No és una carretera per anar-hi a fons a buscar el crono, sinó per assaborir-la revolt a revolt, amb un ritme fluid i l'ull ben posat a l'asfalt.
PER QUÈ ENAMORA A QUALSEVOL MOTER?
Bracons té caràcter. Té l'aire de les collades clàssiques de tota la vida: asfalt ben treballat, enclotada entre muntanyes, envoltada de fagedes i amb rampes de desnivell fort d'aquelles que t'obliguen a jugar amb el canvi.
El millor de la ruta és que és molt agraïda per a qualsevol mena de muntura:
- Amb una Naked: gaudeixes de valent jugant amb el pes a les forquilles més tancades.
- Amb una Trail: gaudeixes d'una postura dominant i una visió perfecta per sobre dels guarda-raïls.
- Amb una Sport-Touring: pots deixar fluir el ritme enllaçant revolts en tercera amb total comoditat.
Aquí no es ve a fer postureig de terrasseta; es ve a gastar els flancs del pneumàtic amb ganes.
ELS "TRUCS" DE BRACONS (EL QUE HAS DE SABER)
A Bracons s'hi ha d'anar amb cap. L'entorn és preciós, però té les seves trampes i la muntanya no perdona. Si hi vas, apunta-t'ho:
- Compte amb les ombres i la humitat: en ser una zona molt boscosa, a les obagues la carretera triga hores a assecar-se. Te la pots trobar ben xopa a primera hora del matí, encara que faci un sol de justícia.
- Les forquilles de la banda d'Osona: hi ha un parell de revolts de 180 graus molt tancats i amb fort desnivell de pujada. Entra-hi amb la marxa curta i el dit a l'embragatge per si de cas.
- El perill de les fulles a la tardor: si hi vas entre octubre i novembre, el paisatge és de postal, però l'asfalt es converteix en una pista de patinatge per culpa de les fulles caigudes de la fageda.
- Compte amb els ciclistes, el bestiar i el poc trànsit que hi ha: és un port molt cotitzat per a ciclistes i, de tant en tant, et pots trobar alguna vaca o un tractor prop de les masies superiors, i un parell de cotxes aparcats a dalt de tot.
COM ENLLAÇAR-LA PER FER LA SORTIDA RODONA
Bracons per si sola és curta (uns 15-20 km de corbes pures), així que el millor és fer-la servir com a plat fort d'una ruta més llarga. Des del fòrum us proposem aquestes combinacions:
- El Cercle d'Osona-Garrotxa: surt de Vic, puja cap a Manlleu i Torelló, corona Bracons, baixa cap a Olot per la Vall d'en Bas, i torna per Santa Pau (GI-524) direcció Banyoles o per Capsacosta.
- L'enllaç cap al Ripollès: un cop baixes a la Garrotxa, pots agafar l'autovia de la C-26 cap a Ripoll i rematar el matí pujant cap a Sant Joan de les Abadesses o fent la Collada de Toses.
L'apunt moter: si veniu de la banda d'Osona, un punt mític de parada per fer el briefing de la ruta o fer el cafè és a Torelló o Sant Pere de Torelló. Si veniu de la Garrotxa, qualsevol restaurant de la Vall d'en Bas us fotrà un esmorzar de forquilla dels que fan història.
Anàlisi N-REVOLTS de la Collada de Bracons
Amb 24 km de recorregut i una sinuositat d'1,83 —la carretera fa gairebé el doble de quilòmetres que la línia recta entre els dos extrems—, la Collada de Bracons és, en estat pur, una successió contínua de revolts. Però la dada que la defineix de veritat és la combinació entre aquesta alta sinuositat i les poques forquilles (només 2 revolts de ferradura en tot el tram, 0,08/km): no és un coll tècnic de gir tancat i primera marxa, sinó un traçat fluid, de corbes amples i encadenades que conviden a portar un ritme constant sense haver de frenar a fons. Això explica un IRP de 7,4 (clarament revirada en la sensació del motorista) acompanyat d'una dificultat moderada (IDif 5,5): gira molt, però perdona. I és precisament aquesta barreja —molta corba, poca ferradura— la que dispara l'índex de diversió fins a 8,3 (IDiv), un dels valors més alts de la zona. En llenguatge N-REVOLTS: la Collada de Bracons no és el coll que et fa suar, és el que et fa somriure dins del casc. El pas perfecte per gaudir del balanceig de la moto entre Osona i la Garrotxa.
EN RESUM
Si tens ganes d'una escapada de matí amb gust de muntanya autèntica, la Collada de Bracons mai falla. És d'aquells punts on, cada vegada que hi tornes, penses: "Que bé que s'està sobre la moto".
I vosaltres, quina banda preferiu per pujar-hi? Osona o la Garrotxa? Ens veiem als comentaris!