Hi ha poques coses tan espectaculars com conduir a través d'una cova prehistòrica. Literalment. La carretera D119 travessa la Grotte del Mas d'Azil durant 410 metres, sota una volta de roca de 50 metres d'amplada, amb el riu Arisa al teu costat. És una de les molt poques grutes d'Europa —i del món— que es pot creuar en moto o en cotxe. Si passes per l'Arieja, és una parada que no .. perdó, que no hauries d'ometre.
DADES DE LA COVA
- Longitud total: 2.100 m de desenvolupament
- Túnel de carretera: 410 m (D119)
- Entrada sud (Porta de l'Arisa): 51 m d'alçada, 48 m d'ample
- Altitud: 370 m
- Riu: Arisa
- Massís: Plantaurel (Pirineus)
- Coordenades: 43,069° N, 1,355° E
L'EXPERIÈNCIA MOTERA
Arribes-hi per la D119 des de Foix (uns 30 Km cap al nord-oest) o des de Saint-Girons (25 Km cap al sud-oest). El tram que condueix fins a la cova ja és agradable: carretera departamental, vistes sobre la vall de l'Arisa, trànsit moderat.
I de cop, sense avís, la carretera entra dins la muntanya. La boca sud és immensa: 51 metres d'alçada, gairebé com un arc de triomf natural. Circules uns 410 metres a l'interior, amb el sostre de roca calcària sobre teu i el riu Arisa fluint al costat. La il·luminació és escassa, així que cal tenir els llums encesos. La sensació és única: no és un túnel excavat amb dinamita, és una cova natural que la natura va crear al llarg de milions d'anys i que la carretera ha aprofitat.
A la sortida nord, el paisatge canvia completament i et trobes al poble del Mas d'Azil, amb els seus carrers tranquils i el museu prehistòric.
UNA COVA AMB 50.000 ANYS D'HISTÒRIA
La cova no és només un túnel fotogènic. És un dels jaciments arqueològics més importants del Pirineu francès. Ha estat ocupada per humans des de fa més de 50.000 anys, en diferents èpoques:
Aurinyacià (~40.000-28.000 aC): Primers humans moderns a Europa. A la cova s'han trobat eines de sílex d'aquest període.
Magdalenià (~17.000-12.000 aC): L'època daurada de la cova. D'aquest període prové el famós Faon dels ocells, un propulsor de llança tallat en ivori de ren amb un relleu d'un petit cérvol i ocells. Té uns 15.000 anys i és una de les peces d'art prehistòric més destregues d'Europa. Avui es conserva al Museu de Tolosa.
