DUES VALLS, DOS CARÀCTERS
El Col de Marie Blanque és un d'aquells colls que no busquen protagonisme. No és el més alt, no és el més famós, i probablement per això és tan maco. Amb 1.035 metres, connecta la Vallée d'Aspe amb la Vallée d'Ossau a través de la D294, una carretera estreta que serpenteja per un paisatge de pastures altes i bosc dens sense demanar res a canvi. Només que l'hi donis.
Ha estat escenari del Tour de France unes quinze vegades — l'última el 2023 — i cada cop que hi passa el gran bucle, els ciclistes descobreixen el que els moters ja sabem: que hi ha colls que es gaudeixen més amb el motor en marxa que amb les cames cremant.
LA VERTENT EST: DES DE BIELLE
Si venim des de Bielle per la D934, l'ascensió és amable. Uns 11 Km amb un pendent mitjà del 5% — res que una moto no faci amb un somriure. Els primers quilòmetres travessen Bilhères-en-Ossau, un poblet on val la pena aturar-s'hi si necessiteu fer benzina o simplement estirar les cames. Després el paisatge s'obre i apareix el Plateau du Bénou, una mena d'altiplà a uns 900 metres on la carretera es relaxa i les vistes es fan àmplies.
Des del Bénou fins al cim, el pendent es nota una mica més — algun revolt et demana posar-hi una marxa menys — però res que trenqui l'harmonia del trajecte. L'asfalt és bo, el trànsit és escàs, i cada revolt que tanques et regala una perspectiva nova de la vall d'Ossau darrere teu.
LA VERTENT OEST: DES D'ESCOT
L'altra cara de la moneda. Des d'Escot, per la N134 i la D294, el Marie Blanque es converteix en una altra cosa. Nou quilòmetres amb un pendent mitjà del 7,7% i un desnivell de 700 metres que es fan notar des del primer revolt.
