Hi ha carreteres que neixen per necessitat i es converteixen en llegenda. La D77b als lacets de Montvernier és una d'elles: 18 revolts enllaçats escalant una paret de roca al cor de la Mauriena, amb la capella de la Balme vigilant des de dalt. Una construcció feta a mà el 1933 que avui és parada obligada per a qualsevol moter que travessi els Alps per la vall de l'Arc.
UNA CARRETERA NASCUDA DE L'AÏLLAMENT
A principis del segle XX, els pobles de Montvernier, Montbrunal i Montpascal estaven completament aïllats al flanc sud-oest de la muntanya dels Coins. L'únic accés era un camí de mules. El 1900 ja va sorgir la idea d'obrir-hi una carretera, però les obres no van començar fins al 1931. Una primera empresa iserenca va abandonar davant la dificultat del terreny. Va ser una companyia de Sant Joan de Mauriena qui va reprendre els treballs el maig de 1932 amb 36 obrers, pic, pala i molt de ciment portat de Chambéry. L'arena es tamisava directament de l'Arc i l'empedrat es feia a mà. L'abril de 1933, la carretera estava oberta: onze mesos per a un tram que avui recorrem en cinc minuts.
ELS 18 LACETS
El tram estrella és clar: 18 revolts en ferradura escalant la cinglera en només 700 metres de distància en línia recta. La carretera hi fa 3.350 metres, és a dir, gairebé cinc vegades més llarga del que seria necessari anant dret. L'amplada és de només 4 metres als lacets —justet per a una moto, impossible per a dos vehicles— i el pendent mitjà se situa en el 7,56%, amb trams que arriben al 10%.
