On rodar per Espanya i Portugal? Consells de Duncan i Oly per descobrir les millors carreteres

Si algun cop us heu preguntat on trobar les millors carreteres per a la moto a la Península Ibèrica, aquest article us interessarà. Duncan Gough, expert en viatges per Espanya, i Oly, del canal Motorcycle Tours To Spain, comparteixen més de vint anys d'experiència rodant per carreteres de la zona. A continuació, resumim els seus consells, rutes preferides i trucs per planificar sortides inoblidables.

El nord d'Espanya: més enllà dels Picos de Europa

Els Picos de Europa són un clàssic que tothom vol visitar, però Duncan adverteix que poden resultar decebedors si hi aneu amb massa expectatives. La zona és petita, d'uns tres-cents cinquanta quilòmetres quadrats, i amb un parell de dies n'hi ha prou per recórrer-la. Hi ha una única carretera principal que la travessa, així que els caps de setmana s'omple de motos i pot arribar a resultar saturada. Duncan ho compara amb Buckingham Palace: cal veure-ho un cop perquè és emblemàtic, però no esperis un paradís solitari.

Dins dels Picos, val la pena aturar-se a Covadonga i als miradors de Santa Catalina i del Fitu. Santa Catalina ofereix vistes impressionants sobre el congost de l'Hermida, mentre que el Fitu, a l'interior des de Ribadesella, permet veure la costa des de dalt.

Cantàbria: l'alternativa autèntica

Però si busqueu veritable aventura i carreteres sense gent, Duncan recomana travessar el pont de Rano i endinsar-vos a les muntanyes de Cantàbria, just al nord dels Picos. En vint minuts deixeu enrere les motos i entreu en un territori salvatge on habita l'ós bru. Hi trobareu valls profundes, congosts espectaculars i poblets espanyols minúsculs i autèntics, allunyats del turisme massiu. És, segons els dos experts, el veritable tresor del nord d'Espanya.

Història viva: Covadonga i el rei Pelayo

A Covadonga no només hi ha paisatge, sinó també una de les pàgines més importants de la història d'Espanya. Quan els musulmans van conquerir gairebé tota la Península, un petit reducte cristià va resistir a Astúries. El rei Pelayo va aconseguir unir grups cristians molt diversos, bascos i gots, i va formar un exèrcit d'uns tres mil homes. Enfront d'ells, deu mil soldats. Pelayo va aprofitar la geografia del congost: va bloquejar una sortida amb els propis carros de l'enemic i l'altra amb els seus homes. Va perdre la meitat dels seus soldats, però van derrotar l'exèrcit enemic. Avui, a Covadonga hi ha la cova de Santa Maria, la basílica i estàtues que recorden aquella gesta.

Portugal: carreteres que no us podeu perdre

Quan es creua la frontera cap a Portugal, la carretera que baixa directament cap a Bragança, passant per Mondim de Basto, és espectacular. Duncan la descriu com una carretera que us deixarà bocabadats.

Una altra imprescindible és la N103, entre Bragança i la zona de Vila Real i Baião. Fa dècades que Duncan la va descobrir llegint mapes en paper: com que al costat espanyol hi ha una autopista important, els camions van per allà i deixen la N103 pràcticament lliure. El resultat és una carretera amb asfalt excel·lent, revolts constants i molt pocs vehicles.

Quant a la mítica N2, que travessa Portugal de nord a sud, tots dos coincideixen que la meitat sud és millor que la meitat nord. No us obsessioneu amb seguir-la religiosament només perquè és famosa; deixeu-vos portar per les alternatives locals.

La ruta del Douro: la frontera natural

Una de les rutes preferides de Duncan és seguir el riu Douro per la riba portuguesa, amb Espanya just a l'altra banda de l'aigua. És una zona absolutament fantàstica, amb preses, miradors metàl·lics sobre els embassaments i paisatges de vinyes. Duncan prefereix aquesta zona a la part nord de la N2.

Serra da Estrela: el sostre de Portugal

A Serra da Estrela, la muntanya més alta de Portugal, val la pena dedicar-hi un parell de dies. Al cim, el Torre, hi ha un observatori, cafè i botigues de records. La carretera que baixa cap a Manteigas és memorable: busqueu la roca de l'Illa de Pasqua i més endavant trobareu botigues de records. Atenció, aquests comerços només accepten efectiu; hi ha hagut problemes amb targetes.

La baixada cap a Covilhã és espectacular, plena de revolts i un túnel impressionant. Si hi aneu a l'hivern, tingueu en compte que la policia de trànsit pot aturar-vos al cim perquè hi ha marques que filmen models nous de cotxes esportius coberts.

Duncan insisteix en alguns principis bàsics que han funcionat durant anys:

Eviteu la costa i les autopistes de peatge. Les carreteres grogues del mapa són autopistes construïdes per ser ràpides i planes. Són difícils de deixar i van per les zones més avorrides del terreny.

Llegiu mapes en paper. Duncan descobreix les millors carreteres mirant on van els camions i anant per on no n'hi haurà. Si hi ha una autopista nova, la carretera vella queda lliure i sol ser molt més divertida.

Espanya és un país buit. La població es concentra en grans ciutats; l'interior és enormement buit. Això vol dir quilòmetres i quilòmetres de carreteres amb revolts i sense trànsit.

Respecte pel territori

Cal tenir present que els incendis forestals han afectat fortament parts de Portugal i el corridor entre els Picos i Rano. Rodar amb respecte i precaució per aquestes zones és essencial.

Per concloure

Tant si sou de sortides curtes de cap de setmana com de travesses de diversos dies, la Península Ibèrica ofereix carreteres de somni per a tots els gustos. El truc està en allunyar-se dels llocs més massificats, agafar mapes en paper i deixar-vos portar per les valls i congosts que no surten a les guies turístiques. Com diu Duncan: travessa el pont de Rano i durant una setmana no veuràs una altra moto.

Article basat en el vídeo "Not Sure Where To Ride In Spain? Duncan and Oly Share Their Knowledge" del canal Motorcycle Tours To Spain. Per a més informació, podeu consultar el web de Duncan Gough a duncan-spanish-travel.com.