El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és el conjunt monàstic habitat més gran d'Europa. Fundat el 1150 pels monjos cistercencs de l'abadia de Fontfreda, s'aixeca al peu de les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà. Des de 1991 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La fundació
Ramon Berenguer IV va cedir les terres després de conquerir Lleida als sarraïns. La finalitat era doble: crear un focus de cristianització i conrear terres ermes. El 1151 va arribar el primer grup de monjos i el 1153, dotze van prendre possessió definitiva. Van començar la construcció de l'església, consagrada a Santa Maria seguint la tradició mariana de l'Orde del Cister.
El panteó reial
Pere el Cerimoniós va decidir el 1340 convertir Poblet en panteó oficial del Casal d'Aragó. Va encarregar les obres a mestre Aloi, Jaume Cascalls i Jordi de Déu, alguns dels millors escultors del país. Els sepulcres, tallats en alabastre de Beuda, tenien figures jacents amb lleons als peus (símbol de força) i les reines amb gossos (símbol de fidelitat).
Hi descansen Alfons el Cast, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Martí l'Humà, Carles de Viana i d'altres monarques de la Corona d'Aragó. Les despulles van patir un llarg pelegrinatge: saquejades el 1835, recollides pel rector de l'Espluga de Francolí, traslladades a la catedral de Tarragona el 1843 i finalment retornades a Poblet el 4 de juny de 1952.
Arquitectura
El conjunt ocupa més de 18.000 m². L'església és de planta basilical amb tres naus, transsepte i tres absis. El cimbori, construït abans de 1339, corona el creuer. El Claustre Major, gòtic, va ser edificat el 1313 per ordre de Jaume II, substituint un de romànic del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori.
La Porta Reial, d'estil gòtic, és l'entrada monumental al recinte emmurallat. Martí l'Humà s'hi va fer construir un palau a la vora. Pere el Cerimoniós va fortificar el monestir amb muralles, dotze torres de defensa i portals de fàcil protecció. L'abat Francesc Oliver de Boteller va fer recobrir els poms de la porta amb or, d'on ve el nom de Porta Daurada.
Poder i cultura
El senyoriu de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, amb jurisdicció sobre set baronies i setanta pobles. Es deia que el seu abat podia desplaçar-se dels Pirineus a València sense sortir dels propis dominis. Dos abats, Juan Payo Coello i Francesc Oliver de Boteller, van ser presidents de la Generalitat.
La biblioteca va ser un focus cultural important. El manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I va ser copiat a Poblet per encàrrec de l'abat Copons el 1343.
La destrucció i la recuperació
El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van ser expulsats i el monestir va quedar abandonat. Els saquejadors van buscar tresors amagats i van escampar les despulles reials per terra de l'església. Alfons XIII, en visitar-lo el 1921, va declarar que era «una vergonya nacional».
La restauració va començar el 1930 sota la presidència d'Eduard Toda. El 1940 s'hi va reinstal·lar una comunitat cistercenca, els primers monjos des de feia 105 anys. El 1991 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat i el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Visitar Poblet
El monestir és obert a la visita tot l'any. Hi ha visites guiades que recorren l'església, el panteó reial, el claustre major, el refetor i les diferents dependències. La durada és d'unes dues hores. Al costat hi ha el Paratge Natural de Poblet, amb excursions pel bosc i una cinquantena de fonts naturals.
S'hi arriba per la C-14, entre Montblanc i l'Espluga de Francolí. La distància des de Barcelona és d'uns 120 km per l'AP-2.
Salut i bona ruta.
