Els Pirineus són el destins que tot moter català té a la llista. Carreteres que s'enfilen fins als 2.000 metres, revolts que no s'acaben, paisatges que canvien cada deu quilòmetres. Però no és el mateix pujar-hi al juny que a l'octubre. Cada mes té el seu caràcter, els seus riscos i els seus encants. I triar bé la data pot fer la diferència entre una ruta rodona i una de moll i freda.
JUNY: LA MUNTANYA S'OBRE I LA CARRETERA CONVIDA
El juny és, per a molts, la millor porta d'entrada a l'estiu pirinenc. Els ports acaben d'obrir després de l'hivern, la neu ja ha desaparegut de les carreteres i la temperatura és suau: entre 15 i 23 graus a les zones mitjanes, i 10-15 graus als cims de 2.000 metres. No fa ni fred ni calor —és la finestra perfecta per rodar.
Els dies són llargs: 11 hores de sol que et permeten fer una ruta llarga sense haver de córrer. La pluja és moderada —uns 80 mm al mes— i menys freqüent que a la tardor. Les carreteres estan seques i en bon estat, i els ports principals (Tourmalet, Aubisque, Peyresourde, Aspin) són plenament transitables.
A l'hivern els Pirineus francesos reben molta neu i alguns ports tanquen de novembre a maig. Al juny, tots oberts. La muntanya és verda, els rius baixen plens i la carretera convida a allargar la ruta. Hi ha ciclistes i turistes, però encara sense la massificació de juliol i agost.
OCTUBRE: LA TARDOR ENTRA, EL PAISATGE ESCLATA
L'octubre és un mes preciós als Pirineus, però també capritxós. Les temperatures cauen: entre 8 i 19 graus a les zones mitjanes, i 2-8 graus als cims, amb risc de gelades nocturnes. Els dies són més curts —9 hores de sol— i la pluja és més freqüent: uns 83 mm al mes, amb més dies de precipitació que al juny. A les zones altes (980 metres), la diferència és encara més marcada: 30 mm al juny contra 84 mm a l'octubre.
El paisatge, però, és espectacular. Els faigs i els bedolls es tornen grocs i vermells, i les vistes des dels cims són d'una claredat que l'estiu no sempre ofereix. Les carreteres són més buides: la temporada alta ha passat i la tranquil·litat és absoluta. Però cal anar preparat: les ombres fredes dels boscos poden amagar humitat a l'asfalt, i les fulles a terra en alguns trams són traïdores.
QUIN TRIAR?
Depèn del que busquis. Si vols comoditat, estabilitat i dies llargs, el juny és la resposta. Si vols paisatge, calma i un punt d'aventura, l'octubre és una meravella —però cal anar-hi amb més cura.
JUNY: LA MUNTANYA S'OBRE I LA CARRETERA CONVIDA
El juny és, per a molts, la millor porta d'entrada a l'estiu pirinenc. Els ports acaben d'obrir després de l'hivern, la neu ja ha desaparegut de les carreteres i la temperatura és suau: entre 15 i 23 graus a les zones mitjanes, i 10-15 graus als cims de 2.000 metres. No fa ni fred ni calor —és la finestra perfecta per rodar.
Els dies són llargs: 11 hores de sol que et permeten fer una ruta llarga sense haver de córrer. La pluja és moderada —uns 80 mm al mes— i menys freqüent que a la tardor. Les carreteres estan seques i en bon estat, i els ports principals (Tourmalet, Aubisque, Peyresourde, Aspin) són plenament transitables.
A l'hivern els Pirineus francesos reben molta neu i alguns ports tanquen de novembre a maig. Al juny, tots oberts. La muntanya és verda, els rius baixen plens i la carretera convida a allargar la ruta. Hi ha ciclistes i turistes, però encara sense la massificació de juliol i agost.
OCTUBRE: LA TARDOR ENTRA, EL PAISATGE ESCLATA
L'octubre és un mes preciós als Pirineus, però també capritxós. Les temperatures cauen: entre 8 i 19 graus a les zones mitjanes, i 2-8 graus als cims, amb risc de gelades nocturnes. Els dies són més curts —9 hores de sol— i la pluja és més freqüent: uns 83 mm al mes, amb més dies de precipitació que al juny. A les zones altes (980 metres), la diferència és encara més marcada: 30 mm al juny contra 84 mm a l'octubre.
El paisatge, però, és espectacular. Els faigs i els bedolls es tornen grocs i vermells, i les vistes des dels cims són d'una claredat que l'estiu no sempre ofereix. Les carreteres són més buides: la temporada alta ha passat i la tranquil·litat és absoluta. Però cal anar preparat: les ombres fredes dels boscos poden amagar humitat a l'asfalt, i les fulles a terra en alguns trams són traïdores.
QUIN TRIAR?
Depèn del que busquis. Si vols comoditat, estabilitat i dies llargs, el juny és la resposta. Si vols paisatge, calma i un punt d'aventura, l'octubre és una meravella —però cal anar-hi amb més cura.
