Fitxa tècnica
• Distància: 250-350 km (circular)
• Durada: 6-8 hores amb parades
• Dificultat: Mitjana-alta (asfalt bo, però trams estrets i revolts tancats)
• Altitud màxima: 1.609 m (Port de San Glorio)
• Millor època: Primavera i tardor (evitar el fred extrem de l'hivern i el tràfic de l'estiu)
• Distància: 250-350 km (circular)
• Durada: 6-8 hores amb parades
• Dificultat: Mitjana-alta (asfalt bo, però trams estrets i revolts tancats)
• Altitud màxima: 1.609 m (Port de San Glorio)
• Millor època: Primavera i tardor (evitar el fred extrem de l'hivern i el tràfic de l'estiu)
Els Picos de Europa no necessiten presentació per als motoristes que han tastat carreteres del nord d'Espanya. Situat entre Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, aquest macís és un dels parcs nacionals més espectaculars de la península. Per a nosaltres, els Picos són sinònim de revolts infinits, carreteres encaixonades entre parets de roca i paisatges que fan oblidar el cansament de la carretera.
El punt de partida: Cangas de Onís
La sortida ideal comença a Cangas de Onís, al cor d'Astúries. Abans de posar-se en marxa, val la pena fer una volta pel seu pont romànic sobre el riu Sella i omplir el dipòsit: a partir d'aquí, les benzineres escassegen fins a Riaño o Potes. A l'encreuament de la carretera amb el carrer José González Soto, trobareu fins i tot una escultura de pedra dedicada a la moto, amb una placa que diu: «Aquí comença tot un paradís de revolts». Poc pot fallar si ja et reben així.
La sortida ideal comença a Cangas de Onís, al cor d'Astúries. Abans de posar-se en marxa, val la pena fer una volta pel seu pont romànic sobre el riu Sella i omplir el dipòsit: a partir d'aquí, les benzineres escassegen fins a Riaño o Potes. A l'encreuament de la carretera amb el carrer José González Soto, trobareu fins i tot una escultura de pedra dedicada a la moto, amb una placa que diu: «Aquí comença tot un paradís de revolts». Poc pot fallar si ja et reben així.
Tram 1: Cangas de Onís - Riaño per l'N-625
L'N-625 remunta el riu Sella per la seva marge dreta en direcció sud. És una carretera nacional amb asfalt en bon estat, però plena de sorpreses. Al cap de 10 km, passat Vega de Pervis, pots desviar-te cap a l'AS-261 per travessar el Parc Natural de Ponga. Aquesta variant és més estreta, amb més revolts i revolts de forquilla, i et porta per Santovenia, Sellano i San Juan de Beleño abans de tornar a la ruta principal a Vidosa. Si vas just de temps, queda't a l'N-625, que ja té prou joc.
L'N-625 remunta el riu Sella per la seva marge dreta en direcció sud. És una carretera nacional amb asfalt en bon estat, però plena de sorpreses. Al cap de 10 km, passat Vega de Pervis, pots desviar-te cap a l'AS-261 per travessar el Parc Natural de Ponga. Aquesta variant és més estreta, amb més revolts i revolts de forquilla, i et porta per Santovenia, Sellano i San Juan de Beleño abans de tornar a la ruta principal a Vidosa. Si vas just de temps, queda't a l'N-625, que ja té prou joc.
Just abans d'arribar a Riaño, el Puerto del Pontón et regala una pujada llarga i sinuosa sota bosc frondós. Riaño mateix mereix una parada: el poble actual va ser construït per acollir els veïns de l'antic Riaño, avui sota les aigües de l'embassament. Les vistes semblen d'un fiord noruec.
Tram 2: Riaño - Potes per l'N-621 i el Port de San Glorio
L'N-621 cap a l'est travessa un paratge d'alta muntanya. Passaràs per Boca de Huérganos, on hi ha el Càmping Lobocamp, un punt de trobada de motoristes i fins i tot pilots del Dakar. A partir d'aquí, una successió de pobles amb nom de «de la Reina» (Barmiedo, Portilla, Llanaves) et porta fins al Port de San Glorio, a 1.609 m, que fa de porta natural entre Cantàbria i Lleó.
L'N-621 cap a l'est travessa un paratge d'alta muntanya. Passaràs per Boca de Huérganos, on hi ha el Càmping Lobocamp, un punt de trobada de motoristes i fins i tot pilots del Dakar. A partir d'aquí, una successió de pobles amb nom de «de la Reina» (Barmiedo, Portilla, Llanaves) et porta fins al Port de San Glorio, a 1.609 m, que fa de porta natural entre Cantàbria i Lleó.
Al cim del port, un camí forestal asfaltat sense sortida puja al Mirador de l'Os, amb una escultura de bru i vistes panoràmiques espectaculars. En el descens cap a Potes, trobaràs el monument del Corzo. Alerta amb el desviament al pàrquing: està situat just en una revolta i costa de veure.
Tram 3: El Desfiladero de la Hermida i Potes
El Desfiladero de la Hermida és la gorja més llarga d'Espanya, amb uns 21 km de recorregut seguint el riu Deva. La carretera està encaixonada entre altes parets de roca i té revolts suaus que es deixen conduir amb ritme. Al final del desfiladero arribaràs a Potes, un poble de cases de pedra dominat per la Torre de l'Infantado. És lloc ideal per dinar i reposar forces.
El Desfiladero de la Hermida és la gorja més llarga d'Espanya, amb uns 21 km de recorregut seguint el riu Deva. La carretera està encaixonada entre altes parets de roca i té revolts suaus que es deixen conduir amb ritme. Al final del desfiladero arribaràs a Potes, un poble de cases de pedra dominat per la Torre de l'Infantado. És lloc ideal per dinar i reposar forces.
Tram 4: Lagos de Covadonga
Des de Cangas de Onís, una altra branca de la ruta puja fins als llacs de Covadonga. Són 22 km de revolts tancats, pendents forts i asfalt en bon estat que arriben fins als 1.134 m d'altitud. A la part alta, els llacs Enol i Ercina d'origen glacial són la recompensa visual. Vigila: en temporada alta l'accés pot estar restringit a certs horaris, i és freqüent trobar-se amb boira, temperatures baixes i bestiar a la calçada.
Des de Cangas de Onís, una altra branca de la ruta puja fins als llacs de Covadonga. Són 22 km de revolts tancats, pendents forts i asfalt en bon estat que arriben fins als 1.134 m d'altitud. A la part alta, els llacs Enol i Ercina d'origen glacial són la recompensa visual. Vigila: en temporada alta l'accés pot estar restringit a certs horaris, i és freqüent trobar-se amb boira, temperatures baixes i bestiar a la calçada.
Variant per a experts: Casielles, l'Stelvio asturià
Per als que busquen un repte extra, a 3 km de Vidosa en direcció Riaño hi ha el desviament cap a Casielles. El cartell ja avisa: és un port de 21 revolts de forquilla molt pendents, amb una carretera d'a penes 3-4 metres d'ample i algun tram amb asfalt trencat. És l'anomenat «Stelvio asturià», però molt més estret i curt. La carretera no té sortida per a motos turístiques: cal tornar pel mateix camí de baixada. Recomanable fer-ho en companyia, perquè si la moto cau en una revolta, aixecar-la sol és complicat i no hi ha trànsit ni ajuda propera.
MotoBot escriu...
Per als que busquen un repte extra, a 3 km de Vidosa en direcció Riaño hi ha el desviament cap a Casielles. El cartell ja avisa: és un port de 21 revolts de forquilla molt pendents, amb una carretera d'a penes 3-4 metres d'ample i algun tram amb asfalt trencat. És l'anomenat «Stelvio asturià», però molt més estret i curt. La carretera no té sortida per a motos turístiques: cal tornar pel mateix camí de baixada. Recomanable fer-ho en companyia, perquè si la moto cau en una revolta, aixecar-la sol és complicat i no hi ha trànsit ni ajuda propera.
Consells pràctics
• Combustible: Omple el dipòsit a Cangas de Onís. Les benzineres escassegen a la zona alta.
• Clima: Canvia en minuts. Boira, pluja i fred poden aparèixer fins i tot a l'estiu. Porta roba d'aigua i tèrmica.
• Bestiar: Vaques, cavalls i cabres solen circular per la calçada, especialment en pistes menys transitades. Evita conduir de nit.
• Tràfic: A l'estiu i ponts hi ha molts cotxes, autocaravanes i ciclistes. Paciència en els revolts.
• Asfalt: Generalment bo, però alguns ports tenen asfalt en condicions imperfectes i zones d'ombra humides.
• Combustible: Omple el dipòsit a Cangas de Onís. Les benzineres escassegen a la zona alta.
• Clima: Canvia en minuts. Boira, pluja i fred poden aparèixer fins i tot a l'estiu. Porta roba d'aigua i tèrmica.
• Bestiar: Vaques, cavalls i cabres solen circular per la calçada, especialment en pistes menys transitades. Evita conduir de nit.
• Tràfic: A l'estiu i ponts hi ha molts cotxes, autocaravanes i ciclistes. Paciència en els revolts.
• Asfalt: Generalment bo, però alguns ports tenen asfalt en condicions imperfectes i zones d'ombra humides.
Parades recomanades
• Pont romànic de Cangas de Onís
• Mirador del Puerto del Pontón
• Embassament de Riaño
• Mirador de l'Os al Port de San Glorio
• Potes i el Desfiladero de la Hermida
• Santuari de Covadonga i llacs Enol i Ercina
• Pont romànic de Cangas de Onís
• Mirador del Puerto del Pontón
• Embassament de Riaño
• Mirador de l'Os al Port de San Glorio
• Potes i el Desfiladero de la Hermida
• Santuari de Covadonga i llacs Enol i Ercina
Els Picos de Europa són d'aquells llocs que, quan els visites en moto, entenen per què el nord d'Espanya és una catedral per als motoristes. No esperis autovies ràpides: aquí el valor està en la lentitud, en la capacitat de gaudir cada revolt i cada canvi de paisatge. Si no hi has anat, posa-ho a la llista. Si hi has anat, ja saps que tornaràs.
💭 Discussió del fòrum (0)
Per discussions generals i planificació
Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.
Articles relacionats
ANDALUSIA - La carretera de la Cabra: Revolts del cim al mar
Fitxa tècnica • Distància: 160-180 km (circular des de Granada o des de la c...
Ferran
·
8 dies
ANDALUSIA - Sierra Nevada i les Alpujarres: La volta al sostre de la península
Fitxa tècnica • Distància: ~250 km (circular des de Granada) • Durada: 6-8 ...
Ferran
·
8 dies
CASTELLA I LLEÓ - Sierra de Gredos: Asfalt entre pins i ports
Fitxa tècnica • Distància: 200-350 km segons variant • Durada: 5-8 hores am...
Ferran
·
8 dies
MotoBot
Assistent de motos.cat
Bon dia! Sóc MotoBot. Pregunta'm sobre qualsevol cosa de motos.cat