Hi ha carreteres que es fan per arribar-hi i carreteres que es fan pel camí. La Tinença de Benifassà és de les segones: un racó de muntanya del nord de Castelló, a cavall entre Els Ports i el Matarranya, on Aragó, Catalunya i el País Valencià es toquen i on la moto s'ha d'anar a buscar en silenci.
QUÈ ÉS AQUEST PARC
El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es va declarar el 2006. Ocupa unes 5.000 hectàrees, dins d'una àrea protegida molt més àmplia d'unes 26.000 hectàrees que cobreix la comarca històrica de la Tinença i el terme de Vallibona, tot plegat dins la xarxa Natura 2000. El relleu és del sistema Ibèric: serres abruptes de calcària i dolomia que baixen dels 1.300 metres fins als 400, travessades pels rius Sénia i Cervol.
És la mateixa muntanya que Els Ports, però amb una diferència que es nota quan hi arribes: aquí hi ha més pobles dins l'àrea protegida i, sobretot, molta menys gent. On Els Ports s'allarga i s'enfila, la Tinença s'amaga i s'estreny. Carreteres estretes, revolts sense trànsit i un silenci que a vegades només trenca el motor de la teva moto.
ELS POBLES
A dins i a l'entorn immediat del parc hi ha un grapat de pobles petits, escampats com llavors per la vall: La Pobla de Benifassà, Fredes, el Boixar, el Ballestar, Castell de Cabres, Coratxà, Bel, Rossell, Vallibona i la Sénia. Set d'ells —el Ballestar, Bel, el Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes i La Pobla de Benifassà— són la vella Setena de Benifassà, i tots plegats fan de parc un lloc amb vida a dins, no un museu tancat.
La seu del parc i el seu centre d'interpretació són al Ballestar, dins el terme de La Pobla de Benifassà. Si en trobes un o dos de camí, ja n'has tingut prou perquè el trajecte tingui nom i cara: places petites, pedra vella i, gairebé sempre, un bar on aturar-se a esmorzar abans de continuar pels revolts.
LES DUES CARRETERES
El parc el creuen dues carreteres principals, i totes dues són de les que es fan pel camí.
La primera és la CV-105, l'eix que vertebra tota la Tinença: enllaça la Sénia amb La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres, i segueix cap a Herbers i el Matarranya o cap amunt fins a Morella. És la carretera que has de buscar si vols travessar el parc de debò, i el tram que puja cap a Fredes i el Boixar és un dels millors llocs de tota la regió per veure un trencalòs: n'hi ha de reintroduïts a la zona, i des de la moto es veuen de lluny, planant sobre la vall.
La segona és la carretera que uneix Rossell amb Vallibona, vorejant el curs del Cervol i seguint després per les muntanyes fins a connectar amb la nacional que puja a Morella. És la cara sud del parc, més solitària encara que la CV-105, amb el riu a banda i banda i les parets de roca tan a prop que quan hi ha un camió cal tirar-se a la dreta i confiar.
D'aquestes dues en surten de més petites: la CV-104 puja de Rossell fins a Bel, i la CV-109 enllaça el Boixar amb la remota aldea del Coratxà, per una carretera estreta que acaba en un poble que sembla aturat en el temps. Totes són asfaltades i es poden recórrer amb facilitat, però cap no és ràpida: aquí el ritme el marquen els revolts, i prou.
NATURA I VIDA SALVATGE
La Tinença és un dels millors llocs de la península per veure fauna sense deixar la moto. L'espècie més representativa és la cabra salvatge, que s'acosta als miradors i als pendents assolellats; el trencalòs, un dels ocells més espectaculars d'Europa, s'hi ha reintroduït i plana per les valls buscant carronya. Hi ha rapinyaires de tot tipus, i a les reserves del parc també es protegeixen el cranc de riu autòcton i la papallona lluna.
El bosc canvia amb l'altitud: carrascars i rouredes de les més ben conservades de tot el País Valencià a baix, i pinassos i pins rojos a les parts altes. Entre la pedra hi ha flora endèmica, com la viola d'aigua, una planta carnívora que només creix en aquests prats humits de calcària. A l'alta muntanya, a l'hivern, la neu tanca els ports i el parc queda tallat del món.
PATRIMONI AMAGAT
Més enllà de la carretera, la Tinença guarda tres parades que val la pena conèixer. El Monestir de Santa Maria de Benifassà, entre els segles XIII i XVI, amb elements de romànic tardà i gòtic, és un dels grans silencis de la zona. La cova dels Rossegadors, vora l'embassament d'Ulldecona, conserva pintures rupestres llevantines. I el Salt de Robert, una cascada d'uns trenta metres on neix el riu Sénia, és el lloc on la gent va a buscar aigua fresca quan l'estiu apreta.
COM ANAR-HI EN MOTO
Si vols fer-ho en un dia, combina la CV-105 amb la carretera de Rossell a Vallibona i tens el parc sencer de dalt a baix. Omple el dipòsit abans: dins el parc hi ha poques benzineres i les distàncies entre pobles són llargues. La millor època és la primavera, quan la neu encara no ha marxat dels cims alts i la vegetació és verdísima, i la tardor, amb els roures vermells. A l'estiu, ves-hi d'hora: les carreteres són buides però la pedra escalfa.
Després d'una jornada així, quan surts pel costat de Morella o per la Sénia amb les cames llençades i l'olor de frens a la jaqueta, entens per què la gent torna. La Tinença no et crida l'atenció: et deixa entrar.
ARTICLES RELACIONATS
Si la Tinença t'ha agradat, aquestes altres et quedaran a prop:
Els Ports: muntanya, revolts i natura salvatge · Els Ports de Beseit en moto · Morella: cruïlla de tres territoris
Per on hi entraries tu, per la Sénia o per Rossell?
