A la muntanya de Verdera, al cor del Cap de Creus, s'aixeca el monestir de Sant Pere de Rodes. Des de les seves ruïnes es gaudeix d'una vista excepcional sobre les badies del Port de la Selva i de Llançà. És l'exemple més notable de romànic autòcton català, síntesi de corrents arquitectònics i artístics que el fan únic a Europa.
Orígens mil·lenaris
La llegenda remunta l'origen del monestir al segle VII, però les primeres notícies documentades daten de l'any 878, quan apareix com una simple cel·la dependent del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 945, gràcies a les actuacions del magnat Tassi i el seu fill Hildesind, es va convertir en un monestir benedictí independent, sotmès només al control de la Santa Seu.
L'esplendor
Del segle XI al XIV, Sant Pere de Rodes va ser el principal centre espiritual del comtat d'Empúries. Les seves possessions s'estenien pels comtats de Peralada, Empúries, Rosselló, Besalú i Girona, i fins i tot als allunyats d'Osona, el Pallars i el Vallès. Es va convertir en un gran poder feudal i centre de pelegrinatge.
L'església
L'església és de planta basilical amb tres naus, transsepte i tres absis semicirculars. La nau central es cobreix amb volta de canó i els laterals amb volta de quart de cercle. Els quatre arcs torals, lleugerament ultrapassats, descansen sobre pilars amb doble ordre de columnes superposades. Els capitells del primer nivell són d'estil corinti, amb fulles d'acant i motius zoomorfes; els del nivell superior presenten motius geomètrics i vegetals.
L'arc triomfal és de ferradura, un element que connecta amb la tradició visigòtica i preromànica. La cripta, accessible des de la girola, presenta volta anular. La capella de Sant Miquel, sobre el braç septentrional del transsepte, té el coronament emmerletat.
El claustre i les dependències
El claustre, situat a migdia de l'església, presenta una planta lleugerament trapezoïdal. Les galeries s'obren amb dobles parelles de columnes alternades amb pilars massissos: 44 columnes amb capitells decorats i vuit pilars. Al mig del pati, un brocal de cisterna renaixentista de marbre.
Les dependències monacals s'organitzen al voltant del claustre: sala capitular, arxiu, biblioteca a llevant; refectori, rebost i cuina a migdia; celler i porteria a ponent. La casa de l'abat, a l'extrem nord-est, conserva finestres geminades amb columnetes i capitells decorats. Tot el conjunt és coronat per merlets.
La portada del mestre de Cabestany
L'església va tenir una portada monumental esculpida pel mestre de Cabestany a la segona meitat del segle XII. Va ser completament espoliada. Només queden in situ dos carreus de marbre blanc amb frisos vegetals. Elements de la portada es conserven al Museu Frederic Marès de Barcelona.
Decadència i recuperació
La prosperitat es va trencar al segle XIV amb l'expansió de la pesta negra. La pirateria, el bandolerisme i les guerres contra França van agreujar la situació. El 1797, la comunitat va abandonar definitivament el monestir. El 1821 es va dissoldre.
La Generalitat de Catalunya va emprendre les primeres obres de restauració el 1935, represes el 1973 pel Ministeri de Cultura i continuades pel Departament de Cultura. Les principals obres es van donar per acabades el 1999.
Visitar Sant Pere de Rodes
El monestir és obert a la visita tot l'any. La pujada des del Port de la Selva ofereix unes vistes espectaculars sobre el Cap de Creus. Al costat hi ha les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes i el castell de Sant Salvador de Verdera.
S'hi arriba per la GI-612 des del Port de la Selva o per la carretera de la Selva de Mar. La combinació de patrimoni romànic, paisatge del Cap de Creus i les cales properes en fa una sortida completa.
Salut i bona ruta.
