un lloc de pelegrinatge cada any per l'Ascensió.
Però el que fa especial aquesta capella són les llegendes que l'envolten. Segons la tradició, Xaindia, una jove basca, va ser arrossegada pels esperits malignes en una nit tempestuosa. En passar per sobre de la capella, va pregar a Sant Salvador i els esperits la van deixar anar. A prop de la capella hi ha una estàtua de fusta policromada que la representa, amb un braç aixecat i una aixada a l'altra mà.
També s'explica la història del Basajaun, el «senyor del bosc» de la mitologia basca, que posseïa un canelobre d'or. Un pastor valent li va robar i només es va salvar entrant a la capella, perquè el Basajaun, com totes les criatures mitològiques, no pot entrar als edificis sagrats ni travessar el so de les campanes.
La capella té un Via Crucis exterior amb columnes galbejades, cadascuna amb un lauburu (creu basca) i el número de l'estació. L'última estació és una crex aïllada, datada el 1805, amb una crucifixió i un sol estilitzat esculpits.
COM ARRIBAR-HI EN MOTO
Des de Saint-Jean-Pied-de-Port: És la ruta més directa. Pren la D918 direcció sud cap a Arnéguy, després la carretera del Col d'Iraty (D18/D19) que travessa la forest. Uns 35 km fins als Chalets d'Iraty.
Des de Mauléon (Zuberoa): Per la D918 cap a Larrau i després la carretera de la forest. Uns 40 km. A Larrau pots connectar amb el Col d'Organbidexka.
Des de Pamplona (Navarra): Per la N-135 cap a Valcarlos, després creuant la frontera i baixant cap a Saint-Jean-Pied-de-Port. Ruta llarga però espectacular.
ATENCIÓ: A l'hivern, moltes carreteres de la zona estan tacades per neu o gel. La D18 pot estar tancada de desembre a març. Consulta les condicions abans de sortir.
CONSELLS MOTERS
Quan anar-hi: De maig a octubre. La tardor (octubre) és espectacular pels colors de la fageda, però els dies són més curts i la boira és freqüent. L'estiu és ideal: temperatures fresques (15-25°C), dies llargs i carreteres seques.
Ferm: Les carreteres principals (D918, D18) són en bon estat. Les carreteres secundàries i pistes poden tenir ferm irregular, grava o fang després de la pluja. No és zona per a motos de carretera pura.
Boira: Als Alts d'Iraty la boira és habitual, especialment al matí i a última hora de la tarda. Porta ulleres de recanvi i precaució amb la visibilitat.
Avituallament: Als Chalets d'Iraty hi ha restaurants i allotjament. A Saint-Jean-Pied-de-Port trobaràs tots els serveis. A la forest, res: porta aigua i menjar.
Cultura basca: Estàs al País Basc. Els noms de llocs són en basc (Iraty, Organbidexka, Orisson, Mendive). Respecta la cultura local, parla amb els pastors que trobaràs als colls i prova el formatge Ossau-Iraty —és de la zona i és excel·lent.
VEREDICTE
Els Alts d'Iraty no són una destinació de moto convencional. No hi aniràs per cercar revolts tancats ni velocitat. Hi aniràs per una altra cosa: per creuar una de les fagedes més grans d'Europa, per aturar-te al Col d'Organbidexka i mirar com passen els ocells migradors, per visitar una capella romana del segle XII on encara es conten llegendes del Basajaun, i per tastar un formatge de pastor en un refugi de muntanya a 1.400 metres. És el tipus de ruta que et canvia la idea del que és anar amb moto.
Salut i bona ruta.
📄 Articles relacionats