trobada a l'estació de servei BP del Portal del Vallès, a la C-58 de Montcada i Reixac. Són nou moters i una moto més del que esperàvem —l'Arnau s'ha afegit a última hora— i l'ambient és el d'una sortida de diumenge que promet ser bona. La Volta al Puigsacalm és una ruta d'un dia que recorre 337 km per la Garrotxa i el Llucanès, amb una reviradesa del 47% i una dificultat mitjana-alta. No és una ruta per anar amb pressa. És una ruta per gaudir dels revolts, dels paisatges que canvien cada hora i d'un bany al migdia en unes gorgues que et deixen glaçat.
L'objectiu d'avui és fer la volta sencera al Puigsacalm, una muntanya de 1.351 metres que separa el Llucanès de la Garrotxa. Ens trobarem amb la Collada de Bracons, un dels ports més emblemàtics de la zona, amb unes vistes que van del Montseny al Pirineu. Passarem per Vidrà i Ciuret, poblets que semblen aturats al temps, i acabarem amb un bany a les Gorgues del Pla d'en Xurri, on el riu Gurn forma unes basses d'aigua cristal·lina que conviden a llençar-se-hi.
La ruta surt de Montcada i Reixac per la C-17 direcció nord, amb un tram inicial de 20 km per la mateixa carretera. Passem per la Garriga i arribem a Centelles, on la carretera comença a ser més interessant. El tram Centelles-Seva és el primer que et fa posar les mans al manillar: la carretera s'estreny, els revolts s'endureixen i el paisatge canvia de la plana del Vallès al Prelitoral. A Seva, la BV-5301 ens porta cap a la Collada de Bracons, un port de 1.132 metres que és el punt neuràlgic de la ruta. La pujada és constant, amb revolts tancats i vistes que es van obrint a cada gir. A dalt, la foto de rigor i els 15 minuts de parada obligada. Les vistes van del Montseny al sud fins al Pirineu al nord, amb el Puigsacalm just darrere nostre.
La baixada cap a la Vall d'en Bas és ràpida i divertida. La carretera serpenteja entre camps verds i cases de pedra, amb una reviradesa que fa que la moto s'inclini a cada revolt. La Vall d'en Bas és una de les zones més boniques de la Garrotxa: camps de conreu, rieres i masies escampades que semblen d'un altre temps. Continuem cap a Ciuret, un tram que la N-REVOLTS qualifica de mixta, amb zones ràpides i trams més tancats. El paisatge és de muntanya mitjana: roures, faigs i rierols que creuen la carretera.
Des de Ciuret, la ruta segueix cap a Vidrà i després cap a Besora, un tram que passa per carreteres secundàries amb poc trànsit i molta personalitat. El tram Vidrà-Besora és un dels més revirats de la ruta: la carretera puja i baixa sense parar, amb revolts constants que demanen concentració. A Besora, ens desviem cap al Llucanès per la B-434, una carretera que travessa el bosc i ens porta fins a Santa Maria d'Oló, on parem per fer benzina i prendre alguna cosa. Ja portem més de 150 km i la gana es comença a notar.
Des de Santa Maria d'Oló, la ruta segueix per la C-25 cap a Oló i després per la BV-4401 cap a Calders, un tram que passa per les terres del Moianès amb els seus camps de cereals i els seus boscos de pins. A Calders, la B-433 ens porta cap a Monistrol de Calders i després cap a Castellar, on la carretera torna a ser més interessant. El tram Castellar-Sabadell és el darrer de la ruta, amb una reviradesa moderada que ens porta de tornada a la realitat metropolitana.
Però la sorpresa de la ruta són les Gorgues del Pla d'en Xurri, a tocar de Sant Privat d'en Bas. El riu Gurn forma unes basses d'aigua cristal·lina que conviden a llençar-s'hi. L'accés és regulat i de pagament: 2 € per moto, amb un aparcament habilitat. Des de l'aparcament, 650 metres a peu fins a les primeres gorgues —11 minuts caminant— i la opció de fer una ruta circular de 6,5 km i 3-3,5 hores que passa pel Camí dels Matxos i el Camí de les Escales. Però nosaltres només banyar-nos, que la moto ens espera.
L'aigua és freda —el riu Gurn ve de les muntanyes— però la sensació de submergir-te després de 200 km de revolts és impagable. Les basses són profundes, amb pedres llises i aigua transparent. Alguns hi van amb canalla, d'altres simplement s'hi remullen. És un d'aquells llocs que quan hi arribes penses: "Per què no vinc aquí més sovint?"
La ruta acaba amb els trams Castellar-Sabadell i la C-58 de tornada a Barcelona. Ja són les 15:00 i el sol pica de valent. La moto fa olor de benzina i de camí, i els 337 km es noten a l'esquena. Perquè la Volta al Puigsacalm no és una ruta llarga. És una ruta intensa. Els 51 punts de reviradesa es compten per desenes, i els trams de muntanya demanen concentració plena. Però les vistes, el bany i els revolts compensen cada quilòmetre.
A la tornada, a la C-58, el trànsit és dens i la calor és forta. La moto es refreda amb l'aire de la marxa, i els revolts de la muntanya es converteixen en rectes de l'autopista. Però el record de la Collada de Bracons, de les gorgues del Gurn i dels revolts de Vidrà segueix viu. És el que tenen les bones sortides: que quan arribes a casa, ja penses en la propera.
