Fitxa tècnica
• Distància: 700-1.500 km segons itinerari
• Durada: 5-10 dies (mínim 3 per una mica de tot)
• Dificultat: Mitjana-alta (revolts tancats, canvis climàtics bruscos, altitud)
• Altitud màxima: 2.757 m (Passo dello Stelvio)
• Millor època: Final de maig a principis d'octubre (però vigila les nevades tardanes i la boira de tardor)
Els Alps són el somni de tot moter. No és només la muntanya més alta d'Europa central: és un sistema de carreteres perfectament dissenyades per al gaudi sobre dues rodes, amb asfalt impecable, panoràmiques de cinema i una concentració de ports mítics que cap altra zona del món pot igualar. En poques hores de ruta pots travessar cinc països —Itàlia, Àustria, Suïssa, França i Alemanya— i passar de glaceres a vinyes.
Passo dello Stelvio (Itàlia): El rei dels ports
El Stelvio és el port asfaltat més alt d'Itàlia, a 2.757 m, i probablement el més fotografiat del planeta motociclista. La cara nord, des de Prato allo Stelvio, acumula 48 revolts de forquilla que pugen entre parets de roca i bancals de neu fins a l'estiu. La sensació d'encarar revolt rere revolt, sempre pendent amunt, amb la moto inclinada de costat a costat, és pràcticament hipnòtica.
El traçat és estret i el trànsit turístic és intens al migjorn. La clau és sortir d'hora, amb la primera llum, quan l'asfalt encara està fred i els autocars no han arribat. Des de dalt, la vista sobre les Ortles és espectacular. La baixada cap a Bormio, per la cara sud, és més ràpida i fluida, amb revolts més oberts i paisatge alpí de prats verds.
Grossglockner Hochalpenstraße (Àustria): La joia de la corona
A Àustria, la carretera de l'Alt Grossglockner és una autopista de muntanya de 48 km que puja fins als 2.504 m de l'Edelweiss Spitze. A diferència del Stelvio, aquí l'asfalt és ample, el traçat és generós i permet mantenir un ritme alt sense renunciar a la tècnica. És una carretera de peatge —uns 28 € per moto, només en efectiu— però cada cèntim val la pena.
No et perdis la parada al mirador de Franz-Josefs-Höhe: des d'allà es veu la glacera Pasterze i el cim del Grossglockner, el més alt d'Àustria, amb 3.798 m. El museu de la carretera, just al cim, és una curiositat interessant, però el que realment importa és la conducció: revolts enlairats sobre el buit, túnels oberts a la roca i vistes que et fan oblidar quin dia de la setmana és.
Furka Pass (Suïssa): La corba de Goldfinger
El Furka, a 2.429 m, uneix Andermatt amb Gletsch i és famós per la corba que apareix a la pel·lícula Goldfinger de James Bond. La realitat supera la ficció: la carretera serpenteja entre parets de roca grisa i prats d'alta muntanya, amb la glacera del Roine a tocar de la carretera. L'asfalt és impecable, típicament suís.
El Furka es combina a la perfecció amb els ports veïns de Grimsel i Susten, formant un triangle de conducció alpina que qualsevol moter hauria de fer almenys un cop a la vida. El Grimsel passa pel costat de dos llacs d'aigua turquesa, i el Susten travessa un paisatge de tarteres i cascades que sembla de postal.
Route des Grandes Alpes (França): Del llac Ginebra al Mediterrani
Si el temps no és problema, la Route des Grandes Alpes és el gran viatge: 700 km que uneixen el llac Leman amb la Costa Blava travessant els ports més alts dels Alps francesos. El Col du Galibier (2.642 m), el Col d'Izoard (2.360 m) i el Col de l'Iseran (2.764 m, el més alt de tots) són només alguns dels noms que apareixen a l'itinerari. Cada port té el seu caràcter: el Galibier és salvatge i despullat, l'Izoard té un bosc de pi roig espectacular, i l'Iseran és pura altitud i buit.
Consells pràctics
• Combustible: Omple el dipòsit sempre que vegis una benzinera per sobre dels 1.500 m escassegen.
• Clima: Canvia en hores. A primera hora pots tenir 5 °C al cim i 25 °C a la vall. Porta roba de pluja i tèrmica, fins i tot a l'agost.
• Trànsit: Els ports italians i suïssos estan saturats a l'agost. Si pots, viatja a finals de juny o principis de setembre.
• Peatges: El Grossglockner i alguns túnels suïssos tenen peatge. Porta efectius i alguns euros de més.
• Allotjament: Reserva amb antelació si vas a l'estiu. Als Alps hi ha molts hotels i refugis adaptats a moters.
Parades recomanades
• Prato allo Stelvio (sortida cara nord del Stelvio)
• Bormio (terme i gastronomia)
• Franz-Josefs-Höhe (vista al Grossglockner)
• Andermatt (punt de trobada dels ports suïssos)
• Glacera del Roine (Furka)
• Briançon (ciutat fortificada, Col d'Izoard)
• Val-d'Isère (Iseran)
Els Alps no són un destí: són un ritu d'iniciació. Qui ha pujat el Stelvio a les sis del matí, qui ha sentit el fred de l'Iseran o qui ha vist la glacera Pasterze des de la moto, ja forma part d'un club que no necessita carnet. Si encara no hi has anat, deixa-ho tot i posa rumb cap al nord. Si hi has anat, ja saps que hi tornaràs.
• Distància: 700-1.500 km segons itinerari
• Durada: 5-10 dies (mínim 3 per una mica de tot)
• Dificultat: Mitjana-alta (revolts tancats, canvis climàtics bruscos, altitud)
• Altitud màxima: 2.757 m (Passo dello Stelvio)
• Millor època: Final de maig a principis d'octubre (però vigila les nevades tardanes i la boira de tardor)
Els Alps són el somni de tot moter. No és només la muntanya més alta d'Europa central: és un sistema de carreteres perfectament dissenyades per al gaudi sobre dues rodes, amb asfalt impecable, panoràmiques de cinema i una concentració de ports mítics que cap altra zona del món pot igualar. En poques hores de ruta pots travessar cinc països —Itàlia, Àustria, Suïssa, França i Alemanya— i passar de glaceres a vinyes.
Passo dello Stelvio (Itàlia): El rei dels ports
El Stelvio és el port asfaltat més alt d'Itàlia, a 2.757 m, i probablement el més fotografiat del planeta motociclista. La cara nord, des de Prato allo Stelvio, acumula 48 revolts de forquilla que pugen entre parets de roca i bancals de neu fins a l'estiu. La sensació d'encarar revolt rere revolt, sempre pendent amunt, amb la moto inclinada de costat a costat, és pràcticament hipnòtica.
El traçat és estret i el trànsit turístic és intens al migjorn. La clau és sortir d'hora, amb la primera llum, quan l'asfalt encara està fred i els autocars no han arribat. Des de dalt, la vista sobre les Ortles és espectacular. La baixada cap a Bormio, per la cara sud, és més ràpida i fluida, amb revolts més oberts i paisatge alpí de prats verds.
Grossglockner Hochalpenstraße (Àustria): La joia de la corona
A Àustria, la carretera de l'Alt Grossglockner és una autopista de muntanya de 48 km que puja fins als 2.504 m de l'Edelweiss Spitze. A diferència del Stelvio, aquí l'asfalt és ample, el traçat és generós i permet mantenir un ritme alt sense renunciar a la tècnica. És una carretera de peatge —uns 28 € per moto, només en efectiu— però cada cèntim val la pena.
No et perdis la parada al mirador de Franz-Josefs-Höhe: des d'allà es veu la glacera Pasterze i el cim del Grossglockner, el més alt d'Àustria, amb 3.798 m. El museu de la carretera, just al cim, és una curiositat interessant, però el que realment importa és la conducció: revolts enlairats sobre el buit, túnels oberts a la roca i vistes que et fan oblidar quin dia de la setmana és.
Furka Pass (Suïssa): La corba de Goldfinger
El Furka, a 2.429 m, uneix Andermatt amb Gletsch i és famós per la corba que apareix a la pel·lícula Goldfinger de James Bond. La realitat supera la ficció: la carretera serpenteja entre parets de roca grisa i prats d'alta muntanya, amb la glacera del Roine a tocar de la carretera. L'asfalt és impecable, típicament suís.
El Furka es combina a la perfecció amb els ports veïns de Grimsel i Susten, formant un triangle de conducció alpina que qualsevol moter hauria de fer almenys un cop a la vida. El Grimsel passa pel costat de dos llacs d'aigua turquesa, i el Susten travessa un paisatge de tarteres i cascades que sembla de postal.
Route des Grandes Alpes (França): Del llac Ginebra al Mediterrani
Si el temps no és problema, la Route des Grandes Alpes és el gran viatge: 700 km que uneixen el llac Leman amb la Costa Blava travessant els ports més alts dels Alps francesos. El Col du Galibier (2.642 m), el Col d'Izoard (2.360 m) i el Col de l'Iseran (2.764 m, el més alt de tots) són només alguns dels noms que apareixen a l'itinerari. Cada port té el seu caràcter: el Galibier és salvatge i despullat, l'Izoard té un bosc de pi roig espectacular, i l'Iseran és pura altitud i buit.
Consells pràctics
• Combustible: Omple el dipòsit sempre que vegis una benzinera per sobre dels 1.500 m escassegen.
• Clima: Canvia en hores. A primera hora pots tenir 5 °C al cim i 25 °C a la vall. Porta roba de pluja i tèrmica, fins i tot a l'agost.
• Trànsit: Els ports italians i suïssos estan saturats a l'agost. Si pots, viatja a finals de juny o principis de setembre.
• Peatges: El Grossglockner i alguns túnels suïssos tenen peatge. Porta efectius i alguns euros de més.
• Allotjament: Reserva amb antelació si vas a l'estiu. Als Alps hi ha molts hotels i refugis adaptats a moters.
Parades recomanades
• Prato allo Stelvio (sortida cara nord del Stelvio)
• Bormio (terme i gastronomia)
• Franz-Josefs-Höhe (vista al Grossglockner)
• Andermatt (punt de trobada dels ports suïssos)
• Glacera del Roine (Furka)
• Briançon (ciutat fortificada, Col d'Izoard)
• Val-d'Isère (Iseran)
Els Alps no són un destí: són un ritu d'iniciació. Qui ha pujat el Stelvio a les sis del matí, qui ha sentit el fred de l'Iseran o qui ha vist la glacera Pasterze des de la moto, ja forma part d'un club que no necessita carnet. Si encara no hi has anat, deixa-ho tot i posa rumb cap al nord. Si hi has anat, ja saps que hi tornaràs.