
Les ruïnes del castell de Maella, des de l'interior del recinte. Imatge de Deosringas, CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons.
Maella és un poble de parla catalana en terra d'Aragó: el municipi pertany al Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa, i històricament s'ha comptat dins el Matarranya. Són 2.158 veïns (2025), 303 metres d'altitud i 174,88 Km², a la vora dels rius Matarranya i Algars. A 21 Km de Caspe i a 121 Km de Saragossa.
Per als moters ruters, el poble val la visita per dues coses que es poden fer en el mateix dia: el castell, dalt del turó, i les ruïnes del monestir de la Trapa de Santa Susana, a poc més de 5 Km pel camí de Fabara.
I al poble, què hi ha
Abans de pujar al castell, el poble es pot girar en cinc minuts: hi ha la casa natal de l'escultor Pau Gargallo, que li dona nom al museu on es cull la clau del monestir; l'ermita de Santa Bàrbara, dalt de tot; i l'església i el convent de Santa Maria i l'església de Sant Llorenç. El poble és agermanat amb Vivonne, a França, i el gentilici és maellà i maellana.
El castell, o castell del comte d'Aranda
Se'l coneix amb dos noms: castell de Maella i castell del comte d'Aranda, perquè la casa que el va convertir en palau va rebre el títol de comte. És Bé d'Interés Cultural des del 2006.
La vila es va conquerir al segle XII i el castell va passar a l'Orde de Calatrava, que en va ser el senyor durant segles. El que es veu avui, però, no és la fortalesa medieval sinó el palau que s'hi va aixecar al segle XVI amb Miguel Pérez de Almazán, secretari dels Reis Catòlics, que el va ampliar i hi va fer gravar les armes de la casa. Després van venir els Abarca de Bolea, els comtes d'Aranda, que li van donar el segon nom.
La ruïna és de les guerres carlines. El general Cabrera el va prendre i un incendi el va deixar com és ara, el 1837.
Què queda: dos recintes emmurallats sobre el turó, amb el palau de planta rectangular d'uns 20 metres de costat i uns 4.000 m² a l'interior. A la cara nord hi ha cinc torres rodones (cubs) enganxades al mur, i a l'est la rampa d'accés. A l'interior s'hi veuen portades gòtiques tardanes: una amb un arc en ziga-zaga i un escut flanquejat per dos lleons, i una altra de mig punt amb l'escut a la clau. També es conserven portes, arcs i motllures de la decoració gòtica-plateresca.
