La carretera de La Trona: de Sant Boi de Llucanès a Sant Hipòlit de Voltregà

LA CARRETERA DE LA TRONA: DE SANT BOI DE LLUCANÈS A SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

Hi ha carreteres que es fan curtes perquè el paisatge t'atrapa. La carretera de La Trona, entre Sant Boi de Llucanès i Sant Hipòlit de Voltregà, és una d'aquestes. Gairebé vint-i-vuit quilòmetres que travessen el cor del Llucanès, baixen cap a la Plana de Vic i et deixen a les portes del Voltreganès, amb tretze paelles i prou revolts per mantenir-te ocupat tota l'estona.

Aquesta no és una carretera que trobaràs als rànquings de les millors carreteres de Catalunya. No té glòria mediàtica ni colls de dos mil metres. Però qui la coneix sap que és una de les millors combinacions de traçat, paisatge i tranquil·litat que es poden trobar al Prepirineu. El trànsit és mínim, el ferm és bo, i la carretera serpenteja amb una naturalitat que fa pensar que qui la va traçar anava en moto.

Sortint de Sant Boi de Llucanès, a uns 860 metres d'altitud, la carretera s'obre camí cap al sud-est. Els primers quilòmetres són una baixada suau per l'altiplà del Llucanès: camps de conreu, masies de pedra, roures que fan ombra a les cunetes. La carretera encara és ampla, els revolts són oberts, i el paisatge és el d'un altiplà tranquil on el temps passa més lentament que a la costa.

Però de seguida el terreny comença a trencar-se. La carretera entra en una zona de valls i carenes on els revolts es tanquen i la pendent augmenta. Aquí és on comença el tram de La Trona, el cor de la ruta. Tretze paelles en un espai relativament curt, revolts que s'encadenen sense pausa, i un paisatge que canvia a cada revolt: bosc de pi i alzina, camps de conreu als fons de vall, i masies centenàries que miren la carretera des de dalt dels turons.

Amb un IRP del 78% i una reviradesa d'1,65, la carretera de La Trona és una d'aquelles vies que demanen traçada neta. Els revolts són variats: n'hi ha de tancats que et demanen frenada amb motor, d'oberts que conviden a obrir gas, i d'alguns de contraflexió que et fan canviar de banda en qüestió de metres. La dificultat és moderada —un 60% segons l'anàlisi N-REVOLTS— però la concentració de revolts fa que no puguis distreure't ni un instant.

El que fa especial aquesta carretera és el canvi de paisatge. En pocs quilòmetres passaràs de l'altiplà del Llucanès —sec, obert, amb camps de cereals i masies escampades— als cingles i valls del Voltreganès, on el terreny es torna més abrupte i la vegetació més densa. El contrast és notable: dalt, el cel és ampla i l'horitzó llunyà; avall, la carretera s'encaixa entre cingles i el bosc t'envolta per tot arreu.

Entre revolt i revolt, la vista s'obre cap als cims del Prepirineu. Al nord, el Pirineu dibuixa la silueta de la serralada. A mesura que baixes, la plana de Vic s'estén davant teu, immensa, fins on arriba la vista. És un dels punts on val la pena aturar-se, agafar aire i mirar. Des de 888 metres d'altitud màxima fins als 494 del final, la carretera perd gairebé quatre-cents metres de desnivell en un descens continu que et fa sentir la moto sota els peus.

Sant Hipòlit de Voltregà, el final de la ruta, és un poble amb personalitat. A la vora del Ter, a tocar de la cinglera del Voltreganès, té un nucli històric que val la pena recórrer a peu. L'església de Sant Hipòlit, d'origen romànic, presideix el poble, i les cases de pedra del centre conserven els portals i les llindes dels segles XVII i XVIII. Si la calor apreta, el Ter és a pocs minuts i ofereix raons d'aigua fresca per estirar les cames.

Aquesta és una carretera que es pot fer en qualsevol direcció, però de Sant Boi a Sant Hipòlit el descens és més progressiu i el paisatge es transforma a cada revolt. De baixada cap a la plana, amb els revolts encadenant-se sense treva i el soroll del motor de fons, és fàcil oblidar que tens coses a fer. I això, per un moter, és el millor compliment que es pot fer a una carretera.

═══════════════════════════════════════════════════
 INFORME N-REVOLTS — Carretera de La Trona (Sant Boi de Llucanès – Sant Hipòlit de Voltregà)
═══════════════════════════════════════════════════

Distància: 27,8 Km
Desnivell positiu: 896 m
Paelles: 13

IRP: 78% — Alt. Revolts constants amb trams exigents de traçada tancada.
IDif: 60% — Dificultat moderada-alta. Bona combinació de revolts oberts i tancats.
IDiv: 80% — Alt. Gran varietat de trams i paisatges.
Sinuositat: 1,65 — Molt revirada. Carretera ideal per gaudir de la conducció.

La millor època per fer aquesta carretera és a la primavera i a la tardor. A l'estiu, la calor pot ser intensa al migdia als trams de la plana, i a l'hivern la boira és freqüent a primera hora al Llucanès. Porteu roba de capes: el canvi d'altitud és notable i la temperatura pot variar deu graus entre l'inici i el final.

Per fer benzina, a Sant Boi de Llucanès n'hi ha. A Sant Hipòlit de Voltregà també. Entremig, no compteu trobar-ne: planifiqueu-ho. La carretera no té revolts de visibilitat zero perillosos, però sí trams on la pendent i el revolt coincideixen i cal ser prudent, especialment a la tardor quan les fulles cobreixen l'asfalt.

El ferm és bo en general. Manteniu la traçada, gaudiu del camí i no tingueu pressa. Aquesta és una d'aquelles carreteres que fan venir ganes de tornar-hi l'endemà.

Ens veiem a la carretera! ✌️