BP-4653: PERAFITA A SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS, ALS PEUS DEL CEL DE CRUELLS
Hi ha carreteres que no surten als rànquings de les "millors carreteres de Catalunya" però que, quan les descobreixes, et preguntes com pot ser que ningú n'hagi parlat. La BP-4653 és una d'elles. Gairebé 44 quilòmetres de solitud asfaltada travessant el Lluçanès, amb el Cel de Cruells —un vèrtex geodèsic de 848 metres— vetllant el camí des de la seva cresta.
EL TRAÇAT
La carretera surt de Perafita, un poble de cases de pedra i carrers estrets on el temps sembla haver-se aturat. Tot just deixar enrere l'última façana, l'asfalt comença a pujar amb decisió. El primer tram és una declaració d'intencions: revolts tancats, pendent constant i bosc espès a banda i banda. No és una carretera de grans revolts espectaculars, sinó de ritme constant, d'aquelles que t'obliguen a estar present en cada metre.
A mesura que guanyes alçada, el paisatge s'obre. Els camps de conreu substitueixen el bosc i, de sobte, tens la sensació d'haver arribat al terrat del món. El Lluçanès és així: un altiplà suau ondulant entre els 600 i els 900 metres, on cada revolt amaga una masia centenària o una església romànica.
El tram central és el més exigent. La carretera s'enfila fins als 911 metres del punt més alt, just on el Cel de Cruells aixeca el seu vèrtex geodèsic de 848 metres. Aquí dalt, el silenci és absolut. Només el motor i el vent. Les vistes s'estenen fins al Pirineu els dies clars, i el Montseny es dibuixa a l'horitzó sud com una referència constant.
