Solà de Tost la baixada al Segre des de la Vall de Vansa

Descarregar el pes per la baixada del Solà de Tost, algunes vegades nomenat "El Stevio Català" és una experiència que posa a prova els reflexos de qualsevol moter. La carretera que baixa directa i sobtadament de Montan de Tost a la Vall de Vansa fins al riu Segre a prop d'Organyà, no dona treva i, des del primer metre, transmet una reviradesa extrema, amb un IRP que frega el 87%. El traçat, amb un ràtio de 6,07 respecte a la línia recta, es converteix en un autèntic laberint d'asfalt on l'horitzontalitat gairebé no existeix.

Germana de la baixada de Vilaplana, al Baix Camp, aquesta baixada de l'Alt Urgell comparteix amb aquella la mateixa lliçó: quan el bosc es tanca, els revolts es multiplica i el gas s'ha de dosificar amb sentit comú.

1. Una geometria obsessiva
En els 8,8 quilòmetres d'aquesta baixada, la geometria de la via es torna obsessiva i castiga de valent les pulsacions del pilot. Hi comptabilitzem fins a 26 revolts repartits amb una densitat implacable d'aproximadament 3 revolts per quilòmetre. El veritable maldecap per a qui fruïx d'aquest descens arriba amb les 19 forquilles documentades: revolts de ferradura de més de 170 graus que t'obliguen a endarrerir la frenada, buscar la fuga amb el cos i tornar a obrir gas amb una precisió quirúrgica si no vols sortir-te'n.

2. Dificultat avançada
Ens trobem davant d'un tram bàsicament reservat per a moters d'un nivell molt avançat, on l'error no té marge de perdó. Abans de llançar-te a buscar la línia perfecta per empassar-te aquest grapat de revolts, cal tenir ben present que la concentració ha de ser màxima: els canvis de ràdio sobtats són constants, la visibilitat és molt justa i l'escalfor dels frens i els pneumàtics patirà de valent en aquesta intensíssima successió de forquilles. Prepara't per xalar, però amb respecte.

3. Dades del tram

• Tram: baixada del Solà de Tost, per la LV-4001
• Recorregut: des de l'Hostal Nou (C-14, prop de Sant Andreu de Tresponts) fins a l'entrada del nucli de Tost, dins del terme de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell).
• Distància: 8,8 km
• Desnivell: uns 555 m (dels 1.129 m inicials als 574 m finals, segons dades del track i contrast amb la Viquipèdia)
• Pendent mitjà: al voltant del 6,3%
• Reviradesa (IRP): 87% — extrema
• Revolts: 26 en total (≈ 3,0 revolts/km)
• Forquilles (paelles ≥170°): 19
• Sinuositat: 6,07× la distància en línia recta

4. Consells pràctics per a la baixada

• Frens en perfecte estat: el sistema patirà de valent. Pastilles i líquid recent, preferiblement amb ABS o, com a mínim, amb un bon repartidor.
• Pneumàtics amb dibuix i temperatura: res de rodar fred. Fes un parell de quilòmetres suaus abans de deixar-te anar.
• Traçat net: busca la línia ampla, frena dret i gira amb el cos. Aquí no serveix córrer: serveix llegir la carretera.
• Visibilitat: a les forquilles la sortida no es veu fins que no hi ets a sobre. Redueix la velocitat d'entrada sempre.
• Si vas en grup, deixa distància: un company que es trobi malament a mitja baixada pot obligar a una frenada d'emergència que no admet errors.

El Solà de Tost és, en resum, una d'aquelles baixades que et posen al lloc: et recorda que anar en moto no és només accelerar, sinó saber quan t'has d'aturar. I aquí, baixar bé és gairebé tan satisfactori com pujar.

T'hi has deixat caure? Explica'ns com te'n vas sortir al fil del fòrum.